Escaldes-Engordany
Els lletrats no veuen amb bons ulls que Pujadas representi el Govern
Els professionals consideren que no és ètic perquè «ha tingut accés a informació confidencial dels treballadors»
Diversos advocats del país consultats per aquest rotatiu van manifestar ahir que no estan d’acord amb el fet que el fins fa poc representant d’una part dels treballadors de BPA ara sigui el lletrat del Govern en aquesta causa. Més concretament, van assegurar que «no és correcte deontològicament parlant» i «està fora de l’ètica professional» i, en alguns casos, van demanar que el Col·legi d’Advocats es manifesti davant aquest fet.
Segons un dels advocats consultats –que prefereix no revelar la seva identitat–, «es fa difícil entendre que l’advocat que es postula al sumari de BPA no recordi ara les acusacions que va fer al Govern quan era el representant dels treballadors». En aquest sentit, el lletrat en qüestió va posar en dubte les intencions de Pujadas. «Ja va adreçar en el seu moment una carta on proposava ser actor civil en el procediment i anar a reclamar en nom d’alguns dels treballadors», argumentava. I afegia que «tinc els meus dubtes que la proposta inicial no fos per defensar interessos diferents dels que proposava». La font consultada va anar més enllà i va apuntar que «vist en perspectiva, dóna la sensació que volia estar a la causa BPA per passar informació al Govern, utilitzant a tercers com són els treballadors per estar dins de la causa».
Altres fonts consultades també del món de l’advocacia i properes a la defensa van indicar el seu desacord amb el posicionament de Manel Pujadas perquè consideren que «ha tingut accés a informació confidencial per part dels treballadors i ara està a l’altre costat». A més, subjectaven que «pot ser confús pels gestors que estan declarant veure que el senyor que fins fa quatre dies els representava ara està a l’estrada preguntant».
En el mateix sentit es pronunciava un altre lletrat que assegurava que «els clients que han estat representants per l’advocat es consideren traïts».
Demanen al Col·legi que es manifesti/ Per tot, diverses de les fonts consultades van demanar al Col·legi d’Advocats que es manifesti sobre aquesta qüestió ja que opinen que «ratlla la vulneració dels estatuts del Col·legi d’Advocats». «És motiu d’intervenció del Col·legi, ja que perjudica encara més el col·lectiu que ja té fama de lladre», van matisar.
En aquest sentit, els lletrats que es van manifestar ahir confiaven que «la degana hagi mirat i descarti possibles incompatibilitats». En tot cas, també van proposar que «potser haurien de ser els mateixos treballadors els que presentin una queixa».
La querella del Govern/Pel que fa a la querella criminal que ahir va interposar el Govern contra l’ex conseller de BPA, Joan Pau Miquel, i 11 directius i alts càrrecs més de l’entitat bancària, les fonts preguntades van assenyalar que l’Executiu duu a terme aquesta acció «perquè ha de defensar la seva actuació perquè no quedi en entredit». I van agregar que «aquesta no és la bona via» i que «caldria fer una convocatòria de noves eleccions».
Davant les declaracions que va fer dimarts passat el lletrat Pujadas afirmant que «el Govern està fart de rebre bufetades dels Cierco», una de les fonts consultades contestava que «els que realment estan farts de rebre són els ciutadans». «I, en comptes d’anar per la via de la calma i el diàleg, el Govern va per la via de la sang», va concloure.
Què diu el Codi Penal sobre la deslleialtat professional?
-L’article 426 del Codi Penal té en compte el concepte de «deslleialtat professional». Concretament, en ell s’especifica, en primer lloc, que «l’advocat o el procurador que, havent assessorat o prenent la defensa o la representació d’una persona, defensi o representi de manera simultània o successiva en el mateix afer a qui tingui interessos contraris, sense el consentiment d’aquests, ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys».
