Purito, en l'etapa 19a de la Vuelta, al Naranco, on va vèncer Foto: AFP PHOTO / JAIME REINA

CICLISTA DEL KATUSHA

Després d'acabar quart i guanyar una etapa a la passada Vuelta a Espanya, Joaquim Purito Rodriguez ja és a Andorra. No descansa més que el que li demana el cos, perquè la setmana vinent es disputa el Campionat del Món de ciclisme en ruta i és un dels seleccionats per Javier Mínguez. A Florència, sobre el paper el líder del combinat espanyol serà Alejandro Valverde, però el ciclista resident al Principat s'ajusta a les característiques del circuit italià.

–Una etapa i quart de la general a la Vuelta a Espanya. ¿Satisfet?

–Sí perquè a més l'etapa que vaig guanyar va ser molt emocionant i emotiva per l'equip. Va ser molt complicat, vam lluitar moltíssim. Només ens quedaven tres possibilitats per guanyar, hi havia corredors que estaven millor que jo, com Horner i Nibali, i era l'última oportunitat i se'ns va complicar moltíssim perquè de sortida se'n van anar 20 corredors. Els companys van estar remant tota l'etapa, 180km. El grup va marxar i semblava que no els agafàvem i a l'últim corredor el vam agafar in extremis. En l'equip vam viure l'etapa com si fos un Mundial.

–Parla de l'equip. El Katusha ha acabat amb bons resultats aquesta Vuelta: tres etapes, ha portat el mallot de líder amb Dani Moreno...

–Hem estat molt combatius. El més maco d'aquesta Vuelta ha estat que hem lluitat tot el que hem pogut. Els companys m'ho deien, que no havíem fet podi però perquè tampoc ens vam conformar amb fer podi. Vam anar a guanyar la Vuelta i no va poder ser. Hem lluitat des de lluny i sempre hem intentat fer la cursa molt dura i al final ens ha faltat la força per fer podi i per guanyar, però com a mínim ho vam intentar.

–El Tour ha passat factura?

–Jo crec que no. Potser l'any vinent no faig ni Giro ni Tour i em torna a passar el mateix. Això mai no se sap. El cansament no l'he notat tant.

–¿Però quines sensacions ha tingut?

–El problema era que tenia la sensació que em faltava el punt final, aquella arrencada que tinc jo, la que vaig fer el dia del Naranco. Aquesta sensació la vaig tenir només en dues o tres etapes. Estava acostumat al Giro o la Vuelta de l'any passat, que ho tenia sempre. Estem mal acostumats. Però, si no comptes les fugues, en les etapes de muntanya gairebé sempre hem estat segons i tercers, arribant amb Horner, amb Nibali o amb Alejandro (Valverde). Hem estat al davant, l'únic és que som molt egoistes i sempre vols això. Teníem molta il·lusió abans de la Vuelta i de refer-nos de l'any passat. Al públic potser li va donar la sensació que no ens estaven sortint les coses, però penso que estàvem bé. He acabat quart, que no és fàcil.

–Abans de la Vuelta vostè parlava de rivals i hi afegia «el que sempre surt de nou». En aquesta edició ha estat Chris Horner la sorpresa.

–La Vuelta té això, que és a final d'any i la gent arriba molt fina. L'any passat Mollema, ara Horner...

–Però Horner ha sortit a una edat que tampoc no és massa normal, amb gairebé 42 anys.

–Sí, però ell va passar tard a professionals, va tenir molts problemes aquest any i l'únic moment que ha estat més o menys regular han estat aquests dos últims mesos.

–A l'Angliru, en l'última etapa, va muntar 36 de plat i 28 de pinyó gran. Valverde 36-29, Nibali 34-29 i Horner 34-32. ¿Vostè se la va jugar?

–Era difícil, però no impossible, i per això vam intentar que fos una etapa molt dura. Des del Cordal a tope i intentant que la gent no respirés. Ens interessava que petessin tots, però no va poder ser. Horner, Nibali i Alejandro estaven molt bé. Jo havia de tenir un superdia, i per això necessitava aquest 36-28, moure força, però al final no va ser així.

–I ara arriba el Mundial de Florència.

–Aquesta selecció espanyola és molt maca, amb gent de molt nom. A veure si podem tenir la possibilitat de guanyar el Mundial, perquè ja portem molts anys donant al pal. Crec que tenim la possibilitat de guanyar. Jo em trobo molt bé, arribo amb moltes ganes i crec que és un circuit que s'adapta molt a mi.

–Però Valverde va de número u.

–Sí, potser ell té aquest punt de velocitat que no tinc jo, sobretot al final. Si arribés un grup petit ell tindria més opcions que no pas jo, però em sembla que aquest any el Mundial serà d'arribar trencadet, no crec que arribin grups.

–¿Res a veure amb el Mundial de l'any passat?

–Aquest és més dur i complicat, i espero que sigui així.

«A veure si podem guanyar el Mundial, perquè ja portem molts anys donant al pal»

Per a més informació consulti l'edició en paper.