• Baró reitera que es treballa en la modernització del Civil però reconeix que la codificació serà llarga

El conseller del grup mixt, Jaume Bartumeu, conversa amb el president del grup de DA, Ladislau Baró. Foto: TONY LARA

El president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, va recordar ahir que el programa electoral de Demòcrates per Andorra (DA) incloïa una «modernització del Dret Civil i la positivització del mateix» i que en aquest àmbit «s'ha començat a treballar en matèria de successions i família». Baró va explicar a l'ANA que «emmarcat en una modificació àmplia del Dret de Família tindria cabuda donar resposta a la problemàtica de les unions i matrimoni entre persones del mateix sexe». I va precisar que «la nostra voluntat és la de no tancar-nos a la possibilitat d'una equiparació real dels drets de les persones ni en el tema de les unions, ni en el de les successions».

Per això, va afegir que «si la denominació matrimoni ha de significar una trava a l'objectiu final, optaríem per una altra denominació». D'aquesta manera, DA apostaria per una formula pràctica que donés seguretat jurídica a les persones de mateix sexe que volen fer la seva vida en comú. I tot i reconèixer que «encara no s'ha fet una feina rigorosa en aquesta qüestió amb la resta de grups parlamentaris», es va mostrar convençut que l'acord «hi pot ser», tot trobant una «fórmula compatible amb el Coprincipat» i no tant amb la Constitució que reconeix el matrimoni en totes les seves formes.

El president del grup parlamentari demòcrata va matisar però, que «si hi hagués un problema amb el Coprincipat també és molt possible que haguéssim de refer la Constitució», tot i que va acceptar que a priori , i tal com està redactat el text constitucional el tema del matrimoni homosexual no hauria de posar tants problemes com el de l'avortament, blindat en el mateix text que protegeix la vida en totes les fases.

Baró va avançar que, tot i el parer del grup parlamentari socialdemòcrata de tirar endavant una iniciativa legislativa en cas que no hi hagi un acord previ per legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe, el grup parlamentari de DA proposarà incloure respostes a aquesta problemàtica en una modificació més àmplia del Dret de Família. El president dels demòcrates al Consell General va insistir que estan treballant en el tema i que es van mantenir reunions profitoses entre els grups parlamentaris i els advocats que van impulsar la reforma per avançar en la qüestió.

També va explicar que la línia de treball de DA vol fer compatible una equiparació efectiva i clara dels drets de les persones homosexuals, tot i trobant «una fórmula per fer-ho compatible amb la defensa del Coprincipat», referint-se a una possible oposició del Copríncep episcopal al matrimoni homosexual com és el cas per a l'avortament. La dificultat no és altre que el nom que es donaria a les unions.

Baró va reiterar que «si no ens encallem en qüestions nominals, l'acord hi pot ser», en referència al fet que, als altres grups parlamentaris la paraula matrimoni no els plantejaria problemes per «fer-la servir per a les dues modalitats d'unions». No obstant això, tampoc no va descartar que «si veiéssim que l'elaboració de tot el Dret de Família és massa complexa, podríem buscar una solució només per a aquest tema», és a dir una proposició de llei específica, però que «preferiríem abordar-la integrada en les modificacions del Dret de Família i de Successions». En cas d'anar a una solució individual, Baró va reconèixer que «ja veuríem si som capaços de posar-nos d'acord» recordant que això passaria per la qüestió de la denominació.

Sense Codi Civil / El president del grup parlamentari demòcrata també va reconèixer que «una codificació de tot el Dret Civil és un repte de gran abast» i va afegir que de moment «hem començat pel Dret de Família i de Successions». No obstant això, Baró no va descartar la idea d'anar més lluny i posar per escrit, a poc a poc, tota la codificació de Dret Civil. I és que sense Codi, el Dret Civil s'aplica per jurisprudència, usos i costums, el Dret català anterior al Decret de Nova Planta i el Dret romà. Una particularitat que no deixa de sorprendre a potencials inversors i residents passius.

Per a més informació consulti l'edició en paper.