• Diu que sempre ha tingut el suport de Martí i DA, però defensa la seva proposta sobre competències
• Martí, que deixa buit el càrrec, assegura que la dimissió del seu «amic» ha estat un «cop molt dur»

Martí i Riberaygua s'abracen, just després d'acabar la compareixença pública Foto: TONY LARA

El ja exministre de Presidència, Antoni Riberaygua, acompanyat del cap de Govern, Toni Martí, va escenificar ahir públicament la seva dimissió, com a conseqüència del pacte institucional signat recentment amb els comuns per les competències. Un pacte que dista molt de la proposta inicial de Riberaygua, el qual «ha acabat decaient per si mateix», a paraules de l'exministre. Amb la sensació que ja no té sentit seguir al Govern i perquè «no vull estar aquí com un element decoratiu», Riberaygua ha optat per marxar. Això sí, ho ha fet sense retreure res a ningú, fent-se «plenament responsable» que les coses no s'hagin aconseguit portar a la seva manera i assegurant que sempre ha tingut el suport de tothom: de Martí, de tot el Govern i també del grup parlamentari de Demòcrates per Andorra.

Riberaygua, que deixarà oficialment de ser ministre quan surti al BOPA, va encetar el seu discurs d'acomiadament recordant que li van encomanar tres «encàrrecs»: redactar el projecte de la llei del joc, encarar l'e-administració i abordar la reforma de les competències i transferències. Els dos primers punts han estat resolts amb èxit, va vanagloriar-se l'exministre, mentre que el tercer, «la pedra angular del mandat», s'ha acordat que es tracti de manera sectorial, i no global com volia Riberaygua. «La premissa que em va donar el cap de Govern és que s'havia de fer des del consens. Hem fet tot el que hem pogut, però no ha estat possible». Així, i perquè «un ha de ser responsable polític dels seus actes», a més de perquè «d'això se'n diu democràcia qualificada», ha optat per retirar-se i marxar.

Amb tot, Riberaygua va seguir defensant el seu projecte de reforma de les competències, i fins i tot va assegurar que si pogués fer marxar enrere, no canviaria ni una línia del presentat. No és aquí on ell considera que va fallar, que es va equivocar. Va ser més un problema «de formes», i de que «hauria d'haver donat més participació abans d'obtenir informació». «Són innombrables les coses que hauria pogut millorar», va assegurar, i per tant, «em faig plenament responsable» de que el consens amb els comuns, tal i com li havia demanat el cap de Govern i el propi grup parlamentari, no arribés a bon port.

Aquest va ser el gran escull insalvable que va motivar l'anunci de la dimissió. Però amb anterioritat ja s'havien produït algunes discrepàncies amb Martí. Per exemple, quan el cap de Govern va decidir cessar el llavors director de la Policia, Joan Ramon Peralba. «Riberaygua estava completament en desacord amb el cap de Govern, tenia una opinió molt contrària», va reconèixer el propi Martí. Per la seva part, l'exministre també va assegurar que ni llavors va compartir «ni ara comparteixo» la decisió presa.

«sempre m'han fet costat» / Això si, cap d'aquestes divergències han fet sentir a Riberaygua sol o exempt de suport. «El cap de Govern sempre m'ha fet costat» o «no hi ha hagut cap fissura» són algunes de les sentències que va voler deixar clares ahir l'exministre.

Tampoc el cap de Govern va voler encendre cap possible escletxa de mala maror. Martí, que no té previst nomenar a cap substitut i que passarà a assumir ell personalment el treball d'aquesta cartera, va assegurar que aquesta dimissió ha estat «un cop molt dur». Va assegurar que el pla Riberaygua tenia el seu beneplàcit personal i el de tot el Govern. Fins i tot va voler «agrair profundament el que ha aguantat el ministre» durant el seu pas pel gabinet de Presidència. «Però a un amic no se'l canvia», va lamentar Martí, assegurant «que ja sabia que podíem arribar a aquesta situació» tenint en compte els «alts nivells de principis i valors» de Riberaygua. Res més encertat per poder finalitzar l'acte amb una encaixada de mans i una abraçada. Difícil definir si és amb la mateixa sinceritat que la que es van fer quan el va nomenar al càrrec, fa un any i mig. Ells asseguren que sí. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.