• La madrilenya i Efecto Pasillo van omplir anir el Prat del Roure

Primers compassos del concert d'anit, amb 1.500 convidat al Prat del Roure Foto: TONY LARA

Nena Daconte juga amb les cartes marcades: des que fa un lustre va donar la campanada amb He perdido los zapatos, la seva bareja de pop rock enganxós i comercial amb pinzellades indies és sinònim d'èxit massiu. I ahir no va ser l'excepció. Val que el concert era gratis total –convidaven els amfitrions: la cadena SER i MoraBanc– però tots sabem el difícil que resulta en aquest país reunir un miler i mig d'espectadors. Això és exactament el que la madrilenya va aconseguir anit al Prat del Roure, format diàfen i amb tot el públic dret. Una petita proesa amb l'afegit que Nena Daconte estrenava ahir a Escaldes la gira de presentació de Solo muerdo por ti, el seu quart disc –el segon des de la marxa de Kim Fanlo. Una nova etapa, més elèctrica i més contundent que mai, amb la cantant assegudaper primera vegada al piano: «El directe potent i rocker d'aquesta gira sorprendrà a molts», augurava en la rda de premsa prèvia al concert. Potser sorprendrà, sí, als despistats, però els que hagin seguit els singles del disc –no es perdin la cançó de bressol que li dóna títol, i encara menys, Disparé– segur que van anar al Prat del Roure més que avisats. Sobretot, tenint en compte que en aquesta nova comparteix productors –Manuel Colmenero i Javibu Carretero– amb Vetusta Morla. A banda dels temes nous –Causas perdidas, La vida es así, Gritar alto...– també va repassar anit els vells hits que la van convertir en el fenomen de masses que és avui, des d'El Aleph fins a El idiota, En qué esrella estará i Tenía tanto que darte: «La gent me les demana i la veritat, m'encanta tocar-les una i altyra vegada. Avui, a més, sonaran més elèctriques que mai».

La madrilenya era ahir l'estrella reconsagrada, però no ens penséssim que compareixia amb uns teloners de mig pèl: l'escortaven –si es pot dir així– els canaris Efecto Pasillo, amb disc nouo acabat de sportir del forn –El misterioso caso de...– i amb dos hits que el curs passat van revolucionar les radiofórmules: Pan y mantequilla i No importa que llueva. Un còctel explosiu i infal·lible, a base de «funki, rock i molta llum» –en paraules del vocalista del quartet, Iván Torres– que al Prat del Roure va sonar en format «semiacústic». Vist l'èxit de la convocatòria –la d'ahir i la dels tres cursos anteriors– la directora de màrketing de MoraBanc ho va deixar clar: «Mantindrem el suport a aquest tipus d'iniciatives, perquè permeten que molts joves tinguin a accès a músics que d'altra maneras difícilment podrien veure».

Per a més informació consulti l'edició en paper.