PUBLICITAT

La Seu d'Urgell

El Principat com a destí laboral

Alguns urgellencs asseguren no entendre els obstacles i les dificultats que troben per treballar a Andorra

Per J. R.

Uns treballs d’asfaltatge.
Uns treballs d’asfaltatge. | TONY LARA
EL PERIÒDIC D’ANDORRA va reunir a un grup de persones en situació d’atur residents en diferents municipis de la Cerdanya i l’Alt Urgell que van explicar les seves situacions personals. Tothom va coincidir en afirmar que el Principat és el seu principal punt de mira a l’hora de buscar una sortida laboral especialment en els sectors de l’hoteleria i la restauració. Asseguren no entendre els obstacles i les dificultats per treballar-hi en aquell país mentre hi ha molts extracomunitaris, especialment vinguts del sud d’Amèrica, que en temporada d’hivern arriben sense papers i «tenen feina més o menys assegurada», va indicar l’Amàlia, la qual porta ja més de sis mesos a l’atur i no rep cap mena de prestació ni d’ajut econòmic. 
 
La Laura, d’altra banda, va mostrar perplexitat pel seu cas. Recentment va anar al Servei d’Immigració, on li van facilitar la tramitació per poder treballar a uns grans magatzems, confirmant-li que podia obtenir el permís de treball com a fronterera. Amb tota la documentació facilitada per aquest organisme oficial es va adreçar a l’empresa que, malgrat el seu interès inicial per ella, no la va contractar al·legant que «necessitava el permís en vigor i que ells no se la facilitarien perquè depenia de Govern». Tot i el succeït,  la Laura és optimista i confia algun dia trobar feina a l’altra banda de la frontera. 
 
Al Damià, llicenciat en història de l’art, no li importaria instal·lar-se a Andorra perquè és conscient que «els meus estudis conviden més a treballar a Barcelona o al Principat». De moment es conforma amb seguir trobant feina a l’hoteleria i la restauració, «i al país veí del nord perquè pot oferir més possibilitats que el Pirineu». 
 
El Francisco està desocupat des de fa 4 anys. No percep cap ajuda i la seva família, composta de 5 persones, viu dels 800 euros que cobra la seva parella. Va treballar fa 11 anys a Andorra en un gran supermercat. Ara hi vol tornar «perquè m’adapto a tot però no em puc permetre ni pagar-me jo mateix el permís de treball», va concloure.
 
El drama de l’atur fa que els fronterers mantinguin l’esperança que Andorra els hi permeti obtenir una sortida laboral. I com va dir en el seu dia l’alcalde Batalla, això també és bo per a Andorra per tal que el país es pugui beneficiar d’una força de treball del territori. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT