L’únic aspecte en positiu que es pot treure del partit davant l’Stade Lavelanetien és el punt defensiu que va aconseguir el VPC. Perquè amb el conjunt de l’Arieja va sumar la sisena derrota consecutiva (19-15), i allarga la ratxa negra a domicili. Aquesta temporada l’equip de Manuel Romo encara no sap el que és guanyar lluny del Principat.
 

El matx davant qui era el cuer semblava factible per obtenir la primera victòria a camp contrari, però no va ser així. El rival sumava tot just la tercera victòria del curs. Les ha aconseguit en les darreres tres jornades que ha jugat com a local. El partit començava bé per als interessos andorrans, amb una penalitat de Simón. El jugador català va sumar tots els punts visitants mitjançant xuts. Els dos equips van anotar un cop de càstig posteriorment fins que els gals materialitzaven un assaig que els permetia capgirar el marcador. Les penalitats van continuar i al descans es va arribar 16-9. En la represa els andorrans sempre van anar per darrera i mitjançant xuts era l’única manera de fer moure el marcador. En el tram final el VPC anava a pel partit, però els locals van embrutir el joc per desestabilitzar al rival, el que va comportar diverses picabaralles. A la darrera acció es va produir una baralla general, amb els aficionats inclosos, i l’ex col·legiat xiulava el final del matx. 
 

Romo es queixava que «al final estàvem dominant i ells no volien que se’ls escapés el partit. Van recórrer a tot, amb joc brut, i l’àrbitre va ser molt permissiu». La mala ratxa de l’equip es produeix perquè «tenim problemes perquè anem acumulant gent lesionada i a més patim ansietat per marcar i guanyar. És un cúmul de factors, no només una cosa puntual, el que fa que sigui encara més difícil de solucionar».