• Andorra Telecom diu que el país no pot tenir més de 10 proveïdors d'accés, el mínim perquè el risc sigui baix

Un grup d'usuaris aprenen a utilitzar internet i les noves tecnologies en un centre d'Andorra. Foto: EL PERIÒDIC

L'empresa de monitoratge de xarxes Renesys va publicar aquest mes un estudi en el qual indicava els països que tenen un risc sever o un alt risc que els tallin Internet, per exemple, en el cas que arribés al govern algú que ho volgués fer o si s'intenta atacar la connexió de la nació. En total són 61 països els que estan en aquest risc sever, entre ells, Andorra. La xifra la va calcular l'empresa després del que va passar a Síria, considerant els països que tenen només una o dues empreses proveïdores de la connexió internacional. En aquest rang hi ha Andorra, al costat de països com ara Síria, Tunísia, Algeria, Líbia, Etiòpia, Iemen, Guyana, Uzbekistan i Cuba, entre d'altres. Segons detalla l'estudi, han d'existir més de 10 proveïdors d'accés a Internet perquè aquest risc sigui baix.

Des del departament de Comunicació d'Andorra Telecom, van voler destacar ahir que en el cas d'Andorra, les particularitats com a país i altres característiques demogràfiques i geogràfiques, fan que no sigui ni possible ni viable que hi hagi aquesta quantitat de proveïdors. A més, també van afegir que l'estudi destaca la importància d'un clima d'inestabilitat política alta perquè el risc sigui més elevat i de moment, «aquesta realitat és molt diferent a la que sempre s'ha viscut a Andorra». És cert que si ens fixem en la llista de països inclosos en l'estudi que tenen un risc elevat segons el criteri de la quantitat de proveïdors, també s'hi troben altres petits Estats que estan en la mateixa situació: Mònaco, el Vaticà, Jersey... Països amb un índex demogràfic baix, amb una situació geogràfica diferencial i que estan dins de la mateixa llista que altres països en vies de desenvolupament o en situació d'inestabilitat política, com van fer constar des d'Andorra Telecom.

En l'estudi, Renesys diu que «la clau per a la supervivència d'Internet és la descentralització –i no és uniforme al món». I afegeix que en alguns països, «l'accés internacional a les dades i serveis de telecomunicacions està fortament regulat. Pot haver-hi només una o dues companyies que tinguin llicències per transportar veu i tràfic per a Internet al món exterior, i se'ls requereix per llei intervenir l'accés a tots els altres. Sota aquestes circumstàncies, és gairebé trivial per a un govern emetre una ordre que pugui derrocar Internet».

Tal centralització, d'altra banda, «complica la tasca de defensar la infraestructura d'Internet en cas d'un atac». La majoria de països avança per diversificar al més possible la seva infraestructura, la qual cosa es veu impulsada també per la competència entre diferents empreses per oferir els millors serveis i preus més barats. L'anàlisi de Renesys se centra en la quantitat d'empreses que competeixen a cada mercat, però no cobreix tots els riscos que existeixen. Andorra Telecom va voler insistir en el fet que des de l'operador nacional s'inverteix constantment per a minimitzar les incidències i problemes en les xarxes que gestiona per tal de lliurar la màxima qualitat de servei als clients.

Per a més informació consulti l'edició en paper.