• Tots els distribuïdors rebran les butlletes de la mateixa font controlada pels dos Estats veïns
• El paràmetre més difícil d'establir serà la part de beneficis de la venda que percebrà el Principat

Cues per comprar dècims i apostar en una administració de loteries a Andorra la Vella. Foto: EL PERIÒDIC

L'entrada en vigor i posterior desplegament de la Llei del Joc, significarà un abans i un després per als operadors que venen loteria i apostes espanyoles de manera al·legal al Principat. El Govern aposta per obtenir una delegació única de la Sociedad Estatal de Loterias y Apuestas del Estado (Selae) a imatge de les 55 delegacions comercials que Selae té repartides per tot el territori espanyol i que fan de nexe amb la resta de distribuïdors, les administracions de loteria i els distribuïdors mixtos, bars o altres comerços que també venen loteria, segons va explicar a EL PERIÒDIC, el coordinador de l'Oficina del Joc, Enric Garcia. Aquesta formula permetrà a tots dos Estats controlar la venda de loteria i sobretot constituirà un pas més cap a la transparència. Garcia va insistir davant el fet que la venda de loteria a Andorra també ha representat una formula per l'evasió fiscal de capitals, en que «si la podem legalitzar i aconseguir que hi hagi una única delegació o administrador, millor, perquè ens permetrà de ser més clars i transparents i això també pot interessar l'Estat espanyol».

I és que si tot sovint es parla dels premis que es cobren a Andorra, perquè fins no fa gaire no pagaven impostos, poques vegades es parla del vertader mecanisme d'evasió facilitat per la mateixa compra de loteria a les administracions del país veí. No fa tants anys, alguns venedors s'hi proveïen de butlletes que pagaven amb diners que es volien dipositar a Andorra. El venedor les comprava amb els diners del «client» i li ingressava el producte de la venda en un compte al país. Després, si calia tornava a comprar més loteria amb una altra remesa de diners que tornava a ingressar a Andorra, un cop l'havia venuda. Més tard, van arribar les administracions que són però filials d'altres administracions de la província de Lleida. La Selae potser per l'oportunitat de controlar una mica més tot el desgavell, va fer els ulls grossos i l'Administració andorrana també.

Ara, la possibilitat de tenir una delegació comercial a Andorra jugarà a favor de tots dos Estats, perquè la transparència s'incrementarà encara més, si com diu Garcia les butlletes destinades a Andorra presenten el seu propi segell, una formula més àgil que la d'imprimir butlletes per al Principat. Garcia va argumentar que «l'administrador únic d'Andorra serà l'encarregat de distribuir la loteria als altres distribuïdors, tant els principals com els mixtos».

O sigui que els distribuïdors principals ja no seran filials d'administracions de loteria espanyoles, sinó que seran pròpiament administracions de loteria andorranes que hauran de tenir una llicència i pagar una taxa d'obertura i de manteniment al Govern, i que seran proveïdes per la delegació comercial de la Selae a Andorra, com els distribuïdors mixtos, bars o altres negocis que també vulguin vendre loteria. El que no pagarà de cap manera la Selae com a operador de la loteria espanyola és el 25% de les quantitats jugades a l'Estat andorrà.

Sense fiscalitat directa / La loteria espanyola no pagarà impostos directes. «Ni el 25% ni el 15% de les quantitats jugades per la senzilla raó que els beneficis que fa la Selae, una vegada ha pagat els premis, la producció, la distribució i el sorteig, van directament a les arques de l'Estat espanyol» va argumentar Garcia. Per tant, el que ha de negociar el Govern amb la Selae és quin percentatge d'aquests beneficis està disposada a cedir .

Garcia va explicar que «tot el que la Selae ven a Andorra a través de màquines ho té quantificat, ben entès no és tota la loteria però crec que ens podem fer una idea bastant fiable a l'hora de negociar el percentatge de retorn». I va afegir que «per això també ens sembla més senzill d'equiparar-nos a una província amb una delegació pròpia a l'hora de fer el còmput per repartir». Un repartiment que el Govern pensa aconseguir «donant un tracte especial a la Selae en no aplicar-li cap mena de fiscalitat». Amb tot, aquest sembla el paràmetre més difícil a l'hora de negociar. Fa anys, Marc Forné va intentar fer el mateix i el percentatge que se li va proposar a Madrid va ser del 2% de l'import venut a Andorra. Des d'aleshores,però, moltes coses han canviat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.