• Koldo va provar aquest sistema com una solució més segons el rival i la situació

Emili xuta a l’aire en el mal refús que va generar el 0-2 contra Moldàvia.

Dimecres, en l’amistós contra Moldàvia al Comunal (0-3), Andorra va jugar amb un peculiar 4-2-3-1 que alhora de defensar tenia un dibuix més semblant al 4-4-2, ben diferent a l’utilitzat per Koldo Álvarez en els prop de cinc anys que porta en el càrrec. També, però, es va veure un inèdit fins ara 5-3-2, la tàctica que feia servir el seu professor David Rodrigo quan el director tècnic ocupava la cadira de seleccionador, la que va fer possible aconseguir en el Premundial del 2006 el millor resultat en una fase de classificació: una victòria (1-0 contra Macedònia) i dos empats (Armènia i Finlàndia, 0-0 en tots dos).
Aquesta tàctica és per a Koldo «una alternativa per als camps grans» i també «una manera de jugar depenent del rival i de la situació en la que es trobi un partit». Té un risc, que deixa buides les bandes, però per contra busca tenir una bona sortida ofensiva, més al contraatac que la 4-2-3-1, que suposa una major despesa física –sobretot per als laterals, que passaran a ser més carrilers– però que ajudarà a tenir més gent en el centre per guanyar les pilotes en les centrades i evitar les segones jugades. «Contra Moldàvia ens van crear menys perill jugant així», detalla un Koldo que va tirar d’aquesta novetat al final de la primera meitat i gran part de la segona.
El seleccionador admet que ara per ara els jugadors «estan verds» jugant així, però va deixar clar que per això estan els amistosos: «Tenim mesos per endavant perquè els jugadors entenguin el sistema i arribin preparats al pròxim Preeuropeu».
Una altra tàctica que no va fer servir contra Moldàvia però que possiblement es vegi amb Indonèsia és la 4-1-4-1 amb la qual Andorra va jugar diverses vegades en el Premundial que s’acaba de disputar. Koldo tirava d’ella en els minuts finals, quan el físic dels jugadors ja no respon, o davant rivals amb jugadors determinants entre línies, com en el darrers precedents davant Holanda, amb Schneider i Van der Vaart.
El que busca el seleccionador és una major variant tàctica perquè en la pròxima fase es pugui complir el repte de sumar algun punt, la seva assignatura pendent des que està en el càrrec. L’altra és la de la pilota aturada. Se’l veu preocupat amb això. «Amb Moldàvia hem vist que tenim un problema, i gros, amb això. Aquest equip ens ha recordat que hem de treballar molt més en aquest aspecte». Perquè dimecres Moldàvia gairebé no va generar perill amb la pilota en joc, però es va endur el triomf amb dos gols a la sortida d’un córner i una errada defensiva, cosa que no havia passat en l’1-1 de l’amistós a l’agost. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.