Gil, al seu despatx, durant l'entrevista concedida a EL PERIÒDIC Foto: TONY LARA

CÒNSOL DE SANT JULIÀ DE LÒRIA.

La parròquia de Sant Julià –ella mateixa ho reconeix–, és dura de gestionar. Té un destacat cavall de batalla, Naturlàndia, i una oposició capaç de fer del parc i de qualsevol altre aspecte relacionat amb la parròquia un afer de disputa. Ella es queixa que a tot li busquen els tres peus al gat, ells es queixen d'obscurantisme. Però entre disputa i disputa, la parròquia tanca el 2013 amb superàvit i previsions similars per al 2014. I sembla que, ara sí, Naturlàndia comença a funcionar, assegura la cònsol de la parròquia, Montserrat Gil.

–¿Quin balanç fa de la primera meitat del mandat?

–Estem força contents. Hem complert gairebé el 80% del que presentàvem al programa. Som un equip molt jove, amb ganes de tirar endavant iniciatives per a la parròquia, tot i les dificultats i que els recursos econòmics han minvat.

–¿Què destacaria de la feina feta aquests dos anys i què falta per fer?

–El que lidera el programa en aquests moments és Naturlàndia. Quan vam arribar el projecte estava a mitges. L'hem acabat, hem posat en marxa el parc d'animals i hem engegat línies de negoci que per a nosaltres eren complicades. El projecte és molt engrescador però és feixuc i complicat per a l'època en la que estem. Per a mi és el punt clau del programa electoral i de la legislatura en general. De coses per fer ens en quedaran moltes al tinter, però encara tenim dos anys. Tenim temps.

–¿Us heu marcat algun objectiu concret per aquests dos anys?

–No. Seguirem apostant molt per la parròquia. Hem de ser un referent turístic diferent a Andorra la Vella i Escaldes. Les nostres característiques són diferents, no tenim uns espais comercials tant grans. Per això hem de lluitar molt pel petit comerç i per la restauració. Mantindrem la política de fires, que ja venia del consolat anterior, perquè creiem que és molt positiu per a la parròquia i per aquests petits comerciants i restauradors que ens estan donant suport. No els podem fallar.

–Per tant, seguireu apostant perquè Sant Julià sigui la parròquia de les fires?

–Sí. En aquests moments és bàsic. Intentarem fer-ne de diferents, perquè la gent que ens visita té ganes de veure coses diferents. Però també és cert que els firaires de sempre repeteixen molt sovint i nosaltres els hem de donar suport perquè han estat des del principi al nostre costat.

–Anem ara al que definiu com a prioritari, Naturlàndia. ¿Com està la situació a dia d'avui?

–La situació és força bona. Al gener hem triplicat el nombre de visitants. Estem contents, satisfets de créixer. La situació no és fàcil però estem treballant de valent perquè sigui un bon referent.

–L'any passat es va aprovar un crèdit d'1,4 milions per a Camprabassa. ¿Es preveuen aportacions similars aquest 2014?

–No, la veritat és que no s'ha plantejat. I esperem i desitgem que la viabilitat econòmica de Naturlàndia sigui ja aquest 2014 una realitat. També, conjuntament amb totes les entitats financeres que ens donen suport, s'ha parlat de noves línies de negoci, com per exemple relacionades amb la restauració. Junt amb el marxandatge, són fonts d'ingressos importantíssims per a nosaltres.

–El conseller de finances va dir recentment que a finals d'aquest any Naturlàndia serà autosuficient...

–Sí, n'estem convençuts. I quan parlem amb les entitats bancàries ens donen suport sense cap problema. Ens encoratgen a seguir treballant de la manera com ho estem fent perquè els resultats són positius.

–Quan es va fer l'ampliació de capital de Naturlàndia es parlava de fases. I tot el que s'ha fet fins ara correspon a la fase 1. ¿Què passa amb les següents?

–Està tot aturat. La primera fase s'ha resolt, però la segona i d'altres que puguin sorgir no estan dins dels objectius d'aquest mandat. Hem de ser realistes, no ho podríem assumir.

–A nivell de visitants, ¿sou optimistes? ¿Creieu que parlarem d'un 2014 més positiu que el 2013?

–Estem convençuts. Els contactes que tenim amb els touroperadors i xarxes hoteleres, contactes a fires, i escoles de Catalunya i València ens donen unes expectatives molt bones. També és cert que ara Andorra Turisme ja ens veu com a referent molt positiu.

