El primer element que l’excònsol major d’Encamp va voler ressaltar en ser qüestionat sobre la desestimació, per part de la Justícia, del recurs interposat contra l’acord d’intencions entre la corporació comunal de la parròquia i Saetde per allargar la concessió, va ser la «celeritat» amb què la batlle encarregada de la instrucció de la demanda va prendre la seva decisió.
 

Miquel Alís va catalogar com a «vergonyosa» l’«agilitat» amb què la magistrada ha estudiat les al·legacions que va presentar conjuntament amb Roc Rossell per posar fi al que ambdós encampadans han donat en batejar com a «acord de males intencions». En aquest sentit, i en referència a la coneguda lentitud dels tràmits en matèria judicial, va ironitzar sobre la seriositat amb què s’ha analitzat el dossier per finalitzar donant les «felicitats» a la batlle. «Tant de bo», va desitjar, «tots els veredictes anessin igual de ràpid». 
 

Alís va mostrar-se visiblement enutjat pel fet que la resolució de la batlle hagi tingut lloc quan, segons va considerar, encara fa poc temps que va ser admesa a tràmit a la Seu de la Justícia, el passat mes de maig.L’excònsol major d’Encamp, Miquel Alís, va fer saber ahir el seu rebuig a quedar-se de braços creuats davant la decisió de Batllia de desestimar el recurs que, juntament amb l’exconseller general Roc Rossell, presentava per davant de la Justícia amb la finalitat de posar fi a l’acord d’intencions amb què Saetde i el comú eixamplaven fins l’any 2065 la concessió per a l’explotació de les pistes d’esquí encampadanes. La part demandant encara ha d’estudiar la sentència. Tanmateix, ja es planteja presentar un recurs davant del Superior, en considerar-se «legitimada» per denunciar, com a «ciutadans afectats», uns fets que vulneren la legalitat.
 

Alís i Rossell, que van ser sabedors del veredicte de la batlle a través dels mitjans de comunicació, esperaven rebre ahir de la seva representació lletrada la determinació oficial i completa per tal de conèixer i analitzar de primera mà el dossier. Serà a partir del diagnosi i amb el suport d’assessors, que decidiran si paga la pena emprendre mesures i dur el cas un pas més enllà. 
 

Si bé va voler ser cautelós referint-se a la necessitat de valorar en persona i amb assistència la sentència que tomba la seva demanda contra l’acord que anomena «de males intencions», va deixar entreveure la seva negativa a abandonar els principis que ha vingut defensant aferrissadament des que l’equip comunal que el substituïa al capdavant d’Encamp anunciava la represa de les negociacions amb la societat explotadora dels sectors Pas de la Casa, Grau Roig i Encamp.

 

Posició comunal / Per la seva banda, el cònsol major d’Encamp, Jordi Torres, va celebrar, en declaracions per a l’agència ANA, que la sentència amb què la batlle tomba la demanda d’Alís i Rossell confirma que el contracte signat amb Saetde al 2015 és un document legítim i amb solidesa. 

Alís i Rossell estudien recórrer la sentència davant del Tribunal Superior/ Malgrat que ahir encara no havia rebut la resolució de Batllia i, per tant, en coneixia únicament els arguments esgrimits a través de la premsa, l’excònsol d’Encamp Miquel Alís va defensar amb vehemència la seva «legitimitat», així com la de Rossell, per a tirar endavant la demanda que el mes de març presentaven davant del tribunal per ser acceptada a tràmit dos mesos després. «Quan no es compleix la llei, el ciutadà té la potestat d’actuar i denunciar la situació», va explicar el socialdemòcrata, tot afegint que, per conseqüent i «com a ciutadans que som d’Encamp i d’Andorra», estem en el dret d’actuar «com a afectats» en veure vulnerades una sèrie de lleis «com per exemple el Codi de l’Administració».

A més de defensar que «com a afectats tenim dret de paraula» i que, per tant, les probabilitats de seguir imposant-se contra l’«acord de males intencions» al davant del Tribunal Superior. La demanda va ser impulsada en veure en aquest acord un «cas flagrant de burla a la llei», amb la gravetat que aquesta violació arriba per part d’una «administració pública».