• L'home al·lega que els 185.000 dipositats eren fruit d'activitats legals

Els passadissos dels tribunals i la porta de la sala d'audiència Foto: TONY LARA

Un lleidatà, sota llibertat vigilada, va comparèixer ahir al Tribunal de Corts per respondre d'un suposat delicte de blanqueig de diners producte del tràfic de drogues. Delicte per al qual el fiscal general de l'Estat, Alfons Alberca, va demanar quatre anys de presó, 500.000 euros de multa i l'expulsió definitiva del Principat. Els fets remunten entre els anys 2007 i 2009, quan l'acusat va arribar a acumular 185.000 euros en un compte bancari que havia obert al país i del qual l'activitat era força sospitosa segons el fiscal Alberca, que va intentar relacionar l'home i el compte amb una sèrie d'enviaments de diners a terceres persones que vivien o residien a Colòmbia, Veneçuela i Brasil, i que suposadament encaminaven cocaïna cap a l'Estat espanyol. Per sustentar el seu argumentari, el fiscal va recórrer a la sentència que va condemnar l'acusat, l'any 2009, a Espanya, en ser arrestat a Bilbao quan es disposava amb altres persones, entre elles un policia, a introduir 18 quilos de cocaïna a Espanya. Alberca va explicar que ell es trobava allà i que la seva missió era fer recaure les sospites sobre dues persones que feien d'esquer per distreure l'atenció de les persones que transportaven el gruix de la droga. L'operació, però, va sortir malament, perquè la policia espanyola va interceptar el carregament i de retruc, un altre de 10 quilos més, de la mateixa droga. L'home es va defensar de les preguntes sobre aquest afer i sobre el seu rol com a suposat cap d'una banda criminal organitzada –cosa que li retreia el fiscal– al·legant que no recordava part dels fets doncs a la presó havia rebut tractament psicològic, i també perquè mai se'l va acusar de tal cosa al país veí quan es va decomissar la droga als seus suposats acòlits. L'home també va insistir en que no entenia perquè se'l preguntava per uns fets pels quals ja havia estat jutjat i n'estava complint condemna i va afegir en defensa seva que ara està treballant, encara que només cobra 900 euros al mes i que malgrat haver perdut tot el seu patrimoni, ha recuperat la seva família, cosa que va dir «és el més important». En quant al delicte del qual se l'acusa a Andorra, el blanqueig de diner producte del narcotràfic, també va al·legar que només havia pujat a Andorra una vegada per obrir el compte en una entitat bancària, però que mai va tornar fer personalment cap operació, sinó que un amic seu que tenia poders havia proveït el compte amb diners producte d'activitats legals, doncs en aquell moment l'home tenia diferents negocis, i d'un premi a la primitiva, 140.000 euros per ser exactes, arguments però que no va poder sustentar amb cap document. No obstant això, tant el fiscal com el Tribunal de Corts, van advertir que l'acusat havia tingut prou temps per preparar aquesta documentació, a la qual cosa, l'home va respondre que part d'aquesta documentació està encara en poder de la policia catalana, els Mossos d'Esquadra, i de les autoritats judicials. Cosa que va reiterar la seva advocada Esther Domínguez que va afegir que dita documentació està en autes, sense precisar si està retinguda en la instrucció d'alguna altra causa.

Sigui com sigui, Domínguez va demanar la lliure absolució del seu client basant-se també amb la sentència advocada per Alberca, i argumentant que «com ho demostra la sentència el meu client no va participar en cap operació de blanqueig de diner procedent del tràfic de drogues en l'època que ingressa els diners a Andorra», i va afegir –de la mateixa manera que el fiscal demanava a l'acusat de produir una prova de la seva innocència– que «provar que els diners no venien dels negocis del meu client és difícil». L'advocada va concloure que «falten elements provatoris que certifiquin la procedència íl·licita dels diners», i va reiterar que no es podia considerar el seu client responsable d'un delicte que mai no va estar provat en la causa resolta per la sentència, referint-se a la seva responsabilitat com a capo di capi.

Per a més informació consulti l'edició en paper.