• La seguretat social pública dóna aquest argument en un plet per no pagar una pensió de viduïtat
• La justícia diu que la unió homosexual «ha de rebre la qualificació de vincle matrimonial»

Fotografia durant la celebració del dia de l'orgull gai. Foto: EL PERIÒDIC

En jurisprudència, una cosa o fet que pugui ser contrària a l'ordre públic s'entén «com a allò que arriba de fora i que, un cop s'intenta traslladar a la nostra societat, pot enfonsar-la o desestructurar-la», segons va explicar ahir l'advocada Maite Bourgeaud, que va posar com exemple el matrimoni entre un home madur i una nena de nou anys. La CASS, però, va utilitzar aquest argument per al matrimoni homosexual davant dels tribunals, per tal de defensar la seva negativa de donar la pensió de viduïtat a Juan García Pérez, sol·licitada l'octubre del 2011 quan es va morir el seu espòs.

Per primera vegada en la història del país, García va decidir denunciar «per respecte a la memòria del meu marit i a la dignitat del meu matrimoni», i, per primera vegada, la justícia andorrana, «fent mostra de conèixer la realitat social del país» segons Bourgeaud, l'advocada de García, va donar la raó al denunciant, establint així un precedent històric. El Tribunal Superior de Justícia, després de rebre el recurs de la CASS, un cop la Batllia ja havia donat la raó al senyor García, va desestimar el recurs i va confirmar integrament la sentència dictada per la Batllia argumentant: «La institució del matrimoni civil espanyol entre persones del mateix sexe no pot ser considerada com contrària a l'ordre públic andorrà» i «ha de rebre la qualificació de vincle matrimonial»

«Encara que no tinguem matrimoni homosexual, no podem dir que atempti contra els fonaments de la nostra societat» ,va explicar l'advocada, que va afegir que cal tenir en compte que «ja en la Llei d'unió de parelles estables, el legislador deixava constància en la introducció que hi ha una necessitat social de regular les modalitats de matrimoni», mostrant així la realitat de la societat andorrana. «I per tant, no podem dir que els andorrans del segle XXI els repugni aquest matrimoni homosexual, ans al contrari, són plenament conscients de la nova realitat».

Amb aquest cas, queda demostrat doncs que «la justícia protegeix tot tipus de matrimoni i que és una qüestió d'igualtat davant la llei». El fet que la CASS argumentés en el plet que el matrimoni homosexual és contrari a l'ordre públic «era un argument totalment anacrònic al sentiment de la societat andorrana actual».

Bourgeaud va reconèixer que quan van iniciar el procediment, el resultat era incert, ja que a Andorra només està reconegut el matrimoni heterosexual, però amb la sentència, «els Tribuals han estat respectuosos i raonables».

UNA REALITAT INELUDIBLE / Quan es va morir l'espòs de Juan García Pérez i aquest es va dirigir a la CASS, l'octubre del 2011, per sol·licitar la seva pensió de viduïtat, la seguretat social pública andorrana s'hi va negar, al·legant no tan sols que el matrimoni homosexual en aquest país és nul, sinó que a més, era contrari a l'ordre públic. El 23 de maig de 2012, la Batllia ja anul·lava en la seva sentència les decisions de la CASS i reconeixia que s'havia de donar a García les prestacions sol·licitades. Encara disconforme, la CASS va presentar una apel·lació al Tribunal Superior de Justícia, que per sentència ferma va desestimar el recurs el 20 de desembre de 2012, donant la raó a García.

Però aquests dos no són els únics arguments que va fer servir; entre d'altres, en el judici la CASS també va dir que, precisament perquè en la llei andorrana sí està contemplat que dues persones del mateix sexe puguin ser parella de fet, García i el seu espòs s'havien d'haver-se registrat com a parella de fet al Principat per poder rebre la pensió. Bourgeaud, però, va respondre «que dues persones passin d'estar casades a ser parella de fet és tan il·lògic com ho és que una monja passi a ser novícia».

L'advocada va voler emfatitzar que la victòria del cas és que a Andorra, tot i que el matrimoni homosexual no existeix com a tal, la justícia els considera vàlid com a matrimoni. «No existeix aquesta modalitat però sí que poden arribar parelles homosexuals tant d'Espanya, com de Bèlgica, Canadá, etc.», així doncs, el batlle va dictar una sentència que deixa clar que Andorra «no pot tancar els ulls davant d'aquesta realitat». En aquest sentit, l'advocada va explicar que «fins al desembre de l'any 1994 només existia el matrimoni heterosexual, catòlic i indissoluble en aquest país», ara bé, mai es va dir des d'Immigració «als mestres del Lycée que arribaven, o altres professionals d'altres països, casats per segona vegada, que no es reconeixia el seu divorci o el seu segon matrimoni».

Bourgeaud va voler afegir que el tracte de la CASS amb García sempre havia estat respectuós i sempre es parlava de l'espòs quan es referien al difunt. Ara bé, calia una sentència «per saber com s'ha d'actuar a partir d'ara». Així doncs, un pas endavant de la justícia i la societat andorrana. Ara bé, un cas com aquest posa de manifest que calen més passos endavant i dóna la raó a la introducció escrita pel legislador en la Llei de parelles de fet: «hi ha una necessitat social de regular la modalitat del matrimoni».

Per a més informació consulti l'edició en paper.