PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Els monitors no descarten portar a la Batllia el preu de l’hora d’esquí

El col·lectiu cobra actualment de mitjana per una classe 18,5 euros i reclama que s’augmenti a 22,5 euros

Per LÍDIA RAVENTÓS

Un grup d’esquiadors a l’estació del Pas de la Casa.
Un grup d’esquiadors a l’estació del Pas de la Casa. | TONY LARA
L’Associació Andorrana de Monitors d’Esquí (AAME) demana, un any més, que el preu mitjà per hora de classe augmenti dels 18,5 euros actuals a 22,5 euros, ja que el col·lectiu considera que el que cobren ara «és insuficient» i «desprestigia» la professió. Fa deu anys l’associació va arribar a un acord  verbal amb les estacions d’esquí en el qual es va pactar que la remuneració dels monitors augmentaria de forma proporcional a l’increment del que paguen els clients o, com a mínim, a l’IPC. Aquest acord però, segons va explicar ahir el president de l’AAME, Carles Iriarte, «no s’ha complert». Per això, va informar que «no descartem arribar fins a la Batllia si és necessari». 
 
Iriarte va exposar que les condicions dels monitors d’esquí «són cada vegada més precàries». I ho va exemplificar amb el fet que únicament cobrin segons les classes que fan. És a dir, malgrat haver d’estar vuit hores al seu lloc de treball només reben remuneració per les hores que estan amb un client. Un punt negatiu que també va destacar un treballador del sector. «Cobres per hores. Si no tens hores, no cobres res», lamentava. I afegia que la quantitat que se’ls remunera és molt inferior al que guanya l’estació. «Cobro uns 14 euros l’hora. Si fos autònom en podria demanar 40», indicava. 
 
A més, el president de l’associació informava que en el cas de les hores requerides –quan un client demana específicament un monitor– reclamen que se’ls doni el 50% del que paga l’usuari perquè «hi ha un treball de fidelització, el client demana per tu perquè fas bé la feina i, per tant, torna a la mateixa estació». Actualment, va indicar, les empreses paguen «una mica més, però no gaire» i ho comparava amb França on els monitors poden cobrar per aquests clients fins al 85% del que aquests paguen. 
 
Un altre dels temes que reclamen és una major cobertura de la CASS. Actualment, segons exposava Carles Iriarte, els treballadors tenen assegurat, al menys, el sou mínim cada mes per tal que si es fan mal tinguin cobertura de la Seguretat Social. Un fet que celebren però que deixen clar que «no se’ns regala res». I és que el que cobren de més els mesos que no arriben al mínim, detallava, se’ls hi descompta del mes següent o s’ho han de guanyar fent feines per les quals no han estat contractats. Un aspecte que confirmava el monitor consultat per aquest rotatiu, que indicava que necessiten un mínim d’hores treballades per tal de poder tenir dret a una baixa si es fan mal. «Un mínim d’hores que tampoc depèn de nosaltres. És injust», opinava. 
 
D’altra banda, des de l’associació celebren que a partir de la temporada que ve ja no s’hauran de pagar l’equipament amb els patrocinadors. 
 
Assemblea decisiva dijous que ve / El col·lectiu es reunirà la setmana que ve per debatre la situació i prendre una decisió. «Decideixi el que decideixi l’assemblea, ho tirarem endavant fins el final», va declarar Iriarte, que va avisar que «a la reunió es decidirà el futur de la professió, per la qual cosa és important que assisteixin el màxim de socis per tenir més legitimitat». 
 
Amb tot, l’objectiu de l’associació és poder arribar a un nou acord amb les estacions d’esquí «en què tots hi sortim guanyant». «Les estacions necessiten monitors i els monitors necessitem les estacions, per tant, és bo per tots trobar un punt d’entesa», va argumentar. 
 
En aquest sentit, el president de l’AAME va assegurar que «cada vegada hi ha més monitors andorrans que prefereixen anar a treballar fora perquè els hi ofereixen millors condicions». «No tindria sentit ser un país de neu sense monitors del Principat», va remarcar. I va agregar que, a més, el fet de només tenir temporers «podria comportar una manca de classes d’esquí en català». 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT