PUBLICITAT

Els ja clàssics 100x100

  • El Triatló Serradells compleix una vegada més amb la tradició d'acomiadar l'any nedant
R. M. S.
escaldes-engordany

Periodic
Alguns dels participants al 100 x 100 Foto: EL PERIÒDIC

No cal dir que la gent de la triatló no sap estar-se en un sofà queta, mirant la tele. Sembla que, a la mínima, necessiten moure el cos i plantejar-se algun repte, així que, per seguir amb aquesta mentalitat sana i esportiva, des de fa quatre anys que el Club Triatló Serradells organitza el ja conegut com 100x100. Es tracta d'una prova no competitiva, sinó de caire social i amistós, que té com a objectiu màxim arribar a les 100 piscines fent els 50 més 50 metres dels Serradells. Anar i tornar, cent vegades, això és, 10.000 metres de natació, que és diu aviat.

El passat dia 30, diumenge, una vintena de participants es van disposar a fer front a un repte que no obliga ningú a complir amb l'objectiu. Així, alguns dels nedadors van fer 3.000 metres, d'altres 3.500, i cinc d'ells, els de 10.000. Nedadors consagrats, això sí, amants de la llarga distància com Josep Clavero –un ironman–, els companys Xavi Bargalló, Marc Calvet, Pau Tàpia –24 quilòmetres va fer el passat estiu...– o Lourdes Estapé. Aquests van fer la distància, a més, a bon ritme: cada dos minuts, els 100 metres.

Així mateix, altre grup, no menys selecte, va assolir 8.000 metres. De coneguts, també, per les seves experiències en les triatlons, duatlons, curses de muntanya, de ciclisme... tots uns matxacas: Pili Rodríguez, Sergi Medina, Jordi Ventura, Cheto i el president, Rubén Caminal.

Es tractava de gaudir de l'esport i, a més d'animar a participar gent com Eloi Garcia –exnedador i expresident del club–, el qual ha hagut de deixar la pràctica esportiva per un problema de salut però que, motivat per la seva determinació –de triatleta, de matxaca pur, d'amant de l'esport de la resistència–, va aconseguir fer cinc sèries de cent. Això és, 500 metres, la qual cosa supera la seva previsió inicial, que era fer la primera i l'última. Ell va ser un exemple del que es pretenia: que cadascú fes el que podés, però gaudint.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT