El ministre de la Presidència, Antoni Riberaygua, ha comparegut aquest divendres al matí al costat del cap de Govern, Toni Martí, per tal d'explicar els motius que el van portar el passat 15 d'abril a presentar la seva dimissió. Riberaygua ha declarat que el motiu principal ha estat el fet de no haver assolit el consens amb els comuns a l'entorn de la modificació de les competències i les transferències, una premissa, la del consens, que li havia demanat el cap de Govern en el moment de nomenar-lo com a ministre i encarregar-li aquest treball. 'D'això se'n diu democràcia, i qualificada' ha afirmat, 'perquè quan catorze persones elegides pel poble entenen que el projecte que fa un ministre, que no és persona elegida pel poble, s'ha de fer d'una altra manera, un s'ha de plegar davant la democràcia i més quan has estat contractat per fer aquesta feina sota el consens'. L'encara ministre de Presidència, fins que no surti publicada al BOPA la seva dimissió, ha dit que el seu departament va fer un treball que pot servir en el futur com a element de discussió per a aquesta modificació que ara es comença a abordar de manera sectorial, i que segons ell 'fa que decaigui de moment el projecte que vaig presentar als senyors cònsols'. 'Jo crec en el projecte' ha reivindicat 'i crec que és molt millorable en les aportacions dels comuns', però ha afegit que en el moment que els comuns decideixen treballar-lo sectorialment, 'la meva presència en aquest projecte decau'. Riberaygua també ha dit que en relació a aquest tema en cap moment s'ha sentit desautoritzat o qüestionat ni pel cap de Govern, ni pel Govern, ni pel grup parlamentari; però sí que ha deixat clar que no compartia la decisió presa en relació al cessament de la direcció de la Policia, Joan Ramon Peralba i Pere Gispert, quan van ser inculpats per l'afer de les escoltes telefòniques.

Compareixença conjunta del cap de Govern, Toni Martí, i del ministre de Presidència, Antoni Riberaygua, per explicar 'amb tota llibertat' -segons el primer- les raons que han portat aquest darrer a presentar la seva dimissió. Riberaygua ha assenyalat la manca de consens amb els cònsols a l'hora d'abordar la reforma del marc legislatiu de les competències i les transferències com l'escull insalvable que l'ha portat a deixar el càrrec.

Tot i que ha defensat el projecte que va presentar i que ell creia millorable amb les aportacions dels cònsols, Riberaygua ha declarat que l'encàrrec que va rebre del cap de Govern en aquesta matèria quan el va nomenar va ser que ho assolís amb consens, cosa que no ha estat així.

Del fet de dimitir per aquest motiu ha declarat que 'd'això se'n diu democràcia, i qualificada. Perquè quan catorze persones elegides pel poble entenen que el projecte que fa un ministre, que no és persona elegida pel poble, s'ha de fer d'una altra manera, un s'ha de plegar davant la democràcia i més quan has estat contractat de fer aquesta feina sota el consens'.

L'encara ministre de Presidència -fins que no surti publicada al BOPA la seva renúncia- ha negat en tot moment haver-se sentit desautoritzat, qüestionat o poc recolzat ni pel cap de Govern, ni pel Govern, ni pel grup parlamentari -tot i que alguns dels seus membres destacats, com el president Ladislau Baró, n'havien criticat la forma de dur a terme la reforma comunal-.

Riberaygua en tot moment ha fet referència a l'assumpció de la seva responsabilitat per no haver assolit aquest consens amb els comuns. A més, ha afegit que un cop ja s'havia decidit que la reforma es tractaria de forma sectorialitzada 'la meva presència en aquest projecte decau'.

Riberaygua també ha assenyalat la importància dels altres encàrrecs assolits pel seu departament: el projecte de llei del joc i la primera fase d'anàlisi per a l'agilització dels tràmits administratius. El ministre dimissionari ha agraït la tasca del seu equip format per Xavier Bardina, Cerni Escalé, Enric Garcia i Meritxell Garcia, dels quals ha dit sentir-se orgullós.

Elogis del cap de Govern
Però ha estat el cap de Govern qui s'ha desfet en elogis de la figura de Riberaygua: 'era un dels ministres amb qui tinc, tenia i tindré més confiança, sense que això vulgui dir que no la tingui amb la resta de ministres' i no se n'ha estat de dir que 'la pèrdua de Riberaygua és un cop dur per al Govern i per al cap de Govern'.

Ha afegit que ha estat un ministre 'fidel al cap de Govern en una legislatura extraordinàriament complexa on com a cap de Govern he hagut de prendre decisions controvertides'. Martí també ha dit que 'no ha conegut tants polítics que posin a tant alt nivell els principis i valors com el senyor Riberaygua'.

Martí, que ha reiterat més d'una vegada l'amistat que l'uneix amb Riberaygua, ha afegit que 'la política és molt complexa i que com a cap de Govern haig d'agafar decisions sense basar-me al tomb de les amistats o sentiments personals. El senyor Riberaygua ha passat els darrers tres mesos amb dificultats des del punt de vista personal i li agraeixo l'esforç que ha fet per acabar la llei del joc'.

Afer Peralba
Riberaygua també ha estat preguntat sobre quin grau d'influència havia tingut en la seva dimissió el cessament de la cúpula policial, Joan Ramon Peralba i Pere Gispert, per l'afer de les escoltes. El cap de Govern ha sortit al pas ràpidament reiterant que la decisió de cessar un i altre va ser seva i que 'el senyor Riberaygua hi estava en ple desacord'.

I Antoni Riberaygua, per la seva banda, ha reconegut que tot i entendre la decisió del cap de Govern, no l'havia compartit. Ha declarat que en aquest tema 'tinc una posició subjectiva' i ha valorat les figures de Peralba i Gispert com a 'grans servidors públics' a partir de l'experiència personal que ell va tenir com a ministre de Justícia i Interior en la darrera etapa de la legislatura d'Albert Pintat.