La reunió comunal extraordinària convocada per l’oposició encampadana amb l’objectiu d’abordar el maldecap per excel·lència de la parròquia no va resultar en l’esperat. El debat qualificat d’«estèril» per Sans no va aportar novetats al tomb de l’acord d’intencions que la casa comuna va signar el passat setembre amb Saetde, un document que, per a Troguet, continua sent un «nyap». De la seva banda i enfront del consens de la minoria per reiterar la demanda de derogació d’un conveni que consideren «caduc», el cònsol major d’Encamp, Jordi Torres, va defensar la necessitat de mantenir-lo com a «base» d’unes «negociacions difícils» a les que va convidar a participar tant als membres liberals com socialdemòcrates.
 

«Engegar de zero». És la petició consensuada a què les dues formacions contràries a la coal·lició que governa el Comú d’Encamp van arribar després que la sessió extraordinària que van sol·licitar per tractar les intencions acordades amb la societat explotadora dels camps de neu de Pas de la Casa-Grau Roig no desemboqués en la «resposta a cap demanda», tal com va lamentar el conseller del Partit Socialdemòcrata + Independents (PS+I), Joan Sans.
 

El membre del PS, especialment insistent en la reiterada denúncia de falta d’informació així com en l’exhauriment del document punt de discussió, va manifestar la seva «voluntat de treballar conjuntament» sempre que això es faci «des de la transparència». Tombada la seva demanda de fer enrere un conveni que va considerar «una burda maniobra electoralista», va supeditar la seva col·laboració a la possibilitat de traslladar els pactes que vagin assolint-se a la ciutadania. 
 

El conseller de Liberals d’Andorra+Independents (Ld’A+I), Jordi Troguet, ressaltant la importància de Saetde com a «motor econòmic no només de la parròquia sinó del país» va ratificar la predisposició a adherir-se al procés, matisant que «no es pot fer de qualsevol manera» i apuntant la conveniència de reiniciar-lo tant per l’obsolescència d’un «acord de 1967» com pels «indicis d’il·legalitat» que apunta en l’actual text d’intencions.
 

Ambdues parts van recalcar la necessitat d’organitzar una reunió de poble, petició que Torres elevava a impracticable a conseqüència dels interessos comunals:  «En un procés de negociació no es poden fer públiques certes informacions perquè podria anar en contra dels propis interessos de la parròquia». El mandatari va emplaçar l’explicació dels pactes que s’assoleixin amb Saetde al moment en què s’hagi posat «negre sobre blanc» quines seran les «intencions» que s’han de convertir en obligacions per a tots dos actors, punt per al qual no disposa de calendarització: «No sé quant de temps estarem, si un mes, sis o un any».
 

Incompliment del termini/ La durada de les negociacions va ser precisament un dels principals punts de discòrdia. La consellera liberal Maribel Lafoz va sumar-se a la insistència de Sans al fet que hagi expirat el termini de tres mesos imposat el dia de la rúbrica de l’acord d’intencions. Així, va ironitzar sobre el fet que l’arribada al conveni costés «tres anys de negociacions» i que, per contra, es posés un termini de només un trimestre per consolidar un acord que va qualificar d’«extremadament deficient» malgrat «saber que les negociacions amb Saetde són dures», tal com va reconèixer el mateix Torres.
 

Corroborant la crítica al document, el company de fila de Lafoz va instar a «arribar a un acord el més aviat possible» per posar fi d’una vegada per totes a les diferències històriques existents entre el Comú i el que va considerar una societat cabdal per als pobles tant del Pas de la Casa com d’Encamp per la seva capacitat inversora.
 

Assegurant ser el primer en voler una solució per a tot plegat, el cònsol major va assegurar que es treballa per convertir l’acord en un contracte beneficiós per a la parròquia i que se segueix cercant «la fórmula legal» per posar punt final a la infinitat de «plets» i discrepàncies existents amb Saetde. Amb tot, va advertir que no es pot perdre la figura de la societat i va lamentar ser coneixedor de la imposició d’una demanda a la Batllia per part d’un grup de particulars de la mà de la consellera Lafoz i va sentir-se agredit pel que l’oposició convoqués una sessió extraordinària abans d’esgotar «les vies amistoses».