• Dos infermers viatgen aquest abril al Senegal per donar assistència sanitària i formar a la població
• L'aventura l'organitza l'ONG Fallou, que fa una crida a la població del país perquè doni medicaments, sabó i alimentació infantil

Garcia i Saura expliquen a EL PERIÒDIC el contingut del seu projecte. Foto: ÀLEX LARA

Una llar, una feina estable, totes les comoditats d'un món occidentalitzat. L'Alícia Saura i el Víctor Garcia abandonaran durant un mes la rutina més aviat senzilla i tranquil·la d'Andorra per l'aventura d'ajudar a la població de la comunitat rural de Dialakoto, al sud est del Senegal. S'embarquen en aquest viatge com a membres de l'ONG de l'Hospitalet de Llobregat Fallou, que organitza dues vegades l'any expedicions per millorar les condicions sanitàries, agrícoles i educacionals d'aquesta petita comunitat.

Una comunitat on quatre de cada cinc dels seus habitants viu per sota del llindar de la pobresa. On a l'estiu se superen els 40 graus, on fins el 80% dels infants tenen malària i és comú patir paludisme, sida o infeccions respiratòries. Una comunitat on la gran majoria de la població «no es pot permetre» acudir a l'hospital quan es troben en estat greu, ja que no poden pagar el cost «d'entre 20 i 30 euros» que suposa l'ingrés i el tractament bàsic a l'hospital, explica Garcia. I quan diem hospital, parlem en singular, ja que només hi ha un únic centre en una superfície de vora 7.000 metres quadrats, territori similar al que ocupa la província de Barcelona. Són 20 euros, pocs diners tenint en compte que els mateixos serveis costen a Andorra vora els 300 euros. Però tot i així, no hi arriben.

Recentment Fallou ha aconseguit signar un conveni amb aquest únic hospital per tal que els casos més greus que es trobin durant les seves visites als poblats puguin ser derivats al centre i tractats. De manera gratuïta. Fins ara es feien recol·lectes entre els cooperants per arribar als 20 euros, explica Saura. En definitiva, un petit pas guanyat gràcies a la tasca feta per l'ONG catalana el darrer lustre. Però encara en queden molts a fer. Com millorar la formació sobre higiene i seguretat de la població de Dialakoto. «Els expliquem que les latrines han d'estar allunyades de l'espai on dormen, que no es pot cuinar en espais absolutament tancats», informa Garcia. El cooperant explica que allà es viu en cabanyes fetes de fang, sense sortides d'aire, i que quan cuinen a dins «els agafa mal de cap, i no entenen per què».

No són aquests els únics hàbits que intentaran canviar. Saura informa amb certa preocupació com els infants estan massa sovint desprotegits. En una comunitat on les dones tenen més de sis fills de mitjana, els ideals són contraposats als nostres. «La prioritat és protegir els adults, que són els que poden treballar. Hi ha nens que no mengen», explica. Des de l'ONG s'intenta modificar aquest comportament, o almenys contribuir a que cap infant es quedi sense alimentació. Per això la maleta des de Catalunya i Andorra anirà carregada de farinetes de cereals, llet en pols i medicaments bàsics.

L'altra missió destacada i relacionada amb la formació es realitza amb els agents de salut, que són persones autòctones que tot i no tenir titulació específica, fan tasques sanitàries per a la seva comunitat. Durant l'estada de l'ONG aquests agents reben classes per part dels propis cooperants i fins i tot passen un examen per treure's un diploma. Aprenen com actuar en casos de «polls, picades de puces o mals d'esquena», tal i com exposa Saura.

El viatge

La missió de Garcia i Saura, juntament amb una dotzena de voluntaris més, començarà aquest abril i s'allargarà 26 dies. Volaran fins Dakar, i allà faran un viatge en carretera de 600 quilòmetres. Degut a les males condicions de l'única autopista del país, aquest trajecte es farà, amb sort, en deu hores, sempre i quan «no s'avariï el vehicle» o no es vegin sorpresos per controls estrictes.

A partir d'aquí, quatre setmanes de treball. De rutes en quatre per quatre a més d'una dotzena de poblats per realitzar «visites mèdiques bàsiques» a la població autòctona. Saura i Garcia, que són infermers de l'Hospital Nostra Senyora de Mertixell, s'integren dins l'equip sanitari (també hi ha el de sensibilització i l'agrícola), i «sense cap estructura, només amb el que puguem portar a sobre», treballaran per intentar curar als pacients malalties com la malària, infeccions respiratòries o cutànies. Tractar i també prevenir, malgrat que no poden subministrar vacunes tenint en compte que durant el trajecte des d'Andorra fins a les comunitats del Senegal es trencaria la cadena del fred.

Paral·lelament, també es dedicaran a realitzar «cribatges d'hipertensió», ja que, tal i com manifesta Saura, la raça negra té més tendència a patir problemes de tensió alta. Als que se'ls diagnostica se'ls fa formació sobre dietes i hàbits saludables.

Seran uns dies durs, intensos, allunyats del dia a dia andorrà. Però els dos infermers feia temps ja que tenien aquesta idea al cap. Tenien la necessitat d'ajudar, d'aprofitar els seus coneixements per a causes humanitàries, per als qui no tenen tanta sort com nosaltres. I quan van conèixer Fallou, amb un centenar de socis, no s'ho van pensar dues vegades. «És un projecte petit, el tracte és familiar», destaca Garcia. D'altres de «més grans et demanen un munt de proves, titulacions, i idiomes». A més a més, els grans projectes solidaris són més impersonals. Garcia explica d'altres experiències en què els cooperants van molt perduts, els deixen a una zona sense control ni missió concreta, i s'han d'espavilar.

Aquí, en canvi, ho tenen clar. Saben el que han de fer, com i amb qui ho faran. I ja compten les hores perquè el seu avió aterri a Dakar. I conèixer així una comunitat rural allunyada de qualsevol concepte occidental i capitalista. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.