El MoraBanc va aixecar ahir el cap després de cinc derrotes seguides amb una victòria contundent contra el Fiatc Joventut, acompanyada d’un gran bàsquet, hamburguesa per a tots a càrrec de McDonald’s en superar els 90 punts i sobretot, la sensació de que el conjunt de Joan Peñarroya ha tornat a recuperar la versió de la primera volta. La festa va ser grossa amb un partit rodó. Si hi havia algun mínima opció de poder perdre la categoria, ahir es va segellar la permanència matemàtica. Hi haurà un tercer any a l’ACB.
 

Entre la feblesa defensiva que arrossegaven els dos equips i les ganes de guanyar per deixar enrere la crisi de resultats, el marcador va ser com una muntanya russa a la primera part. Mallet i Miralles van tirar de la Penya, i Beto i Shermadini per als tricolors en el tempteig inicial. Ningú fallava els seus atacs fins que forçat, Miralles, va cometre la primera errada en el tir i el MoraBanc va posar-se per primer cop per davant (11-7). 
 

Els atacs van començar a fer aigües, el dels tricolors amb errades absurdes en tirs fàcils, els badalonins a base de pèrdues, però amb tot van ser els de Salva Maldonado els que van treure profit de la situació i amb un parcial de 0-7 van tornar a manar de nou en el marcador ja fins el final dels primers deu minuts. L’intercanvi de cistelles va ser una constant des de llavors. Un triple de Mallet i un 2+1 de Vidal van obrir una petita escletxa que van tancar ràpidament Pino i Stojanovski. El primer acte es expirar  amb un ajustat 22-23.
 

Un triple i un bon moviment de Jones a la pintura van tornar a posar per davant el MoraBanc (27-23) en el que estava sent un partit frenètic, amb ritme i ganes dels dos equips de suar la samarreta. La Penya no es va quedar de mans creuades, Sàbat va culminar un parcial de 2-8 capgirava per enèsima vegada la situació (29-31) i Ventura va culminar una màxima de cinc a dalt (31-36).
 

Aquest va ser el punt d’inflexió dels de Peñarroya, el de la metamorfosi, el renaixement del joc que tantes alegries havia donat a la primera volta. Bons moviments, bona circulació i joc coral en busca de trobar Shermadini en avantatge per anar sumant. Cinc cistelles d’ell i una de Bogdanovic van significar un parcial de 0-10 que va tallar Vidal per arribar al descans 41-38.
 

Els bons atacs van anar dotant la defensa de més confiança i generaven l’efecte contrari a la Penya, que es va enfonsar al tercer quart. Els triples de Suton i Abalde van concedir als de Maldonado el darrer avantatge visitant (43-46) que semblava martellejar més la problemàtica dels tricolors per defensar els triples, però el cert és que van encertar en situacions complicades i era qüestió de temps de que acabessin fallant. Així va ser. Bodganovic va empatar amb un triple que va iniciar un parcial de 13-0 que va ser la sentència d’uns i la fi a una ratxa de cinc derrotes consecutives per a altres. Entrava tot, com ho demostra el 5 de 7 en triples que els van catapultar fins el 65-53 amb què es va tancar el tercer periode.
 

La feina estava gairebé feta però faltava l’última pinzellada per acabar l’obra. Aquesta va ser fulgurant i no es va fer esperar. En tres minuts al Joventut li va caure un triple de Clark, un altrre de Beto, un parell de Sermadini i un altre de Navarro. De nou efectivitat màxima i parcial de 12-2 per fer pujar un 77-55 ja impossible d’aixecar per a una Penya amb la moral pel terra que constantment deixava forats en defensa i, com va exemplificar Ventura, en atac no la ficaven ni sols davant la cistella.
 

Amb l’afició entregada, Peñarroya va delectar la parròquia amb un últim regal: el debut d’Hugo Schneider Bartolomé a l’ACB, a falta de dos minuts per al final. Quan l’andorrà va entrar a la pista amb Niang, el Poliesportiu es va posar dempeus i li va dedicar una ovació sonoríssima, de pell de gallina. Va ser la cirereta del pastís per ensorrar una crisi que al MoraBanc li ha tret tota opció de lluitar pel play-off, però que al públic no li ha tret un pèl de la fidelitat que té cap al club i l’equip.