• La situació de les dones s'agreuja i pateix un retrocés en aspectes com la igualtat de salari

La gerent de la Fundació Tutelar Privada, Ester Fenoll, al seu despatx en una fotografia d'arxiu Foto: TONY LARA

Coincidint amb la celebració del Dia internacional de la dona, quatre dones de diferents àmbits professionals i socials es van pronunciar ahir sobre la situació de la dona a Andorra. Algunes d'elles van manifestar a l'ANA que s'estan fent passos enrera, com és el cas de l'expresidenta del Centre de la Cultura Catalana (CCC), Teresa Cabanes, o la consultora empresarial, Montserrat Ronchera, sobretot agafant la crisi com a excusa. Altres apunten que en la majoria de casos les dones poden disposar de les mateixes oportunitats que els homes i fins i tot, la seva experiència es pot aprofitar en determinats àmbits, com van defensar l'excònsol i exconsellera general, Conxita Mora, i la gerent de la Fundació Privada Tutelar, Ester Fenoll.

L'expresidenta del Centre de la Cultura Catalana, Teresa Cabanes, la gerent de la Fundació Privada Tutelar, Ester Fenoll, l'excònsol i exconsellera general, Conxita Mora i la consultora empresarial Montserrat Ronchera van abordar la situació de la dona al país. D'una banda, hi ha les que creuen que encara que s'han fet passos cap a la igualtat «les coses no han canviat tant» i «la dona no se segueix trobant segura», afirma Cabanes. Tant l'expresidenta del CCC com Ronchera van afegir que la situació s'ha agreujat i «fins i tot fem un retrocés». I és que consideren que amb l'excusa de la crisi la igualtat i la paritat s'han deixat de banda per una qüestió bàsicament de «supervivència». En canvi, Fenoll i Mora van defensar que no s'han trobat amb cap discriminació i van afegir que la dona andorrana s'ha caracteritzat per la seva «empenta i capacitat emprenedora». Totes dues van destacar la paritat al Consell General sense que sigui una obligació. A més, Mora va argumentar que «el paper de la dona ha de ser complementari al de qualsevol professional encara que poden aportar un valor afegit per la nostra experiència com a dones i com a mares».

Pel que fa al repartiment de rols, en alguns casos s'atribueix als mateixos interessos o implicació de les persones i que, en tot cas, s'ha de lluitar en aquells àmbits en què aquesta igualtat no sigui efectiva. «Perdem espai si anem des de la perspectiva que no tenim les mateixes oportunitats» va advertir Mora. I va reiterar que «no he viscut discriminacions perquè si se m'havia de qüestionar que fos per la feina i no perquè fos d'un altre sexe». Per contra, Montserrat Ronchera i Teresa Cabanes van lamentar que encara és la dona qui habitualment fa «sacrificis» per compatibilitzar la vida familiar i laboral. «Sempre ha de renunciar la dona i jo crec que això és un gran error» va lamentar Ronchera. I va reconèixer haver rebut una remuneració inferior a altres companys amb el mateix càrrec en el món de la banca.

Noves oporturnitats /Amb tot, s'obren algunes oportunitats en el món de l'emprenedoria o en la cultura. «Quan tenen una experiència professional, si decideixen dedicar-se als fills, moltes d'elles s'acaben convertint en emprenedores perquè això els permet tenir un horari flexible, adaptat als horaris escolars i a les necessitats dels seus fills», va argumentar l'excònsol d'Andorra la Vella. Per a Ronchera, però, aquesta situació es dóna en moltes ocasions perquè «estan en una situació desesperada» i perquè «són elles les que han de compaginar treball i família». «La part positiva» –va matisar– «és que hauran creat feina per a elles i potser per a altres, la negativa és que encara s'ha de veure si podran arribar a un objectiu d'aquí a cinc o deu anys». També en el món de la cultura segons Cabanes, «la dona s'hi sent més lliure», va dir.n La majoria de les entrevistades apunten l'educació com a eina per aconseguir una igualtat encara més ferma, tant a l'escola com a casa.

Una eina que ha permetre «transformar la societat encara patriarcal i trencar una sèrie d'estereotips de gènere», va afegir Ronchera. En opinió de les entrevistades, les empreses també hi han de jugar un paper important des de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) així com les noves generacions, en les quals van mostrar gairebé totes, una gran confiança.

Per a més informació consulti l'edició en paper.