• A l'espera d'una explicació, reiteren que volen fer el seu dol i evitar que els fets es tornin a repetir

Pacients i visitants circulen per un dels passadissos de l'hospital Clínic de Barcelona Foto: ALBERT BERTRAN

Els pares de la prematura que va morir a l'Hospital de Meritxell el passat 5 de febrer, mentre esperava ser traslladada a un altre centre veí, van reiterar ahir que «aniran fins al final», sobretot per «impedir que torni a passar una altra vegada», va concloure el pare de la menuda, Josep Lluís Criado. I és que 21 dies després de la mort de la nena lamenta que «no entenem que no s'hagi pres cap mesura a l'hospital i que no hi hagi més celeritat per redactar els informes i comunicar-nos les conclusions a les que han arribat». De fet, ahir al vespre Criado va afirmar que ignorava que la direcció del SAAS es reunís avui per analitzar l'afer i va afegir que «potser faran com l'última vegada quan després de la reunió, ens va convocar el cap de Govern, Toni Martí, per dir-nos que teníem tot el seu suport».

No obstant això, el pare de la nena que –espera obliga– desconfia del SAAS i de l'hospital, va reiterar la seva confiança en el cap de Govern i va afegir que «és qui realment ens ha donat un cop de mà per obtenir l'historial clínic de la petita i ens ha donat mostres de la seva empatia i suport». En quant a l'espera per obtenir alguna explicació del SAAS i de l'hospital sobre la manera com es van anar desencadenant els fets, Criado va insistir en que «una espera de 21 dies és molt llarga perquè nosaltres i també la família necessitem passar pàgina».

Amb tot, va reiterar que «confiem en què ens diguin la veritat, tot i que hagin passat tants dies perquè el cap de Govern ens va explicar que elaborar els informes seria un procés difícil perquè necessitaven l'ajuda d'un especialista en neonatologia i a Andorra no n'hi ha». Criado també va recordar les llargues hores d'espera a l'hospital, mentre la nena anava perdent la vida, a l'espera de poder-la transportar a un altre centre. «Estàvem allà de braços creuats mentre ens anaven dient que l'ambulància ja està arribant», va dir i va continuar explicant que «no només nosaltres, sinó tota la família. La meva mare va arribar a proposar de llogar una avioneta que ens traslladés de l'aeroport de la Seu fins a Barcelona». Per això, a Criado li costa creure algunes de les explicacions que se'ls han donat, com ara que «la càmera del box d'incubadores que no funcionava, qui s'ho creu? Si precisament la tenen instal·lada per facilitar la feina a les infermeres». I va recordar que «divendres passat vam baixar a Barcelona i ens vam passar cinc hores a l'hospital Clínic per analitzar l'historial de la nena».

Protocols diferents / Una de les coses que van constatar els facultatius de Barcelona en l'historial és que el passat 4 de febrer el cap de pediatria de l'Hospital de Meritxell, fa retirar el saturòmetre a la nena. «Una cosa que no haguessin fet a Barcelona, segons els protocols que apliquen ells en la vigilància dels prematurs extrems com la meva filla».

Tot sigui dit de pas, fa uns dies se li va dir que la càmera del box de prematurs no funcionava per donar una atenció més presencial als nadons. I que si passava res, les infermeres hi acudien de seguida perquè les portes del box es deixaven obertes per tal de poder escoltar qualsevol senyal d'alarma. Cal preguntar-se quina senyal podien escoltar si la nena ja no estava connectada al petit instrument que avisa, entre altres coses, quan enregistra el mínim canvi de ritme cardíac. Si la visita a l'hospital Clínic de Barcelona confirma als pares algunes de les sospites que ja tenien de que les coses es podien haver fet millor, Criado va voler deixar clar que «en cap moment ens han dit que a l'hospital d'Andorra han fet les coses malament, però si que ens han dit que per als prematurs extrems com la nostra filla els protocols que ells segueixen són molt diferents». I va argumentar que «ens han explicat que fa un o dos anys els prematurs de 27 setmanes no tiraven endavant i en canvi ara, amb 24 o 25 setmanes si que ho fan perquè les tècniques i la medecina han anat evolucionant».

Per tot això, Criado està convençut que «els protocols que van seguir a Andorra segurament eren els correctes per a un prematur de més setmanes però no per a la nostra filla». Entre els controls que els metges feien a la nena al Clínic «n'hi havia de molt importants com ara fer -li una placa del tòrax cada setmana, cosa que va permetre als metges detectar la primera perforació del budell abans que li pugés la febre, això a Andorra ja no es va fer més». També se li controlaven els ulls cada quinze dies per «evitar problemes de ceguera», va afegir Criado que va lamentar que «si el Clínic no ha fet conjuntament el seguiment de l'evolució de la nostra filla amb l'hospital d'Andorra és perquè aquest últim no ho ha demanat». El pare de la nena també va voler matisar que «allà se'ns va explicar que col·laboren amb molts hospitals però ha de ser l'hospital on retorna el pacient qui demani la seva participació, cosa que des d'Andorra no es va fer».

Així, Criado va reiterar que «tot això ens acaba de confirmar que la nena no hauria d'haver pujat a Andorra, sinó que el més prudent era deixar-la un parell de mesos més a Barcelona». I va concloure que «a més, ens van explicar que el trasllat s'hagués pogut fer amb una ambulància convencional, només tenint cura d'equipar-la amb el material necessari i de fer el trajecte en companyia d'un pediatra i d'una infermera. Si ho haguessin fet almenys podríem dir que ho van intentar tot per salvar-la».

Per a més informació consulti l'edició en paper.