PUBLICITAT

Els familiars reivindiquen la creació d'un programa de residència nou

  • Els pares tenen previst reunir-se amb la junta de l'EENSM per «posar tots els problemes sobre la taula»
LAIA F.MAROT
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Alumnes de l'Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell. Foto: ÀLEX LARA

el cas de la resident de l'Albó intoxicada per sobredosi de medicació ha obert la caixa de pandora del centre de l'Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell (EENSM). Els familiars de la noia van explicar ahir que «el nostre ha estat un dels problemes», però «no hi ha hagut tant sols aquest». Per aquest motiu, els pares i familiars dels usuaris de la residència tenen previst reunir-se amb la junta de l'EENSM per exposar els seus casos i «posar tots els problemes sobre la taula». Això, haurà de servir perquè la nova persona que acabi ocupant la direcció del centre –després que dijous la junta anunciés la destitució de Cel Monteiro– «faci canvis en positiu» i que «siguin comunicats a les famílies».

En aquest sentit, els familiars consideren que «cal un programa de residència des de zero», ja que actualment «és com si no n'hi hagués cap» i «exerceixen una rutina com la que podríem tenir a casa». A més, van especificar que és necessari que la persona que agafi la direcció «sigui una més i treballi amb el seu equip» i que «estableixi les preferències d'actuació correctament», per evitar casos com el seu.

El fet de que la junta de l'EENSM pugui escollir per al càrrec algú del personal de la residència, ha estat rebut positivament, ja que «hi ha gent capacitada dins i que ja coneix els problemes» tot i que «s'hauria de formar». Una de les coses que caldria immediatament, però, «és un responsable de medicació per a cada torn, com tenen els hospitals, que controlés amb clau els medicaments».

Satisfacció per LES MESURES / Pel que fa a l'opinió sobre les mesures preses per la junta rectora de l'EENSM –la destitució de Cel Monteiro i la seva «reubicació», i les sancions a l'educadora i l'auxiliar que van protagonitzar el trist incident amb suspensions de feina i sou de quatre i vuit dies respectivament–, els familiars de la noia que va ser víctima de la intoxicació es van mostrar ahir satisfets: «El nostre objectiu l'hem aconseguit, el que volíem eren canvis, no fer fora a ningú», tot i que consideren que la decisió «s'hauria d'haver pres fa temps». Segons aquests, «les sancions són les correctes perquè serveixin de toc d'atenció i que no es torni a repetir». Per a ells, «més del 50% és culpa de la directora, ja que passi el que passi aquesta és la responsable», a més, consideren que les altres persones que s'hi ha vist implicades ho han estat «principalment per la mala organització», feina de la qual «n'és responsable única i exclusivament la directora.

Que es tracta bàsicament d'un problema organitzatiu, segons els familiars ho demostra el fet que la intoxicació no era la primera vegada que es produïa: «Una vegada és un accident, cinc són un problema greu». Certament, l'auxiliar i la educadora «era la primera vegada que cometien l'error, però altres ho havien fet abans», així doncs, «s'arriba fins al punt de pensar que no el 50%, sinó que tota la culpa era seva». En referència a aquest últim punt, els familiars es van queixar de la mobilitat constant del personal i van posar en dubte que treballessin en bones condicions; també van afirmar que ho feien «sota pressió».

Finalment, hi ha un altre aspecte que els parents de la noia van criticar de la directora destituïda, i és que, més enllà de la mala organització, no hi hagués una bona planificació d'activitats per a tots els usuaris, sobretot per a aquells amb discapacitats més greus. «Si que se'n fan per als que es valen per si mateixos, però els altres també tenen dret. Entenem que no el puguin treure tots junts, però hi ha d'haver alguna manera de gestionar-ho perquè també en puguin gaudir o en puguin gaudir més sovint del que ho fan ara».

La noia ja es troba bé i s'ha quedat en un ensurt. Els familiars van voler deixar constància que «en tot moments se'ns ha escoltat i donat suport, i no se'ns ha donat mai l'esquena». Així doncs, satisfacció davant d'haver aconseguit el primer objectiu, que era que hi hagués canvis «per tal que els residents tinguin la millor qualitat de vida possible».



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT