El Comú d’Andorra la Vella s’estan prenent la sostenibilitat en el transport d’una manera seriosa i ha posat fil a l’agulla per adaptar-se als temps que corren. Tot per culpa del darrer Informe de Mobilitat de l’Automòbil Club d’Andorra (Imaca) que parlava dels models urbans que s’estan estenent i instaurant per tot el món. Aquest és el futur i, per això, la cònsol major, Conxita Marsol, ha començat a moure el tema en persona per transformar la ciutat que dirigeix.
 

El primer pas és estudiar els models que estan causant elogis a tots els racons del món com ara Sevilla, Pontevedra, Berlín, Copenhaguen o Londres, que estan aconseguint que la convivència entre els vianants, les bicicletes i els vehicles convisquin sense risc i es redueixi el número d’accidents i la contaminació.
 

La primera referència escollida per Marsol és la ciutat gallega, per la seva similitud en dimensions i per tenir un eix comercial concentrat (en el centre històric). Sense perdre el temps, la cònsol de la capital va escriure fa tres dies una carta al seu homòleg, l’alcalde de l’Ajuntament de Pontevedra, Miguel Anxo Fernández, per conèixer el seu model urbà que, fins i tot, li ha valgut un prestigiós guardó de l’Organització de les Nacions Unides, el Premi ONU Habitat, que l’ha servit per ser catalogada la ciutat més còmoda d’Europa per viure. «M’ha respost per correu electrònic a la carta que li vaig enviar i m’ha dit que m’atendrà encantat. Ara hem de quadrar agendes... Crec que al març serà una bona data per anar-hi», va exposar ahir Marsol, en exclusiva per a EL PERIÒDIC D’ANDORRA.
 

A grosso modo, el que ha fet Pontevedra perquè tothom la miri com a un exemple es limita a vuit punts: tancar el trànsit el 1999 al centre (des de llavors ha reduït la contaminació en un 66%); limitar la velocitat màxima a 30 km per hora; en 15 anys ha creat 40 km de camins per a vianants i ciclistes; ha erradicat els abocaments d’aigües residuals als rius; ha creat un model urbà transferible que pot executar-se a altres municipis; és una ciutat inclusiva a nivell social que permet als discapacitats moure’s sense problemes; és saludable per l’augment de zones verdes, llocs de pràctica d’esport i una platja fluvial, i promou el transport en bicicleta, amb itineraris per tota la ciutat que t’indiquen on ets i els minuts estimats per desplaçar-se a altres punts, amb un mapa similar a la dels recorreguts dels autobusos. En tot cas, té un informe, Estratègia de desenvolupament urbà sostenible i integrat a Pontevedra, de 164 pàgines i que es pot trobar al portal web de la corporació local.

 

Copenhaguen, un altre mirall / D’idees no li’n faltaran a Marsol, que amb tot també vol prendre nota d’una ciutat de neu i té clar que en un futur a mig termini prendrà contactes amb les autoritats de Copenhaguen per absorbir més idees –«no pas per copiar», detalla la cònsol–, deixant clar que la transformació urbana «és a llarg termini, a través d’accions petites» i que, en cap cas, es vol regirar la parròquia, sinó readaptar-la. «Les generacions que venen ho necessiten i és qüestió d’inculcar-los la sostenibilitat».
 

Aparcaments i carrils bici en marxa / El comú de la capital ja ha iniciat una sèrie d’accions sostenibles. Per exemple, el carril bici que hi ha a l’avinguda Tarragona –més com a mitjà de transport que per fer esport–, que s’ha d’estendre des de la rotonda de l’estació d’autobusos fins a Terravella i un altre que es farà des de la Margineda fins a Santa Coloma.
 

També la creació de més aparcaments per la perifèria del centre, per reduir al màxim l’entrada de vehicles a la zona comercial, on també van desapareixent progressivament les zones blaves que en un futur permetran habilitar un espai per fer més carrils bici. I per acompanyar aquesta idea, està previst potenciar el transport públic amb més recorreguts i vehicles, que reforçat pel pla Engega, farà que en pocs anys comencin a veure’s els resultats.


Regenera Andorra està fent un estudi per a la transformació urbana i l’estalvi energètic