PUBLICITAT

Cardiff -enviat especial-

L'adéu de Sonejee, per la porta gran

Amb 105 internacionalitats, el capità de la selecció de futbol posa punt i final a Gal·les a una carrera de 18 anys

Per Joan Josep Blasco

Òscar Sonejee moments abans de l’inici del Gal·les-Andorra, dimarts.
Òscar Sonejee moments abans de l’inici del Gal·les-Andorra, dimarts. | AFP PHOTO / GEOFF CADDICK
L’escenari, el Cardiff City Stadium. Ambient de gala per celebrar la primera vegada en la qual Gal·les es classificava per a una Eurocopa. Era el minut 70, quan succeïa un fet que per al públic britànic passava del tot desapercebut, però per a la delegació andorrana era realment especial. Òscar Sonejee, l’home que més vegades ha vestit la tricolor, deixava el camp en el darrer matx que juga amb el combinat nacional. Un futbolista que ha deixat petjada, que l’any vinent penjarà les botes.
 
Aquest no va ser un desplaçament qualsevol. Amb 39 anys i el final de la fase de classificació, era el dia assenyalat. A la banda, el quart àrbitre marcava que el número divuit substituiria al quatre. Josep Manel Ayala per Sonejee. Aquest, en veure-ho, va posar el braçalet de capità a Ildefons Lima i va començar a abraçar-se amb alguns dels seus companys sobre el mateix terreny de joc. El públic pensava que era una arma més per perdre temps i va xiular l’acció tímidament. L’àrbitre, l’holandès Kevin Blom, ja estava avisat de la situació pel propi jugador i li va dir que no hi havia problema. A la banda es va fondre en una sentida abraçada amb Ayala, i tot seguit, amb els integrants de la banqueta, sense deixar-se’n cap. Fins i tot amb l’aficionat argentí que es trobava a la graderia i que sempre que pot va a veure a la selecció.
«Va ser un moment molt emotiu», exposa Sonejee, admetent també que «tenia nervis i se’t passen moltes coses pel cap». Però no només va ser especial aquest instant a la gespa de Cardiff, sinó «tot el que va envoltar el partit». El viatge va ser per recordar. Fins i tot en la xerrada prèvia al matx el cos tècnic va tenir unes paraules destacant la seva trajectòria, «els anys que portava, agraint-me eltemps que he estat allà». Contra Gal·les la selecció va disputar un dels millors partits de la fase de classificació per a l’Eurocopa, un fet que va acompanyar el comiat. «Va ser tot com si estés preparat. L’ambient, el partit que es va viure, el 0-0 a la mitja part i l’ocasió que vam tenir de donar la campanada», remarca.
 
La seva història a la selecció començava un 22 de juny de 1997. Amb 21 anys feia el debut amb l’absoluta. Va entrar en la convocatòria per una gira d’amistosos a terres bàltiques i s’estrenava contra Estònia a la ciutat de Kuressaare. Al Linnastaadion Andorra va perdre per 4-1, però allà començaria el camí internacional d’aquell noi. Era el primer dels 105 partits que jugaria amb la selecció. «No m’esperava el dia que vaig debutar» arribar a unes xifres com aquestes, que suposen tot un rècord al futbol nacional. En aquest període de divuit anys ha marcat quatre gols, tres en amistosos. El primer, tres dies després del seu debut, contra Letònia el 1997. El seguirien amb Malta (2000) i Moldàvia (2013). I un en partit oficial, davant Kazakhstan (2009). 
 
És l’únic jugador centenari andorrà. I aconseguint-ho tenint minuts i mantenint la titularitat en els darrers enfrontaments. Aquest fet és el que l’ha portat a allargar la seva presència: «Sabent que estava aportant al grup és el que m’ha fet continuar i lluitar». Pel cap li passen moltes vivències i tot el que ha après amb una pilota als peus: «Mires cap enrera i veus anys de concentracions, partits, companys i entrenadors. Això t’enriqueix i et forma com a persona». No només vol quedar-se amb un únic moment especial, perquè en té varis, com «el debut, jugar amb França a Saint-Denis, quan a punt estem d’empatar amb França a Montjuic i la victòria» davant Macedònia, de moment, l’única en partit oficial.
 
Rendiment a les fases

Fa una dècada que la selecció no suma cap punt en una fase. Ell en va arribar a obtenir cinc en una. En aquella època hi havia jugadors que es trobaven jugant a la Segona B, que «donava un plus» que juntament amb els joves que hi havia es produïa una «barreja que funcionava molt bé». Assegura que hi ha futur entre els que pugen, però s’ha de seguir treballant i tenint en compte de qui són els uns i els altres. «Hem de ser realistes. Tots volem tornar a puntuar i ho intentem, però a vegades no ens adonem de la diferència que hi ha. No només en aquest cas amb Gal·les o Bèlgica, sinó amb qualsevol, com Xipre, que quasi es classifica».
 
Futur seleccionador 

Molts futbolistes un cop deixen enrera la seva carrera com a jugador es passen a les banquetes. Sonejee ja entrena en categories de base des de fa uns anys. Podria ser un candidat a ocupar en un futur la banqueta de seleccionador absolut. De moment només diu que «estic gaudint amb els joves i intentant progressar. El temps dirà si estic capacitat». Però assenyala que «el somni de qualsevol jugador que es retira és arribar el més alt possible». De moment, «no hi penso, però seria un repte». Sobre Koldo Álvarez, el seu seleccionador els darrers anys, subratlla que és «impressionant» el que treballa i com ho viu. «Treballa més que ningú».

Comenta aquest article

PUBLICITAT