Els principals carrers del centre històric de La Seu d’Urgell van ser escenari divendres passat de la tradicional Processó del Divendres Sant, una manifestació popular que en els darrers anys s’ha anat consolidant com la més important de tot el Pirineu i com una de les més rellevants de tot Catalunya. La vitalitat de la processó urgellenca ha quedat palesa en els darrers anys amb la incorporació de nous passos i de col·lectius ciutadans de tota mena que hi participen.

Tal i com estava previst i va comunicar l’Ajuntament, la processó nocturna es va iniciar a les 20.30 del vespre i va tenir un seguiment massiu. El seu punt de partida va tenir lloc a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, seguint pel carrer Major, pel carrer Jueus, el carrer Sant Josep de Calassanç, el passeig Joan Brudieu, el carrer Lluís de Sabater, i va finalitzar el recorregut al mateix carrer Major. Presidit per l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, l’acte religiós va comptar també amb la participació de diversos col·lectius ciutadans; entre ells, una representació d’autoritats civils encapçalada per l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla. Es va comptar amb la desfilada de deu passos, alguns de llarga tradició i altres incorporats més recentment a la manifestació religiosa.

 

Els passos/ Per ordre de desfilada dels passos, es van citar els Armats i els Hebreus, que representen la cohort romana i que es van incorporar a la processó a finals del segle XIX o a principis del XX; l’Oració de Jesús a l’hort de Getsemaní, a càrrec de l’agrupació de pagesos i del qual se’n té constància des de l’any 1661; el bes de Judes, confiat al gremi dels comerciants des de l’any 1947; Flagel·lació, a càrrec del gremi de la pell i Unió de Botiguers; Jesús és condemnat a mort, un dels més recents, a càrrec de la Germandat de Sant Sebastià; Natzarè, datat de l’any 1947 i conduït per alumnes i exalumnes del col·legi de la Salle; el Crist de l’agonia; el Crist de la preciossísima Sang, a càrrec de la Congregació de la Sang, fundada l’any 1603 i que esdevé la primera dada històrica de la processó; la Pietat, pas confiat antigament al gremi de constructors i avui als estudiants universitaris; Sant Sepulcre, del qual antigament n’eren portadors els confrares-cavallers del Sant Sepulcre, i la Dolorosa, a càrrec de la Confraria dels Dolors -de la qual es té constància des de 1725- i l’Associació de Dones i Confraresses de l’Alt Urgell.

La Processó del Divendres Sant, que es remunta a l’any 1603, i la parròquia de Sant Ot va pregar per, com així va ser, acompanyar els passos amb llum. «És un acte de religiositat popular que commemora la passió i mort de Jesús i reviu una tradició venerable del nostre poble, que es remunta al segle XVII», va assenyalar el rector de la parròquia urgellenca, mossèn Xavier Parés.