• La corporació aprova l'acord rubricat pels cònsols i el Govern amb els vots en contra del PS i de SDP

La reunió de consell de Comú d'ahir a la capital. Foto: ÀLEX LARA

El Consell de Comú d’Andorra la Vella va aprovar ahir per 11 vots a favor i dos en contra, l’acord institucional per la delimitació de les competències entre el Govern i els comuns,  que fa un mes van rubricar els cònsols de les set parròquies i el cap de Govern, Toni Martí. Als set vots a favor de la majoria comunal que encapçalen els cònsols Rosa Ferrer i Jordi Minguillón, s’hi van afegir els vots dels consellers de Demòcrates per Andorra (DA), Carles Torralba i Neus Farré. Torralba va felicitar la majoria argumentant que «l’acord significa una evolució important perquè empeny cap a l’eficiència i les nostres institucions s’han d’adaptar a la situació actual». I va defensar la institució parroquial afegint que «celebrem l’acord perquè s’ha aconseguit sense oblidar les nostres institucions que ens fan tan diferents dels altres països». 

En canvi, hi van votar en contra la consellera del Partit Socialdemòcrata (PS), Dolors Carmona, i el conseller de Socialdemòcracia i Progrés (SDP), Josep Vila, argumentant o bé que l’acord és un acord de mínims, o bé que s’havia negociat sense comptar amb la participació de les minories comunals. Carmona va  justificar el seu posicionament pel fet que «el PS tenia moltes expectatives en aquest acord, ens pensaven que una vegada iniciada la negociació, es podria triar el gra de la palla, i definir les competències». A la qual cosa Vila va afegir que «és un acord institucional escapçat que va més enllà d’aquesta legislatura i no pot fer-se al marge de les altres forces comunals». I va apuntar els comuns com a responsables d’una suposada mala gestió que els hauria conduït a la crua realitat d’haver de negociar les competències. «Se’ns diu que els comuns s’han endeutat per una mala interpretació de l’article 4.14 de la Llei qualificada de delimitació de competències (LQDC), quan els comuns s’han endeutat per aventures inversionistes i superestructures que poc hi tenen a veure». Vila va recordar que «amb aquest acord no s’ha avançat gaire més del que s’havia fet sota el govern de Jaume Bartumeu» i va defensar que «entre el posicionament del Govern i el dels cònsols, hi ha un espai al mig per situar-nos».

La rèplica de la cònsol major, Rosa Ferrer, no es va fer esperar. Ferrer va contestar a Carmona que si el que el PS demana és una modificació de la Constitució, «caldria convocar eleccions i explicar la modificació a la ciutadania, i en el cas de que aquesta l’acceptés després de fer-la s’hauria de tornar a convocar un referèndum perquè el poble andorrà la ratifiqués, tal com es va fer per al procés constituent». I va afegir que «si el que es pretén és que desapareguin els comuns, que ho digui el poble, però anar més enllà del que s’ha acordat forma part d’un altre debat polític». En quant al parlament de Vila, la cònsol va replicar que «li hauria d’explicar al redactor de la seva exposició, que el Comú d’Andorra la Vella, no amaguem cap documentació, està molt bé el què ha dit per als comuns on potser això passa, però no per a nosaltres». La cònsol va recordar que després de cada reunió de cònsols amb el Govern, havien convocat una comissió ad hoc per informar tot l’equip comunal. I va recordar que «abans del 2008, els comuns ja van abordar aquesta qüestió» –referint-se al calaix de sastre o les competències que van anar assumint els comuns en virtut de l’article 4.14 de la LQDC– i va afegir que «van demanar el dictamen d’un professor perquè tenien problemes per finançar-se». Reconeixent que l’oposició comunal es deu també a la filosofia del partit que representa, Ferrer va recordar que «una llei que la majoria parlamentària ha aprovat recentment i que s’encavalca amb la delimitació de competències, és la de Serveis Sociosanitaris, i no recordo que cap dels consellers dels seus respectius partits fessin cap esmena ni cap al·legació per aquest fet, potser hi van votar en contra, però no pel tema de les competències que hagués pogut sorgir en el debat parlamentari i en canvi, no va ser així». 

La cònsol que amb anterioritat va recordar les línies mestres de l’acord en temes com el cens de població, la reforma de la Llei electoral, l’urbanisme, els recursos naturals, el manteniment de carreteres, la gestió de residus i la protecció mediambiental, les finances, altres serveis socials i els processos administratius, va explicar també que les transferències estaran congelades fins el 2017 i que els comuns rebran tot l’ITP aquest any  i el 3%  a partir de l’any que ve. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.