Segons un dels advocats consultats –que prefereix no revelar la seva identitat–, «es fa difícil entendre que l’advocat que es postula al sumari de BPA no recordi ara les acusacions que va fer al Govern quan era el representant dels treballadors». En aquest sentit, el lletrat en qüestió va posar en dubte les intencions de Pujadas. «Ja va adreçar en el seu moment una carta on proposava ser actor civil en el procediment i anar a reclamar en nom d’alguns dels treballadors», argumentava. I afegia que «tinc els meus dubtes que la proposta inicial no fos per defensar interessos diferents dels que proposava». La font consultada va anar més enllà i va apuntar que «vist en perspectiva, dóna la sensació que volia estar a la causa BPA per passar informació al Govern, utilitzant a tercers com són els treballadors per estar dins de la causa».
Altres fonts consultades també del món de l’advocacia i properes a la defensa van indicar el seu desacord amb el posicionament de Manel Pujadas perquè consideren que «ha tingut accés a informació confidencial per part dels treballadors i ara està a l’altre costat». A més, subjectaven que «pot ser confús pels gestors que estan declarant veure que el senyor que fins fa quatre dies els representava ara està a l’estrada preguntant».
En el mateix sentit es pronunciava un altre lletrat que assegurava que «els clients que han estat representants per l’advocat es consideren traïts».
Demanen al Col·legi que es manifesti/ Per tot, diverses de les fonts consultades van demanar al Col·legi d’Advocats que es manifesti sobre aquesta qüestió ja que opinen que «ratlla la vulneració dels estatuts del Col·legi d’Advocats». «És motiu d’intervenció del Col·legi, ja que perjudica encara més el col·lectiu que ja té fama de lladre», van matisar.
En aquest sentit, els lletrats que es van manifestar ahir confiaven que «la degana hagi mirat i descarti possibles incompatibilitats». En tot cas, també van proposar que «potser haurien de ser els mateixos treballadors els que presentin una queixa».
La querella del Govern/Pel que fa a la querella criminal que ahir va interposar el Govern contra l’ex conseller de BPA, Joan Pau Miquel, i 11 directius i alts càrrecs més de l’entitat bancària, les fonts preguntades van assenyalar que l’Executiu duu a terme aquesta acció «perquè ha de defensar la seva actuació perquè no quedi en entredit». I van agregar que «aquesta no és la bona via» i que «caldria fer una convocatòria de noves eleccions».
Davant les declaracions que va fer dimarts passat el lletrat Pujadas afirmant que «el Govern està fart de rebre bufetades dels Cierco», una de les fonts consultades contestava que «els que realment estan farts de rebre són els ciutadans». «I, en comptes d’anar per la via de la calma i el diàleg, el Govern va per la via de la sang», va concloure.
Què diu el Codi Penal sobre la deslleialtat professional?
-L’article 426 del Codi Penal té en compte el concepte de «deslleialtat professional». Concretament, en ell s’especifica, en primer lloc, que «l’advocat o el procurador que, havent assessorat o prenent la defensa o la representació d’una persona, defensi o representi de manera simultània o successiva en el mateix afer a qui tingui interessos contraris, sense el consentiment d’aquests, ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys».
-En referència aquest primer punt, els advocats consultats per EL PERIÒDIC van exposar que, malgrat opinar que la decisió del lletrat Pujadas «no és encertada, no és un delicte». «No es pot considerar delicte perquè la llei diu que ha de representar defensa i acusació al mateix temps o de manera successiva, és a dir un darrere de l’altre, i en aquest cas el senyor Pujadas només va fer d’assessor dels treballadors».
-Així mateix, van afegir que «tampoc és clar que els interessos que va defensar i que ara defensa siguin contraris, per tant, és difícil parlar de delicte».
-El segon punt de l’article 426 del Codi Penal descriu que «l’advocat o el procurador que, per acció o omissió, perjudiqui de forma manifesta els interessos que li han estat encomanats ha de ser castigat amb pena de multa fins a 30.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a quatre anys». En aquest últim punt tampoc creuen, sempre a parer dels lletrats preguntats, que el representant legal de l’Executiu estigui cometent cap delicte.