Quatre anys després d’aconseguir que el Principat es vestís de taronja, Toni Martí torna a repetir com a candidat a cap de Govern. El seu mandat no ha estat fàcil ja que ha hagut de torejar amb els anys més durs de la crua crisi econòmica que ha sacsejat molt països del vell continent. Amb la il·lusió del primer dia és conscient que el país té encara assignatures pendents i que bàsicament passen per més Europa.

 

–Les constitucions es poden canviar i, a més, és bo que canviïn si les decisions de les societats així ho requereixen. 

 

–Depèn de com ho evolucionin les mentalitats. A hores d’ara no es necessària. Ara bé, sé que hi ha gent que no defensa un model d’Estat diferent però si un sistema electoral distint. En el darrer cas s’hauria de canviar la Constitució. En aquests moments hi ha propostes que si finalment tenen la possibilitat de ser acceptades per la ciutadania i tiressin endavant el text s’hauria de canviar. 

 

–No és que ens estigui bé és que el sistema de Coprincipat ha fet possible el que som. Necessitem que perduri en el temps.

 

–L’any 93 el poble andorrà va aprovar la Constitució. Hi havia un article que formava part d’un pacte constitucional. Va ser un compromís amb els Coprínceps i amb el Coprincipat. Jo no el vaig redactar. A mi el que m’estranya és que alguns que el van redactar i sabien del perquè d’aquest article avui el posin en dubte. Tot i que puc entendre a aquelles persones partidàries que es legisli en els tres supòsits, hi ha el perill de posar en dubte el model constitucional dels Coprínceps. 

 

–Fa uns mesos hi havia un partit polític que qüestionava l’IRPF, ara celebro que hi hagi canviat d’opinió, i tothom està en el seu dret. Nosaltres no ho van qüestionar mai ja que és una gran oportunitat. És un moment de fer un pas cap endavant per donar possibilitats als nostres joves, als nostres empresaris de poder establir-se lliurament sense cap classe de penalització per ser andorrans a tot Europa... Hi ha grans oportunitats sobretot per la generació d’andorrans que tenim i molt ben preparats, la nostra joventut. 

 

–El mateix Tractat de Lisboa especifica quines són les línies vermelles que no es poden sobrepassar per tal de preservar les especificitats dels petits estats. L’acord duaner el volem respectar i mantenir. Però per mantenir-ho també s’ha de respectar el seu esperit. No s’hi valen derives que hi han hagut en el passat perquè això podria posar en perill el mateix acord que es va signar en el seu moment. 

 

–Sí. Estic convençut que l’obertura econòmica, la diversificació de l’economia o els CDI vindran a aportar un element més als que ja estan establerts a nivell econòmic per tal que Andorra creixi i prosperi. No em sembla massa agosarat dir que, en aquests moments, qui planteja com a mínim de forma decidida l’obertura i la diversificació, i de totes aquestes oportunitats que també es poden generar amb un acord d’associació, és Demòcrates per Andorra. El PS no va votar ni l’obertura ni l’IRPF. Sense tot això res hagués estat possible. 

 

–Curiosament alguns que no van votar la llei del joc ara durant la campanya la defensen. Com a cap de Govern vam pactar amb els grups parlamentaris que la constitució del consell regulador del joc es faria després de les eleccions. Una garantia més de transparència d’aquest govern. Qui ha de fer el concurs i ha de convocar la licitació i després l’adjudicació és el consell regulador del joc que es formarà quan estigui en marxa el nou Consell General i el nou executiu. Si guanyo les eleccions l’objectiu és que aquest concurs es convoqui abans que acabi aquest any. 

 

–El Sr. Pintat va dir que era una farsa que es reunís una comissió a Lisboa els dies 25 i 27 de febrer per començar a negociar un CDI amb Portugal. A aquesta trobada hi haurà una altra amb una data propera que decidirà si es fa el partit que guanyi les eleccions. No és cap farsa, és una aposta decidida per donar possibilitats a que empresaris andorrans des d’Andorra puguin exportar els seus serveis amb condicions molt favorables a l’igual que els convenis que s’han signat amb França i Espanya. Volem teixir una xarxa important de CDI però no amb tots els països sinó amb aquells que considerem que tenen més oportunitats de negoci. Algunes formacions com el Partit Liberal parlen de signar convenis amb països del Carib, la qual cosa resulta molt poc seriosa.
 

–Els esforços que estem fent avui són les grans oportunitats per als joves per a demà. Aquesta és la gran aposta:  la diversificació de la nostra economia i el creixement del nostre PIB, la qual cosa fa que tinguem moltes més possibilitats de mantenir l’estat del benestar. Però sobretot que els joves tinguin oportunitats aquí i, si no és possible, fora del país. 

 

–Quan governava el PS els indicadors econòmics apuntaven a un increment del nombre d’aturats, no obstant això, no van tirar endavant ni un sol programa per fomentar l’ocupació. Nosaltres vam fer 6 en temps difícils. Vam arribar als 1.200 parats a finals del 2012. Per a un cap de Govern això representa una gran angoixa. Ara estem a un nivell d’atur semblant al de fa 4 anys, però amb una exempció que, per primera vegada després de 8 anys, creixem encara que sigui poc. A nivell d’assalariats ho fem en un 1%. Hem aconseguit equilibrar el pressupost però no hem desatès el que per a mi és una altra prioritat, el teixit social andorrà. Per a DA l’economia ha d’anar acompanyada d’un estat solidari.

 

–Els jubilats tenen garantida la seva pensió?

–La tenen garantida perquè hem fet una aposta suplementària a favor de les pensions públiques. Vam introduir dins de la nova llei de la seguretat social l’obligació que, com a mínim, hi hagi 1.000 milions d’euros de provisió al fons de pensions. Per tant això és una garantia. Però no ens enganyem ja que per sostenir tot això i, quan la situació econòmica millori, s’hauran de pujar les cotitzacions. Dir el contrari és enganyar a la ciutadania. 

 

–Segur. Des d’un punt de vista institucional no puc tornar-me  a presentar. No abandonaré la política perquè cap andorrà ha d’abandonar la política ja que abandonar la política és abandonar al seu país. 

 

–Segurament ja no hi seré. Jo sé que  vam prendre decisions que ara no s’entenen però que van ser fetes per fer créixer Andorra i l’estat del benesta