Que el futbol femení va a l’alça arreu és un fet evident. Només cal veure la quantitat de llicències que hi ha cada any i el nombre de partits que es juguen cada cap de setmana en totes les categories. Els tabús ja fa temps que estan superats i l’aposta dels clubs cada cop és major. La Federació Andorrana de Futbol (FAF) ha creat el Campus de futbol femení, que finalitza demà, i que en els pròxims anys vol convertir-se en un autèntic referent.
 

En aquesta primera edició han pres part un total de 33 nenes, entre els 7 i els 17 anys, tretze de les quals són d’Andorra. Totes les participants estan federades a un costat o altre de la frontera i juguen regularment. L’estada compta amb tres grups dividits per categories: cadet-juvenil, infantil-cadet i benjamí aleví. L’Estadi Comunal és el centre neuràlgic dels entrenaments, i a més realitzen altres tipus d’activitats. En les sessions diàries es porten a terme exercicis específics per millorar la tècnica, i també es fan diferents competicions d’habilitats, a més d’una lliga interna de partits amb les jugadores barrejades sense tenir en compte l’edat. Avui es disputaran les finals.
 

Òscar Guerrero, un dels tècnics del campus, destaca que aquesta és «una aposta important de la federació, que segueix amb el desenvolupament del futbol femení que porta fent els últims anys. És una inicitiva molt bona que esperem que tingui continuitat», perquè considera que es pot convertir en una estada de renom: «Hauria de ser un campus referent, no només aquí a Andorra, sinó també a Catalunya. Tenim totes les condicions i infraestructures per poder-ho fer». El fitxatge de Marta Corredera per l’Arsenal li va impedir ser al campus. Però aquesta baixa no és cap entrebanc: «Si treballes bé supleix el nom de qualsevol jugadora».
 

L’entrenador, que actualment dirigeix tant equips masculins com femenins, destaca de la importància que hi hagi campus exclusius només per a nenes. Existeixen diferències físiques evidents entre els dos gèneres, però les nenes «tècnicament són molt millors que els nens. A més també creuen més, hi posen més ganes i tenen més empenta i sacrifici». Guerrero amb l’FC Encamp entrena fèmines i no dubta en afirmar que «en els divuit anys que porto entrenant, agafar un equip femení és el millor que m’ha passat».