–Precisament, ¿com estan les relacions amb Andorra Turisme?

–S'ha de reconèixer que ha costat, els principis van ser molt durs perquè no s'apostava per Naturlàndia. Tan Inúu com nosaltres hem estat dues apostes iniciades en un moment de crisi importants. Hem estat molt valents. I en aquests moments treballem de manera conjunta, també com a demanda de les entitats bancàries. I com que ajustem esforços, Andorra Turisme s'hi ha sumat, s'ha implicat molt més del que s'havia implicat inicialment. S'han esperat que tinguem un parc establert a nivell turístic. Un cop han vist que la situació estava estabilitzada han donat el suport que no van donar inicialment. I sobretot perquè estem donant resposta en temporades baixes. Per ells això és important.

–¿Què ha passat amb el pla de viabilitat de Naturlàndia llargament demanat per l'oposició?

–L'oposició s'ha capficat amb el pla de viabilitat de Naturlàndia. El que els vam entregar va ser l'antic, el primer. És cert que després s'han anat fent diferents plans a mida del creixement de Naturlàndia. Però s'han treballat amb les entitats financeres, que són qui ens demanen aquestes línies de negoci i xifres de resultat. Aquests plans de viabilitat no els donarem. Són documents no públics, documents de treball interns i que creiem que necessiten el respecte i el rigor que es mereixen. Ningú demana els plans de viabilitat de Grandvalira, Vallnord, Caldea... però sí els de Naturlàndia. Nosaltres treballem amb les mateixes condicions que la resta d'entitats. Potser amb el valor afegit de ser nous i que hem començat bé.

–L'oposició demana xifres i un pla de viabilitat perquè diu està preocupada amb la darrera auditoria, que posava en dubte la viabilitat de Naturlàndia.

–L'oposició en cap moment ha donat suport al projecte. Per tant tot és favorable per anar-hi en contra. I l'auditoria que se'ns va presentar el juny de l'any passat no va ser gens favorable per a nosaltres. Els auditors que feia sis anys que treballaven per Naturlàndia en cap moment ens van alertar d'una possible fallida tècnica fins el juny que van presentar l'informe. No hi vam estar d'acord. Hem tingut contactes amb diferents auditors i no van valorar positivament que es fes una auditoria d'aquesta tipologia. És molt fàcil agafar aquella auditoria i fer malbé la imatge de Naturlàndia. Però nosaltres seguirem treballant amb il·lusió pel projecte i espero poder comptar algun dia amb l'oposició.

–S'han fet noves auditories?

–No. Hi ha uns nous auditors que hi estan treballant. Es presentaran els resultats el proper mes de juny.

–¿Com ha tancat el 2013 el Comú?

–S'ha tancat amb un superàvit d'uns 97.000 euros, estem al 86% del sostre d'endeutament. Estem contents perquè s'ha fet una gestió molt acurada de les finances. És cert que teníem uns antecedents a nivell de finances comunals molt ben treballades. Això ens va ajudar molt a tirar endavant. Dels resultats vull destacar que, sumant els darrers dos anys, portem un menys 8% de despesa de personal. També es continua fent un esforç per a la inversió de la parròquia, i per aquest any la mantenim.

–L'oposició alertava que el límit d'endeutament es podria superar a final d'any...

–Esperem que no. Som el Comú que està més bé pel que fa al sostre d'endeutament.

–Seguint amb l'oposició, es queixa que no els responeu les demandes...

–L'oposició té la màxima informació. Assisteixen tots dos a les comissions. Som un Comú amb dues oposicions a tot arreu. Són oposicions molt cridaneres, es fan sentir, però estem parlant de dues oposicions diferents. Una part més conciliadora (en relació al PS) i una part més agressiva (en relació a SDP). Però tots dos tenen la màxima informació. Quan ens fan alguna demanda d'informació la tenen. Que en algun moment una demanda concreta no s'ha donat, també és veritat. Per motius tècnics, per motius de recollida d'informació. Però en cap moment s'ha negat informació ni es vol negar. També és cert que fer polèmica és molt fàcil quan s'està a l'oposició.

–¿Però demandes com la concessió de la borda Conangle o les subvencions esportives, s'han respòs?

