• El ?rider' andorrà ja és a casa seva després de l'accident que va patir fa quinze dies a Arcalís
• Té per a sis mesos de recuperació pel cop a la cama i assegura que no pensa retirar-se

Fornell explica al detall l'accident, ahir a casa seva a la Cortinada Foto: ÀLEX LARA

Dani Fornell (Andorra, 22 de desembre de 1984) és un gran esquiador fora pista, un dels millor del planeta –per això competeix al Freeride World Tour– però també és un home obert, simpàtic, incapaç d'estar parat un segon i que mai perdia el somriure. Fa quinze dies va patir un greu accident a Arcalís quan es disposava a gravar un descens per al videoclip de Mr. Kilombo, el cantant que ha dedicat un tema personalitzat a Vallnord. Estava a la cresta del circ del Baser Negre quan va trencar-se la cornisa que trepitjava i va caure més de cent metres avall. Es va trencar set costelles a més d'una fissura en un pulmó, un tall al fetge i el trencament del tendó rotul·lià de la cama esquerra.

Ahir, per fi, va tornar a casa, ja fora de perill i va atendre a aquest rotatiu amb tota l'amabilitat del món. Admet que va veure la mort «de molt a prop» però ha recuperat aquell somriure que tant el caracteritza i que va perdre només durant uns dies, fruit de l'accident. Va explicar al detall tot el que va sentir quan va caure d'aquella cornisa.

«En cap moment vaig perdre la consciència... Ho recordo tot», va introduir. Diu que tot just el va deixar l'helicòpter va posar-se de peu en una placa de neu acumulada, però que no sabia que estava més a prop de la punta. La placa, que deuria ser de gran com la rotonda de Govern, va cedir... «Sabia que podia matar-me però enlloc de bloquejar-me vaig pensar en fer-me el mínim mal possible. Tot era pedra per allà a dalt en un tram d'uns 40 metres i sabia que havia d'arribar a la neu com fos, que és més tova», rememora.

Durant la caiguda, recorda que va tenir tres impactes. En el primer es va colpejar les costelles, «però crec que aquell cop va frenar la caiguda, penso que sinó hauria estat més greu». Als altres dos no sap ben bé on es va fer mal i de fet va deixar clar que en cap moment no va tenir dolor: «Ni després de la caiguda, per l'adrenalina que portava a sobre, i dies després, pels calmants».

A baix va adonar-se de que no estava bé: «Vaig intentar aixecar-me per veure si estava bé però ja notava que tenia alguna cosa als pulmons perquè em costava respirar. I quan vaig intentar mirar per on havia caigut va veure que li costava moure el tronc. Va ser llavors quan va cridar per walkie talkie a l'helicòpter que l'havia deixat a la cresta: «Vaig cridar ‘mei dei, mei dei' i em deien ‘tranquil, que ara tornem amb l'equip per gravar'. En tot moment vaig mantenir la calma i per això no van notar res estrany, no sabien què m'havia passat».

A partir de llavors es va activar el pla de rescat, que no es va fer seguint el protocol d'esperar un helicòpter amb l'equipament necessari: «Entre l'equip de rescat i jo vam prendre aquesta decisió perquè cada cop em costava més parlar i respirar. Havíem d'actuar ràpid i ens la jugàvem... Parlant clar, si em quedo allà haurien tingut un problema molt greu. Potser això em va salvar també la vida perquè del moment de l'accident a l'hospital van passar 12 minuts. No conec un rescat tan ràpid».

A l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell va ingressar a l'UCI, el van operar d'urgència i vuit dies més tard el van traslladar al Sant Pau de Barcelona. «Allà tenien un equip d'experts en pneumologia que anaven donant les instruccions per telèfon... Estàvem molt bé aquí, el tracte era exquisit, però vam decidir baixar per tenir tracte directe». I va estar allà cinc dies més, ja sense els tubs de drenatge que li van permetre tenir una recuperació més ràpida.

«Ara tot està bé. Ningú em pot dir com quedarà la cama, però en principi no s'ha de tenir cap preocupació...», va assegurar abans d'anunciar que en cap moment se li ha passat pel cap una retirada. «No penso deixar-ho. Vaig cometre una errada en estar on no devia. A la pròxima procuraré anar amb més seguretat però hi tornaré», promet un home que té com a passió la neu, els esquís i la muntanya. Un home que ahir ja ens deia que tenia ganes de començar ja la recuperació, però que haurà d'esperar uns dies perquè encara té una mica de líquid a les costelles i el pulmó i sis mesos més per la cama. Però ha recuperat aquell somriure, que és el millor senyal.

Per a més informació consulti l'edició en paper.