• Carlos Fernández, 14è amb 14h 29min 53s supera els registres de l'edició anterior de Ruben Caminal, que va ser 27è en la prova de Les Angles que combina 3.800m nedant a 1.600m d'altitud, 200km de bici amb 4.000m de desnivell, i la marató

Clavero, Fernández i Isal, amb un dels cartells de les primeres edicions de l'Altriman, quan la bici era 188km Foto: EL PERIÒDIC

L'any passat va ser Ruben Caminal, del Club Triatló Serradells, qui va participar a l'Altriman, una bogeria esportiva d'aquestes que només els triatletes de llarga distància –i amics i familiars– entenen com a concepte de passió. Parlem, apuntin bé, de 3.800 metres de natació a 1.600 metres d'altitud, 200km de ciclisme amb més de 4.000 metres de desnivell acumulats i una marató final (42km) en cap cas plana: 700 metres de desnivell. Caminal, que en 2013 es va presentar a Les Angles en un estat de forma molt bo, va aconseguir la 27a posició amb un temps de 14h 51min 28s. Doncs compte, perquè en l'edició del passat cap de setmana, just un any després, un altre membre del CT Serradells ha rebaixat aquesta marca. Carlos Fernández va completar la bogeria de distància en 14h 29min 53s, sent el 14è de la classificació general. Va superar al seu «mestre», segons deia ahir.

Però el CT Serradells no es va presentar en aquesta edició de 2014 amb només un corredor, sinó que en van ser tres en total els que van fer la cursa llarga. A més de Fernández, la van completar Andreu Isal, que va finalitzar 75è amb un temps de 16h 36min 33s, i Josep Clavero, que va invertir 16h 58min 45s i va acabar 89è. Van ser precisament aquest dos els que van convèncer Fernández que disputés l'Altriman, perquè en un principi aquest tenia previst fer el half, és a dir les distàncies 1.900m de natació, 90km de bici i 21 de carrera a peu. «M'ho van dir i, mira, em vaig apuntar també», assegurava ahir Fernández, que recordava la cursa com «una cosa de bojos». ¿Repetirà? «No», va respondre contundent. Però no perquè no li agradés, «que sí», sinó perquè la duresa és «extrema» i, a més, van patir fred i pluja, cosa que dificulta molt més la capacitat per gaudir d'una cita com aquesta perquè en realitat, en el que es pensa, és en sobreviure. «No ens vam retirar cadascun de nosaltres en arribar a un dels avituallaments perquè allà no hi eren les nostres parelles, que si no haguéssim plegat», deia Fernández, que recordava la pluja a Palheres, patint en un descens de 30km l'aigua i el fred amb la poca roba d'hivern amb què comptaven.

Abans, a més, havien nedat en el Llac Matamale, a 1.600m d'altitud i a una aigua que, segons els organitzadors, era a 16 graus. La sortida va ser a les cinc de la matinada, i quan Fernández va completar els 3.800m de natació va veure molts retirats amb símptomes d'hipotèrmia. «Estava freda, però amb el neoprè, tampoc era per tant», assegurava el triatleta del CT Serradells, que sí vol oblidar el fred damunt de la bici... i la cursa a peu. «La marató és duríssima, ja ens ho va dir el Ruben, que hi ha alguna rampa en què és molt millor caminar, una d'un quilòmetre que es va fer molt llarga», explicava ahir Fernández, que per preparar la cita, com Isal i Clavero, ho van fer pensant que era un Ironman –o molt més: una inversió de temps, com estudiar una oposició, una cosa que s'entrena durant anys– fent quilòmetres arreu. Per exemple, la volta al país en bicicleta que van intentar abans de la Volta als Ports on també hi va ser Fernández (4h 59min, ¡compte!), amb 170km pujant ports i acumulant més de 7.000m de desnivell en un dia.

Bestieses. Coses que la gent normal no entén. ¿Perquè feu aquestes coses? «Per la satisfacció que tens quan acabes, quan passes per sota de l'arc d'arribada amb el teu temps», afirmava ahir Fernández, que amb tot reconeixia: «Ho penso ara, i em dic: és de bojos».

Però a més d'aquestes bèsties, d'altres van córrer el half. Per part del CT Serradells van finalitzar la cursa Òscar Corbalán, Marta Gálvez i Augusto Bonduik, mentre que del CT AnyósPark va obtenir també el diploma de finisher Laurence Lestang, sent a més top ten en categoria femenina amb 7h 25min. A veure qui de tots és més boig, o tots en el mateix sac. Perquè es diu aviat això de competir en ple Pirineus durant tantes hores i tants quilòmetres. Són bojos a la seva manera.

Per a més informació consulti l'edició en paper.