–Tot això està més que resolt. M'he reunit vàries vegades amb el Rossend Areny, conseller del PS. Ell fa més demandes de reunions que el senyor Josep Roig, conseller d'SDP. Per això crec que són dues oposicions diferents. Estem, en qualsevol moment, a disposició de tots dos, cònsols i consellers. També és cert que venen poc pel Comú, tot s'ha de dir, i si no se n'assabenten prou és perquè l'assistència a Casa Comuna és molt poca per part d'ells.

–¿Com veu el debat per les competències amb el Govern, se solucionarà?

–Amb les competències he estat molt crítica sempre. La més mosca cojonera de totes. Tot i que sembla que en aquestes reunions està millorant la nostra relació amb el Govern, crec que no hauríem d'haver arribat mai a aquest extrem. Els cònsols som gent molt propera, pròxima, tenim un Govern que és del color de la majoria dels comuns. Era molt fàcil tenir aproximacions des de l'inici. No hi han sigut. Estem parlant de dos anys després de la nostra entrada als comuns. A més, el problema principal són les transferències abans que les competències, però de moment està sobre la taula el tema de les competències. A veure si tot acaba a bon port. De moment ja hem acceptat congelar les transferències, però per contrapartida necessitem que se'ns respongui amb el mateix respecte i consideració. Esperem que així sigui.

–Almenys s'ha agafat el bon camí...

–Sí, però l'agafo amb molta prudència, perquè els cònsols ens hem sentit una mica enganyats des del principi. I no se'ns pot retreure als cònsols res. Quan el cap de Govern ens van demanar la congelació de les transferències el suport va ser unànime. Tot i que també és cert que jo en un principi m'hi vaig posicionar en contra perquè el Govern no estava fent els mateixos esforços que ens demanava a nosaltres.

–¿Aquesta situació ha causat controvèrsia també entre els comuns? ¿Se segueix anant a l'una entre els set cònsols?

–Pensem que sí, les necessitats són les mateixes. A nivell de competències pots tenir més afinitat a unes prestacions que a unes altres, perquè la parròquia té diferents necessitats. Però crec que anem a una sola veu i desitjo que segueixi així.

–Tornant a la parròquia, ¿quan veurem acabada l'obra del vial de Sant Julià?

–Depèn de les negociacions financeres del Govern per dotar de pressupost el projecte. Però jo penso que nosaltres no ho veurem, tot i que el cap de Govern ens va dir que sí. De moment pel 2014 no hi ha pressupost, només una petita partida per fer estudis, per no dir que es tanca del tot.

–I ja per anar acabant, ¿té la intenció de tornar-se a presentar a les properes eleccions?

–Queden dos anys, de moment no faré cap declaració en aquest sentit perquè penso que han passat dos anys que no han estat fàcils per ningú. Hem de treballar per la parròquia i no ens plantegem ni molt menys si ens hem de tornar a presentar. Aquesta necessitat no la tinc. No podem perdre el temps ara mateix parlant de política.

–¿Està igual de cohesionada Unió Laurediana que fa uns anys?

–Sí, Unió Laurediana sempre ha demostrat que quan hem sortit al carrer hem estat la força més forta. En aquests moments, UL, tot i que està a les expectatives del que pugui passar, estem tranquils, no ens estem movent, no estem fent política, estem treballant units.

–¿I quina és la situació actual entre UL i DA?

–Estem en coalició, hi ha consellers de Comú que són de DA i hem de seguir treballant. És el Govern que tenim. Parlar de política no toca ara, tot i que a algú li agradi més que a d'altres. No podem perdre el temps parlant d'aspectes purament polítics que la ciutadania no entén.

–Però en aquesta parròquia precisament, si que s'està fent política, perquè s'ha creat un grup de reflexió...

–Jo desconec qui són. No he tingut cap necessitat de saber qui hi ha tot i que algú m'hagi dit que hi és. No tinc cap necessitat de saber-ho, no perdré el temps pensant qui hi ha i qui no, qui reflexiona i qui deixa de reflexionar. Si hi ha un gru p de reflexió també seria interessant que ens fessin arribar al Comú aquestes reflexions. És molt fàcil reflexionar però el que és difícil és tirar endavant el poble. Ser reflexius o estar en una oposició tant dramàtica com la que tenim no ajuda gens i el que fa és confondre la ciutadania, que sovint no confia amb els seus polítics.

–En resum, la relació UL amb DA és bona.

–Sí, es bona.

Per a més informació consulti l'edició en paper.