• Els viatges i les estades obligatòries als països d'origen, elements a tenir en compte

Un infant adoptat. Foto: AP / JOHN SMOCK

La decisió d'adoptar un infant ha de ser llargament analitzada, debatuda i consensuada amb tot l'entorn amb el que viurà aquest nen o nena –sigui la parella, d'altres fills, família, etc.–. I un cop es pren aquesta decisió, que no és fàcil, s'inicia un procés massa sovint llarg i feixuc. És a dir, costa fer el pas, i un cop es fa, encara costa més consumar-lo.

Tal i com explica Mallol la tramitació de l'adopció no té cap cost o molt poc cost per les famílies. Però això no implica que no calgui fer una important inversió econòmica. I ja no és tan un tema de diners, com de disponibilitat laboral, ja que a més de pagar per llargs desplaçaments –a vegades més d'un abans que et donin l'infant–, hi ha països que obliguen a la família a estar-se uns mesos al seu país d'origen.

Per exemple, en el cas de Rússia, cal viatjar-hi fins a tres vegades, i allà s'ha de pagar 15.000 euros en concepte de tràmits judicials i administratius. En el cas de Brasil l'acord és amb una petita localitat no cèntrica, i per tant implica llargs desplaçaments per dins del país amb el cost i el temps que això representa.

I a les famílies que adopten a la República Dominicana se'ls obliga a estar-s'hi cinc mesos i mig abans de poder endur-se el nen o la nena cap a Andorra. «Hi ha famílies que s'ho han hagut de combinar», explica Mallol. Ara hi va el pare, ara hi va la mare. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.