• Estalvi d'1,6 milions reduint l'import de les baixes i d'1,1 ampliant el període per a poder demanar-la

Foto: TONY LARA

La nova llei de la CASS presentada pel Govern té tocs d'antiga. Ho reconeix el propi Executiu, en accions com la disminució de l'import que es cobra en cas de malaltia comuna o professional, que retornen a paràmetres similars als d'abans dels canvis a la llei realitzats el 2009. Per exemple, en el primer cas a partir del mes es passa a cobrar del 70 al 66% –el 60 passats 540 dies–. La mesura permetrà estalviar fins a 1,6 milions anuals segons els càlculs del Govern, i afectarà a més de 4.200 persones. També hi haurà un estalvi important amb l'augment del nombre de dies que caldrà haver cotitzat per a poder accedir a una baixa –es passarà dels 25 dies als tres mesos els darrers sis anys. Serà d'1,1 milió d'euros i afectarà a 580 usuaris.

Són mesures que fan marxa enrere en el temps per «corregir aspectes amb una vessant excessivament social i optimista» que presentava la llei del 2009, segons el parer de l'expresident de la CASS en aquella època, Josep Maria Beal. Una llei que «a la pràctica va plantejar coses que ens van costar diners», va afegir. La nova norma ho corregeix, malgrat que «ens quedem una mica curts», va assegurar.

Sí, es va endarrere, i el que alguns celebren d'altres ho critiquen. «Perdem els drets guanyats al 2009», va manifestar Sílvia Bonet, que tem que es faci el mateix procés pel que fa a la llei de serveis socials i sociosanitaris, també pendent d'aprovació. Des del PS, encara van anar més enllà. Ja no es que es faci un retorn de tres anys enrere, sinó que parlen d'un retorn de 40 anys. Aspectes com la retallada en les baixes i en les pensions d'invalidesa suposen tornar a nivells «anteriors a l'any 1968», data de la primera llei de la seguretat social.

En el cas de les pensions d'invalidesa, el Govern no va aventurar-se a xifrar quin estalvi aconseguiran amb la modificació de la base de càlcul. Però sí que va alertar com han augmentat els darrers anys el nombre de persones que la sol·liciten. S'ha passat de pagar 6,5 milions al 2010, als 9 milions l'any passat. En aquest cas la mesura és nova, tot i que l'oposició assegurarà que la situació amb la que quedaran aquests col·lectius és més que antiga.

Per a més informació consulti l'edició en paper.