• La majoria no pot satisfer el preu del lloguer que contracten a l'inici

Un local buit a Encamp Foto: TONY LARA

El vicepresident de la FACA, Antonio Miralles, va explicar ahir que la gran fluctuació en quant a obertura i tancament de comerços en els grans eixos comercials, es deguda en part a una mala projecció dels negocis, en la qual també intervé el preu del lloguer que si bé pot ser realista per al propietari, resulta no ser-ho per al llogater. «Moltes vegades, el comerciant es fa ell mateix els números i sovint les coses no surten com havia previst, per això el 90% de les botigues de nova obertura tanquen el primer any perquè no poden pagar el lloguer», va argumentar Miralles. I va afegir que «si féssim com els americans que moltes vegades lliguen el compte d'explotació al lloguer, seria més fàcil tirar els negocis endavant, perquè si no treballes pagues menys i en canvi si guanyes més, doncs guanyen tots dos el llogater i el propietari». Miralles va reconèixer que la situació no millorarà mentre «els propietaris pensin que sempre vindrà una merla blanca que pagarà el que se li demani o més», i va lamentar que «una vegada signat el contracte, el llogater si no se'n surt, no té cap defensa sinó tancar la porta».

Respecte al futur proper «la situació es mantindrà perquè l'obertura econòmica crea expectatives de poder augmentar més les rendes, mentre que d'altra banda no es fa gran cosa per ajudar el comerç». I tot i que va admetre que el comerç no passa pel seu millor moment –els resultats del primer quadrimestre de l'any són inferiors als de l'any passat–, Miralles va admetre que «és molt difícil fer una projecció a Andorra, tot i que s'hi està treballant per tenir indicadors realistes».

Una feina que també podria desenvolupar la Federació d'Associacions de Comerç (FACA) que segons va anunciar Miralles està a l'espera de rebre una subvenció del Govern per poder contractar un professional que se'n faci càrrec. Miralles va reiterar que «la FACA té un rol molt important en un país comercial com aquest. Els comerciants necessiten una estructura que els representi davant de l'Administració i que defensi els seus interessos». I va lamentar que «anem cada un a la nostra, tenim molta feina i som un col·lectiu que no està acostumat a treballar conjuntament». La poca tradició associacionista del sector s'albirà més com una amenaça que com un avantatge i Miralles adverteix que «si fins ara s'ha venut bé, s'ha fet negoci i no s'ha vist la necessitat d'estar units, ara cal buscar un nexe perquè la gent sàpiga que treballant conjuntament anem més lluny».

I és que la competència de la porta del costat ja no és l'enemic. «La gent va a comprar on més oferta té per metre quadrat. Si tenim molt bona oferta, molt ben representada amb comerços ben arreglats amb gent formada que sàpiga utilitzar tècniques de merchandising i presentació visual, de publicitat o de promoció, tot això dóna un entorn més atractiu». Miralles va defensar que «el comerç són nuclis d'activitat i d'animació a les parròquies. I aquí és on ens fa falta treballar conjuntament perquè si lluitem zones i no hi posem una mica cada un, no podem animar un carrer, ni fer festes o publicitat per donar una imatge». Sense perdre de vista el preu, primer reclam de les compres a Andorra, el vicepresident de la FACA insisteix en la necessitat de federar el sector perquè «si estàs en un lloc i treballes en nom de la zona, que està lligada a un sorteig, a un aparcament gratuït i a un servei com ara portar les compres a l'hotel, només ho pots fer unint esforços però no individualment».

El vicepresident de la FACA també va insistir en la necessitat de defensar els interessos dels comerciants davant del Govern. «Els comerciants paguen impostos i el comerç participa de les campanyes publicitàries que donen suport a un esquema molt organitzat i participat amb capital públic com són les pistes d'esquí, però en canvi necessiten ajuda tècnica. Ens agradaria poder disposar de tècnics que ens poguessin assessorar a un cost mínim en tots els àmbits». Una reclamació que fa en nom del petit comerç perquè «les grans empreses tenen estructura per canviar la decoració d'un establiment en un tres i no res, per exemple, però les petites empreses familiars que són el propietari i dues persones més, o la família, no tenen recursos». I va afegir que «el 95% del comerç andorrà són establiments amb menys de cinc persones, el Govern hi ha de ser sensible perquè necessitem més comerços oberts que no pas tancats». I va reiterar que l'ajuda de l'Administració és clau per organitzar el sector i que les associacions funcionin per «tenir una àrea comercial més dinamitzada a través d'un pressupost de col·laboració i perquè no, ajudes al finançament per aconseguir crèdit que en aquests moments és molt complicat».

El 25% dels beneficis per a la banca / Si fins ara el motor econòmic del país era el comerç i una part importantíssima dels ingressos de l'Administració pública en prové, Miralles va lamentar que «com que els comerciants mai han estat units, ni mai han demanat res, ara ningú fa res tot i que és vital incrementar els ingressos de l'Administració i vendre més». Però aquest no és l'únic maldecap dels comerciants que veuen com les comissions de les targetes de crèdit s'enfilen a Andorra mentre que a Europa es fa marxa enrere. «A Europa hi ha un debat molt important sobre el tema. Aquí s'ha fet tot el contrari, quan fa un temps no es cobraven comissions a les targetes nacionals». Si des de fa un any i mig els bancs cobren el 0,5% de comissió per tota venda superior a 30 euros pagada amb targeta de crèdit o de dèbit, «a Europa està passant tot el contrari, estan cobrant el 0,3 % de comissió per a les targetes de crèdit i el 0,2% per a les targetes de dèbit, això representa entre la meitat i la tercera part del que estem pagant a Andorra» va explicar Miralles. I va lamentar que «un 1% de la facturació de la botiga, cosa que moltes vegades representa el 30% dels beneficis, se l'enduen les comissions que pagues per les targetes de crèdit». Els comptes són senzills perquè «al final quan fas números el que et queda net en el compte d'explotació és un 3% o un 4%. L'1% d'aquest 4% o 5%, representa entre el 25% i el 30% dels beneficis». Miralles va admetre que «molts no se'n adonen però és així. Sobretot en aquest moment en que tothom afina el preu i els marges, arriba algú i s'emporta el 25% del benefici perquè sí, per decret», i va reiterar «això és només un exemple del que ens juguem els comerciants si no ens unim per defensar els nostres interessos». 

Per a més informació consulti l'edició en paper.