Diumenge pot ser un dia molt especial per a Víctor Sada. Si el base del BC MoraBanc Andorra trepitja el parquet complirà el partit  400 en la seva trajectòria a la Lliga Endesa. 
 

Nascut a Badalona, 8 de març de 1984, va debutar a la màxima categoria del bàsquet espanyol en la campanya 2003-2004 al Barça i de la mà del serbi Stevislav Pesic. Després de tres temporades, una lliga i una Supercopa va marxar a Girona, on va estar-hi un parell d’anys més, va aixecar el títol de l’Eurocup per tornar posteriorment al club blaugrana. La segona etapa al Palau va allargar-se per sis temporades, en les quals va guanyar dues lligues més, dues Copes del Rei i una Eurolliga a més de guanyar-se una convocatòria amb la selecció espanyola, amb la qual va engordir el seu palmerès amb l’Eurobasket de Lituània 2011 i la plata als Jocs Olímpics de Londres 2012.
 

Sada compleix ara la segona temporada al MoraBanc Andorra, on ha seguit acumulant partits fins arribar als 399 en els quals ha signat una mitja de 3,8 punts, 2,7 rebots, 2,3 assistències i 6,4 punts de valoració.
 

El 7 del MoraBanc és un gran de la Lliga Endesa i quin millor regal que complir el quart centenari amb una victòria contra un equip gran, dels de més prestigi a Espanya, com és l’Unicaja.

 

PER SADA... O PEL PÚBLIC 

Si Sada no és motiu suficient, hi ha un altre de pes per guanyar: el públic. Perquè l’equip de Joan Peñarroya encara no ha guanyat al Poliesportiu aquesta temporada. Ha caigut contra el Dominion Bilbao, l’ICL Manresa i el Barça Lassa. El tècnic va avisar de l’entitat del rival: «És l’únic equip invicte en l’Eurolliga [almenys fins ahir que jugava a les vuit de la tarda a la pista del Brose Baskets alemany]» i Daniel Clark no va amagar que «hi ha una mica més d’ansietat per guanyar a casa», però Thomas Schreiner no mira per aquestes coses: «Guanyar fora i no a casa és casualitat. Diumenge tornarem a intentar-ho».

Una dada a favor és la victòria del diumenge passat a Saragossa, tota una bombolla d’oxigen després d’acumular tres derrotes consecutives. Peñarroya va insistir en què l’Unicaja és «un senyor equip» tot i que en lliga té un balanç igualat de victòries i derrotes (3 i 3) però també va trobar un parell de pros. El primer: «Tenim moltes ganes de guanyar i de donar-li un bon partit a la nostra afició». El segon: «A Saragossa vam saber patir quan anàvem per darrere en el marcador i al final vam guanyar; això ens ha de reforçar».
 

Clark, malgrat apuntar l’ansietat com a nota negativa, també va deixar clar que jugar contra tot un Unicaja no minvarà el vestidor tricolor. Al contrari «Significa que jugarem més motivats». De fet, apunta a la victòria al Príncep Felipe com un ajut per revertir la dinàmica: «El repte ara és guanyar a casa i quant abans millor. És igual el rival i com juguem. Hem de ser capaços de jugar al 100% els 40 minuts».
 

Schreiner, qui en principi es repartirà els minuts com a director d’orquestra juntament amb Sada, admet que la solidesa en defensa que va mostrar el MoraBanc contra el CAI «és vital» per continuar sumant triomfs però que també s’ha de trobar la manera de ser més regulars. Com? «Amb treball. L’inici sempre és difícil però amb esforç, cada dia millorem més».
 

L’Unicaja, de la seva banda, tampoc és que estigui sent un exemple de regularitat. A Europa no hi ha qui el tussi però a l’ACB, a domicili només va guanyar a Múrcia en la primera jornada. La setmana passada, per exemple, va caure a Sevilla. El potencial d’aquest equip està sent una incògnita.