En poc més de mig any, el percentatge de reclusos en situació de presó preventiva s’ha reduït del 65% al 41%, és a dir, un 25% menys. El Consell Superior de la Justícia (CSJ) va informar ahir que, actualment, al Centre Penitenciari de la Comella hi ha 41 persones, de les quals 24 estan complint pena ferma i 17 estan detingudes preventivament. El percentatge d’interns preventius respecte al total d’empresonats és del 41%.
 

La reducció és notable ja que durant l’acte d’obertura de l’Any Judicial, celebrat l’octubre passat, el fiscal general, Alfons Alberca, va recordar que en tancar-se l’any judicial 2014-2015, a data del 30 de juny del 2015, hi havia 52 presos, dels quals 34 ho estaven en forma preventiva (el 65,39%), i 18 (34,61%) complint condemna ferma.
 

Tornant a les dades actuals, el CSJ detalla que de les 17 persones que estan retingudes preventivament a la Comella, set estan pendents de la fase de la instrucció davant la Batllia (quatre persones es troben dins dels quatre primers mesos de presó preventiva i tres dins de les pròrrogues), sis persones estan esperant judici davant del Tribunal de Corts (les quals passaran a audiència pública entre els mesos de febrer i març) i, finalment, quatre presos han obtingut una sentència que encara no és definitiva.

Quan es van fer públiques les dades anteriors, les del 65% de presos preventius, el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va argumentar la necessitat de la presó preventiva per evitar la fuga dels detinguts, ja que les característiques del país, com la seva mida i que és un lloc de pas, ho faciliten.
 

Després de difondre’s les dades del 2014-2015, el raonador del ciutadà, Josep Rodríguez, va manifestar la imperiosa necessitat de rebaixar la xifra «un dels principals elements» en què, entre altres tasques pendents, hauria de centrar-se l’administració de la Justícia, segons va declarar a EL PERIÒDIC.

 

TERMINIS PREVENTIUS / La mateixa recomanació del raonador del ciutadà ja havia estat traslladada al Govern per part d’autoritats internacionals.L’any 2013, el Comitè contra la tortura de les Nacions Unides va emetre un informe en què instava els estaments que s’encarreguen de la justícia a reduir el número de persones retingudes a les instal·lacions del Centre Penitenciari com a mesura preventiva. L’ONU rebutja la modalitat preventiva en considerar innocent qualsevol ciutadà fins que no es dicti el contrari.
 

En la nota emesa ahir pel CSJ, s’expliquen els períodes legals de la presó preventiva a Andorra: «Dins de la fase d’instrucció, el període de presó preventiva pot ser prorrogat fins a 12 mesos, i en els casos dels delictes més greus fins a 20 mesos. Quan la causa s’eleva per davant del Tribunal de Corts, l’internament preventiu pot perllongar-se fins a 12 mesos més fins al dictamen de la sentència de primera instància».

 

COM ESPANYA I FRANÇA / El CSJ compara els terminis i les pròrrogues amb Espanya, on la presó preventiva pot passar de 24 mesos a 48 mesos pels delictes molt greus, sempre fins al dictamen de la sentència de primera instància, i amb França, on la retenció preventiva és de 48 mesos directament. «Amb aquestes dades, Andorra està alineada amb la norma dels països veïns», defensa l’organisme  judicial.
 

El CSJ es defineix «com a òrgan constitucional que vetlla entre altres, per la independència de la Justícia» i insisteix que «el Batlle instructor, quan acorda aplicar una mesura de presó preventiva o una pròrroga de la mateixa, ho fa sempre dins dels preceptes legals establerts. Si la persona afectada per dita mesura no està conforme amb la mateixa pot activar els mecanismes de recursos ordinaris estipulats legalment. Si a més, la persona afectada per la mesura considera que se li ha vulnerat un dret fonamental pot acudir davant del Tribunal Constitucional o fins i tot demanar un procediment d’Habeas Corpus». Per tant, el CSJ reitera que la presó preventiva és «una mesura» i «no una pena». També subratlla que «la persona a la qual se li ha d’aplicar la mesura ha d’haver estat primerament processada, disposant en tot d’una assistència lletrada».