• La llei mordassa i el coprincipat enfronten Ladislau Baró i Jaume Bartumeu

Foto: TONY LARA

El Debat d'Orientació Política d'aquest final de legislatura va estar marcat per la manca de temps, tant per parlar, com per legislar.

El cap de Govern, amb un discurs de dues hores i 20 minuts, i Jaume Bartumeu, amb gairebé 50 minuts de resposta, van desfer tots els timings. De fet, aquest segon va desesperar ahir a alguns dels presents, com el ministre Xavier Espot, que no parava de mirar el rellotge.

El debat però, el dels retrets i punyalades, no va ser entre Martí i Bartumeu, que un cop més van mostrar complicitat i ganes d'entesa, sobretot en els temes referents amb Europa, sinó que va ser entre Bartumeu i Ladislau Baró, qui va haver de parar les envestides per la llei mordassa i per les «intromissions» del Copríncep episcopal.

Pel que fa la llei mordassa, Bartumeu precisament no es va mossegar la llengua al Consell General: «Quan un ministre la pífia parlant de la independència de Catalunya, i el Govern espanyol protesta, es demana als mitjans que ho havien recollit d'esborrar-ho. Quan el director de RTVASA critica les pressions episcopals sobre el Consell General se'l fa callar i se l'acomiada. Quan un ciutadà inicia una acció judicial contra un dels vostres antics companys del Comú d'Escaldes per un presumpte delicte contra l'honor, es demana senzillament de fer silenci sobre la qüestió. I això ho fa qui beneeix i apadrina la més gran ofensiva contra la llibertat d'expressió que s'ha conegut en l'Andorra constitucional: la llei mordassa». A més a més, aquesta llei en la seva tramitació «haurà permès una innovació reglamentària en aquesta cambra: el mateix grup parlamentari que l'ha proposat ha tingut la gosadia de sol·licitar un allargament del període d'esmenes per veure si s'esvaeix la tronada». Conclusió: aquesta proposta de retallar la llibertat d'expressió «és una taca en la democràcia andorrana. Retiri-la, Sr. Martí, reconeguin el seu error i retirin-la». Aquí Toni Martí va aixecar el cap ben alt, però no en va fer cap referència més, i li va tocar a Baró justificar-se.

El president del grup de DA va dir que s'havia criticat la llei d'una manera «abrupta», va defensar el seu dret a demanar pròrroga –tot i que la llei la van presentar ells mateixos– , va dir que no té com a objectiu limitar la llibertat expressió, però que un cop vistes les reaccions d'un dels col·lectius afectats, havien decidit escoltar-lo primer per analitzar si calien modificacions.

Els socialdemòcrates també van fer referència a la llei mordassa dient que «considerem que el rol de les lleis ha de ser sempre el de protegir la part més feble i en aquest cas, sembla més aviat que es vulgui el contrari. Nosaltres ens hi oposarem d'una manera contundent».

Amb el tema del copríncep tampoc es van posar d'acord. Bartumeu va insistir ahir en que el copríncep episcopal està sobrepassant el seu rol marcat per la Constitucó –d'arbitratge– i està influint en les decisions del Govern i els consellers demòcrates, com en el cas de l'avortament o el matrimoni gai. Baró va defensar el sistema del coprincipat i va dir a Bartumeu que sembla que ell «expliciti un desig de reformar-lo» però «no sabem cap a on».

I el temps del debat va anar passant entre l'estira i arronsa de Bartumeu i Baró, que anava preguntant al síndic: «Perdó, ¿vaig bé de temps?», amb un to rialler. Es van acusar de voler «patrimonialitzar» les reformes, Bartumeu li va criticar el to de «professor» alliçonador i va afegir que «fer pedagogia és pecar de petulància», al que Baró va respondre «no fem pedagogia, fem política, que és fixar prioritats i tirar-la endavant».

Però aquí el que compta és que Martí va estendre la mà i Bartumeu li va agafar: endavant amb els temes referents a la seguretat social i relacionat amb les polítiques exteriors i «deixem-nos doncs de picabaralles». H

Per a més informació consulti l'edició en paper.