La vida està plena de reptes i d’històries de superació personal. De gent que se sobreposa al cops que rep i que sempre mira endavant, sense deixar que una malaltia no et faci abaixar els braços de cara al futur. És clar que hi ha limitacions, perquè condiciona, però la força de voluntat fa anar endavant. I David Òdena ho fa a base de pedalades. La Purito és el seu proper repte.
 

Explica la seva experiència a la web www.sivolspots.com. El 2007 es va realitzar diverses proves mèdiques per tal de fer-se una assegurança de vida, on se li va detectar un problema a la part dreta del cor. Era una miocardiopatia dilatada i el 2008 se li va implantar un desfibril·lador automàtic implantable (DAI). Tenia 33 anys i es va trobar amb un canvi sobtat de vida. «Aquells dies vaig pensar més d’un cop en voler morir i deixar aquest món per la por que tenia a no saber què fer de la meva vida amb un DAI. Sentia que era un destorb», admet Òdena. Va canviar la mentalitat per no enfonsar-se i «aprendre a conviure amb el DAI».
 

El 2010 l’exciclista professional, Xavier Florencio, li regalava un equipament de ciclisme i amb una bicicleta de BTT que li va tocar en un sorteig es va decidir a fer sortides. Es va comprar una altra més lleugera i «poc a poc els 5 quilòmetres es van convertir en 25 diaris. Amb tot, les meves revisions amb el cardiòleg eren cada cop més positives però la meva recuperació era molt lenta». Ja acumulava 5.000 km anuals. Fins que va decidir-se per comprar una bicicleta de carretera i «les meves sortides van començar a ser cada cop més llargues». L’afició sobre les dues rodes anava en augment i es va inscriure a l’Associació Ciclista Andorrana el 2012, any en què va començar a participar en les seves primeres marxes cicloturistes: La Indurain, les 3 Nacions i la Volta als Ports d’Andorra. «Aquell any van passar a ser 10.000 els quilòmetres que vaig fer amb la bicicleta i les meves proves mèdiques cada cop anaven millorant i la meva recuperació era més ràpida».
 

Però havia d’anar en compte perquè «tots els meus esforços damunt la bicicleta van fer que les pulsacions del meu cor fossin cada cop més altes i això volia dir que si volia forçar la màquina ho havia de fer d’una forma controlada». Per aquest motiu va començar un pla d’entrenament amb Eduard Barceló. L’any passat va tenir un ensurt dels grossos mentre participava a la Racons de la Conca. Arribava a l’avituallament del quilòmetre 100 quan va patir una descàrrega en el seu desfibril·lador. Un cop les pulsacions es van estabilitzar, va seguir la prova per creuar la línia d’arribada. Posteriorment es va realitzar proves i es va descobrir que el seu DAI tenia un elèctrode defectuós. I com que la seva recuperació anava en bon camí, els metges van decidir desconnectar-li el DAI. El següent repte sobre la bicileta significava  una prova de foc: «Vaig tenir molta por perquè m’havia acostumat a viure amb allò que si el meu cor fallava alguna cosa em reanimaria». Era la Volta als Ports d’Andorra, i la va poder finalitzar sense problemes.
 

El seu cor funciona i aquest mateix any ja ha disputat La Mussara i la Quebratahuesos, en la qual ja hi ha pres part en tres ocasions. Va ser capaç de baixar de les vuit hores. Sempre es posa objectius i ja pensa en les propes fites. Aquest mateix diumenge participa a Berga en la Ruta Minera, amb un recorregut de 166 km i 4.150 m de desnivell. I el 9 d’agost ho farà en La Purito, de 145 km i 5.200 m. Aquest és un exemple de vida, amb el que vol donar a conèixer la seva experiència i mostrar als que es trobin en una situació de salut similar que també són capaços de fer esport: «Vull demostrar, un cop més, que si vols pots aconseguir els teus objectius i lluitar amb la teva malaltia i fer-te fort amb ella».
 

Òdena realitzarà el 29 de juliol una conferència a AnyósPark per explicar la seva experiència. Ho farà amb el doctor Guillermo Oller, cardiòleg de la Clínica del Pilar-Centre Cardiovascular Sant Jordi.