PUBLICITAT

Andorra la Vella

Sada, al punt de mira

El base badaloní rep xiulets en el partit contra el València i està questionat per part de l’afició

Per JOAN JOSEP BLASCO

Sada dirigeix l’atac andorrà en el partit contra el Dominion Bilbao Basket.
Sada dirigeix l’atac andorrà en el partit contra el Dominion Bilbao Basket. | Tony Lara
Ja fa molt de temps que existeix un run run al voltant de Víctor Sada. Des de la temporada passada, un cop es va complir el període de gràcia, hi ha una mirada constant en el seu rendiment. Les crítiques s’han sentit tant des de dins del club, com des de fora. Dissabte passat, davant el València Basket, es van sentir alguns xiulets cap el base català. Des del BC MoraBanc Andorra es veu aquesta situació amb especial preocupació, perquè no ajuda a l’equip.
 
Molts aficionats andorrans esperaven al Sada dels millors temps a l’FC Barcelona i consideren que al Principat no ha confirmat les expectatives que s’hi havien posat. Davant el líder de la Lliga Endesa, al darrer quart, en els moments decisius el base va llençar un triple que no va tocar cistella, el que va suposar la desaprovació de part del públic a través de xiulets. Ni les assistències que havia fet anteriorment donant espectacle, d’esquenes a Shermadini, i un alley-opp que materialitzava Jones, van servir per donar més paciència als seguidors. No és la primera vegada que hi ha queixes del que fa a la pista. En més d’una ocasió se li ha recriminat una major aportació en forma de punts, i sobretot que des de la línia de tres ho intenti més. En la direcció de joc també ha rebut crítiques. A les xarxes socials és on els aficionats carreguen més durament.
 
Comprovar com és xiula a un jugador propi és una situació desagradable al club. «No ajuda a l’equip el fet que hi hagi un jugador amb una situació incòmoda perquè la teva afició et xiula. Ell és suficientment madur i professional com per extreure’s d’això i és evident que a nosaltres no ens agrada aquesta situació», exposa Francesc Solana, director general de l’entitat. Els problemes físics que ha arrossegat des de que està a Andorra no han ajudat a la seva consolidació. Sobretot el curs passat, amb una lesió que el va allunyar setmanes de les pistes. No només són els partits que s’ha perdut, sinó també les sessions d’entrenament que no ha pogut realitzar en les millors condicions. 
En allò dels intangibles, els aspectes del joc en el que un jugador participa però que no apareix a les estadístiques, no té el pes que se li demana. A nivell de números, els percentatges tampoc no ajuden a que es vegi amb millors ulls el seu rendiment. Sada, que s’ha perdut dos partits aquesta campanya per lesió, és el segon pitjor anotador de l’equip. Amb 61 punts només Pino, que suma 17, n’acumula menys. Té una mitjana de 4,7 per partit. En els llançaments de tirs lliures té el segon pitjor percentatge (67%), i en els de dos és del 43%, superant només a Schreiner. L’encert en triples és del 19%, amb Pino i Shermadini sent els únics amb pitjors números. Perd més pilotes que no pas recupera, amb un balanç de 13-23. És el segon millor assistent de l’equip, amb 3,5. Schreiner en suma 3,9.
 
La confiança és plena al base badaloní . «Tot el suport al Víctor i la seva feina. Evidentment tots els jugadors tenen millors i pitjors moments, però és un jugador important per a nosaltres i no ajuda que a casa teva et xiulin», exposa Solana, que veu que es poden perfeccionar aspectes en la plantilla: «Segur que hi ha detalls que poden millorar, no només els bases, també els altres jugadors». Confia que l’equip continuï mostrant un esperit competitiu, mantenint una exigència màxima: «Portem dues derrotes seguides en partits on hem competit a pesar de la derrota. L’equip segueix creixent». El director general destaca de la plantilla que els seus components «segueixen una línia de solidaritat amb l’equip» i per trobar-se en la situació actual «una de les claus és el treball del dia a dia. No ho podem dubtar. És bo i hi confiem molt». El treball és positiu i «el feeling que tenen entre ells és important. I et dóna el plus de poder competir en partits importants. Estem contents perquè tenim un bon grup».
 
Opcions de Copa del Rei / Queden només dues jornades per a que quedin decidides totes les places per a la Copa del Rei. El MoraBanc depèn únicament de si mateix per classificar-se i ser a la Corunya el mes vinent, però de càlculs no en volen saber res perquè amb la igualtat existent «podem anar-hi amb una victòria, guanyant els dos partits, o no anar-hi guanyant-los tots dos». El moment actual és destacable per tot el que s’ha aconseguit fins ara, molt diferent al que succeïa fa un any: «Estem en una situació que haguéssim signat per la trajectòria de l’equip els últims partits. Hem d’intentar acabar la primera volta amb les màximes victòries possibles, que et doni confiança per a la segona fer una bona feina i millorar respecte la primera».
 
No a fitxatges / Al contrari d’altres temporades, el club no es planteja incorporar cap jugador per reforçar la plantilla. Només si les necessitats així ho demanen. «Estem atents per si hi ha alguna lesió important que ens deixés un jugador fora un temps llarg, però estem contents amb els jugadors que tenim, amb l’ajuda dels del segon equip. No veiem ara que sigui una necessitat ni una urgència haver d’incorporar ningú», assegura Solana.

Ser d’ACB garantitza tenir un equip a l’EBA

El MoraBanc B està passant per un moment delicat a nivell de  resultats i classificació. Es troba últim del seu grup de l’EBA, amb només quatre victòries sumades en els tretze partits disputats. Però la seva situació no és preocupant, ja que no té opcions de perdre la categoria si així el club ho decideix.
 
El motiu no és altre que l’entitat té el dret garantit com a equip d’ACB de comptar amb un filial a l’EBA. Per tant, no pot descendir si el club ho desitja. El passat estiu El MoraBanc va canviar la filosofia del sènior B. Com a filial que és, va incorporar jugadors joves amb projecció, trencant amb la dinàmica que se seguia anteriorment de comptar amb efectius veterans en la seva majoria, que no aportava un pla de futur en l’aspecte formatiu.
 
«El que més ens importa és la millora individual de l’equip i estem contents perquè els jugadors individualment sí que han fet aquesta millora», assegura Solana, subratllant que «el plantejament és de progressió de jugadors, que són molt joves i no han jugat mai a nivell sènior, i que aquesta adaptació tant a nivell físic com tàctic es vegi plasmada al llarg de la temporada».
L’EBA consta de dues fases. A la conclusió de la primera, de la que queden cinc partits per disputar-se, els grups es creuen i els cinc primers classificats de cadascun lluitaran per l’ascens, mentre que la resta ho faran pel descens. H

Comenta aquest article

PUBLICITAT