• El Tribunal de Corts també l'expulsa cinc anys del país

Els passadís de l'Administració de Justícia i la porta de la sala del Tribunal Foto: TONY LARA

El Tribunal de Corts va condemnar ahir el súbdit belga M. Leclerc, que s'havia endut el fill de vuit anys sense autorització de la mare que en tenia la guarda i custòdia, a 18 mesos de presó, cinc anys d'expulsió i a una indemnització de 2.500 euros a més de satisfer els costos judicials. El condemnat no va assistir ahir a la lectura de la sentència i tampoc es va presentar al judici que es va celebrar a finals del passat mes de març. Els fet van succeir el desembre del 2007 quan l'home, casat amb una andorrana i separat, va personar-se a l'escola francesa d'Encamp per recuperar el fill al migdia i anar a dinar –segons va explicar una exmestra del centre– un dia abans de que comencessin les vacances escolars de Nadal. El cas és que pare i fill no van tornar a l'escola i la mare, alertada pel centre o pel fill –tal com va explicar l'advocada defensora de l'acusat–, va denunciar la desaparició del menor a la Policia. La Policia va donar de seguida l'alerta a Interpol i al cap d'unes hores es va interceptar l'acusat acompanyat pel nen a l'aeroport del Prat, a punt d'embarcar, segons van explicar la fiscal, la mare i la seva advocada. La mare, actuant també com a acusació privada en l'afer, va defensar que el pare va planejar el segrest del seu fill per endur-se'l a Grècia, país on pensava fixar la seva nova residència, «després d'haver deixat el domicili i haver buidat els comptes bancaris a Andorra». I va afegir que «la batllia ja havia decretar un aute d'allunyament de mi i del nen».

La mare va insistir en que l'acusat no es podia apropar al seu fill sense demanar-li permís, cosa que l'advocada defensora va matisar perquè no obstant això, l'acusat tenia dret a visita i a compartir els períodes de vacances del nen. La defensa va demanar la lliure absolució del pare en considerar que el segrest no estava provat perquè es va localitzar el nen de seguida i perquè «tot i que ara no se'n recorda, fa vuit anys va declarar que el seu pare l'havia posat en contacte amb la mare, a través del telèfon mòbil, perquè l'avisés que marxava amb ell de vacances». No obstant això, sí que va reconèixer un delicte civil per incompliment de l'acord de guàrdia i custòdia del fill, i va demanar un any de condicional sense responsabilitat civil, perquè «tampoc no quedava provat que la seva actuació causés cap dany moral i psicològic al nen», com reclamava la mare i l'acusació privada. Segons la mare, el nen va haver de rebre assistència psicològica després dels fets perquè mostrava símptomes de retraïment o d'aïllament, mullava el llit i es mantenia apartat dels altres companys a l'escola. Cosa que va confirmar la psicòloga al Tribunal de Corts. La defensa va exposar però, que el tractament psicològic del nen va començar molt abans, quan també van començar les disputes de la parella per compartir precisament la guarda i custòdia del fill, després de la separació. La mare va descriure l'exparella com una persona poc fiable, que bevia i que no s'ocupava bé del seu fill, però que tenia la dèria d'emportar-se'l i per això, n'havia premeditat la sostracció. Uns arguments que va avalar manifestant que el nen no l'havia trucada mai al moment dels fets i que quan el van trobar estava a punt d'embarcar en un avió amb un passaport belga, document del qual en desconeixia l'existència, ja que el nen és andorrà. La defensa va al·legar que l'home va tornar el fill sense oposar resistència en el moment en què se'l va interceptar i que va mantenir que no tenia cap intenció de marxar a Grècia amb ell, sinó de passar les vacances de Nadal a Salou. L'advocada va defensar la intenció de l'acusat pel fet que només se li va trobar un bitllet d'avió al seu nom i una reserva en un hotel de la localitat de la Costa Daurada.

Tractament psicològic / Sigui com sigui, l'acusació privada va demanar el mateix que la fiscalia, és a dir, dos anys de presó ferms i l'expulsió definitiva del Principat, als quals va afegir el cost del judici i del tractament psicològic de l'infant, així com una indemnització de 5.000 euros pels danys morals que l'acusat va causar al seu fill, quantitat que també aniria destinada al nen, avui un adolescent de 15 anys que va declarar que tenia por del seu pare perquè el pegava, però que quan la defensa li va preguntar com el pegava va respondre que no ho sabia ben bé. L'acusat no es va personar al Tribunal ni per rebre la sentència ni per al judici i tot indica que no té cap intenció de tornar a Andorra perquè ni la defensa designada d'ofici per a la vista, no va poder contactar amb ell.

Per a més informació consulti l'edició en paper.