La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) es vol posar seriosa amb els convenis que té actualment amb els metges. Ja fa temps que aquest s’ha convertit en un tema difícil de tractar per a l’entitat que presideix Jean Michelle Rascagneres, lligada de mans i cames per diversos buits legals que perjudiquen en la gestió de la parapública i a la societat andorrana en general.
De cara al 2017, treballar en aquest conveni serà prioritari. «S’ha de regularitzar el sistema perquè calen uns requeriments qualitatius, i això obliga a haver d’establir uns criteris. Amb això volem deixar clar que no es tracta de cap amenaça. Volem col·laboració per millorar el sistema sanitari», va assegurar ahir el màxim mandatari. Sembla que l’objectiu és impulsar una reforma a la sanitat a nivell general, també amb el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), el Ministeri de Salut i d’altres prestadors que tinguin com a resultat agilitzar les gestions en aquest assumpte, per això s’ha creat una comissió mixta que aprofundeixi més en els problemes.

 

Un exemple clar està en els metges que vénen de l’estranger. Per poder instal·lar una consulta al Principat cal demanar al Govern l’autorització per exercir la professió liberal. «Si un la sol·licita i li concedeixen», explica Rascagneres, «després pot venir a la CASS a demanar l’afiliació i no ens podem negar de cap de les maneres encara que no garanteixin un servei regular», que garanteixi un mínim d’hores setmanals i realment ofereixi un servei útil i freqüent a la societat, no a comptagotes com està succeint en alguns casos. De fet, obtenir el permís de treball podria ser una manera senzilla d’eludir la residència passiva, per la qual s’ha de pagar un tribut.

 

25 de les 50 millores fetes / El conveni amb els metges és una de les 50 recomanacions extretes de l’auditoria que la CASS va encarregar al 2013 i de les quals, a dia d’avui, ja s’han tractat la meitat, aproximadament. Les últimes, executades al llarg d’aquest any, han estat la creació del mediador/raonador, la consolidació dels llocs de treball de la parapública –que està oferint una feina fixa als prop de 30 eventuals que té per tal de garantir-los benestar–, la implantació de la llei de la CASS, la reforma sanitària creant comissions de treball i les millores en l’atenció a l’assegurat, que per a l’any vinent continuarà sent un tema de primer ordre.

«No et podem ajudar» / Tan fàcil de dir com complicat d’executar, perquè són molts els punts que cal millorar. La CASS vol deixar de dir en casos puntuals la frase no et podem ajudar. «Volem ajudar a trobar solucions o, com a mínim, orientació», assenyala Rascagneres.  Per això s’ha de millorar la comunicació interna i externa, reestructurar l’àrea d’atenció al públic i fer-la més propera, amb informació més ràpida, una forta inversió en el sistema informàtic i un equip ben preparat en habilitats interpersonals i coneixements tècnics i de normativa. En poques paraules, la CASS ha demanat al Pare Noel modernitzar-se, ser més eficient en la gestió i oferir al client un tracte com cal tot i que segons va indicar Rascagneres són 120.000 les persones que s’atenen a l’any i tan sols es reben una mitja de 50 queixes de tracte, dels quals la CASS guanya «entre el 70% i el 80%» dels casos que acaben a la Batllia.
 

Perquè punts com aquests són els que poden aconseguir redreçar sensiblement el deute anual, que per al 2017 s’espera que arribarà als 42,5 milions i amb la sensació que no es controla tot com cal. «No ens podem permetre cap disfuncionament», sosté Rascagneres. «El sistema no serà sostenible si continuem així. Hi ha despeses que no podem evitar, però d’altres són innecesàries i en això hem d’incidir», va sentenciar.