El Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat vol un made in Andorra referent als productes autòctons, tant en matèria artesanal com agrícola, en els qual no hi hagi cabuda per a les competències deslleials. Pirateria alimentària, diríem. Per això la cap del departament, Sílvia Calvó, va avançar ahir que es presentarà al Govern el dimecres de la setmana que ve una proposta de modificació de la llei associada als signes d’Estat, per tal d’identificar el Principat única i exclusivament als productes fabricats dins les seves fronteres.
 

La ministra sosté que, actualment, alguns d’aquests «no s’han fet al país» i per tant cal modificar el reglament, fer-lo més específic: «Ara es pot demanar la marca Andorra lliurement però volem que el consumidor tingui clar què és el que es produeix realment al Principat». Per tant, el producte haurà de ser andorrà, però també el procediment d’elaboració abans de llençar-lo al mercat.

 

Estrena d’una nova imatge / Calvó i el seu ministeri estan treballant per enfortir les arrels dels productes andorrans perquè «fan marca, fan territori i fan identitat», sobretot de cara als turistes, ja que la gran majoria, quan viatja a un lloc concret, acostuma a buscar els productes de la terra d’aquell lloc. I a Andorra cal tenir una marca pròpia més ben definida. D’aquí que s’han invertit 7.000 euros en la renovació de la marca –creada el 2014–, amb una nova imatge comercial que va ser presentada ahir a l’era de la casa Rossell d’Ordino.
 

El denominador comú d’aquesta iniciativa ha estat el de dotar la marca Andorra d’una única identitat per a les diferents produccions locals de les explotacions agràries o microempreses dedicades a activitats de tipus artesà. Un segell conjunt en comú amb un distintiu particular per a cada producte. La marca –Productes Agrícoles i Artesans d’Andorra– i l’eslògan –A l’alçada d’Andorra només es poden fer les coses bé– tindran presència permanent, el gènere no. Vi, cervesa, embotits, plats cuinats, confitures, licors, mel, carn, ous, trumfes, mercaderies de l’hort, xarop d’avet, cosmètics... Cadascú tindrà la seva pròpia imatge dins la marca paraigües, sigui en tríptics, pòsters, bosses, lones, elements de senyalització i d’altres llocs on es pugui fer promoció. «Tenir una marca conjunta identificativa dóna més força i s’ha fet un treball molt fort per poder individualitzar cada marca, perquè cadascú pugui tenir també un segell propi». Això permetrà també que el client no s’oblidi de tots aquells productes amb problemes per a la comercialització. Uns pel volum, d’altres perquè són estacionals; és el cas de les confitures, per exemple. 

 

Presència a la Fira d’Andorra / La marca Productes Agrícoles i Artesans d’Andorra va en augment. A la seva creació, l’any 2014, eren 13 les empreses o persones associades. Dos anys més tard la xifra ha augmentat fins el 21. Aquestes tindran presència a la Fira d’Andorra la Vella, ja amb la nova imatge identificativa.
 

Agricultura desconeix quantes adherències es poden produir pròximament, però en tot cas deixen clar que el Govern està per posar les coses fàcils: «Quan una persona té una idea i vol crear un producte local i artesà, nosaltres l’acompanyem per facilitar al màxim tots els tràmits administratius i la comercialització del seu producte». 

Casa Gené d’Arans guanya el concurs Prats Florits / L’acte de presentació de la nova imatge dels productes artesans i agrícoles made in Andorra també va servir perquè Calvó i la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, lliuressin els premis als vencedors del concurs nacional de prats florits que incentiva les bones pràctiques agràries i l’aportació a la qualitat del paisatge mitjançant la diversitat de flora i fauna. El primer premi va ser per a la casa Gené d’Arans, explotat per Miquel Pujal, per la qual cosa es presentarà al concurs pirinenc transfronterer; segon va ser casa Puigcernal de Miquel Mandicó, a la Vall d’Incles; i tercer, el prat dels Arenys de Sispony, de Rosa Vidal.


Calvó: «Sabors i Aromes volia un ajut fix i no està permès»