Són només dues les edicions que s’han disputat de la Purito Andorra i el ritme de creixement que segueix és constant, fet que l’han portat en molt poc temps a ser una prova del tot consolidada en el calendari de marxes cicloturistes. Es disputarà el 5 i 6 d’agost i tenint en compte la cadència d’inscripcions en el poc temps que porten obertes, els organitzadors ja estan estudiant la possibilitat d’ampliar la limitació de corredors, que estava situada en els dos mil.
 

A l’estrena de l’esdeveniment, que està patrocinat per Andbank, es van reunir el 2015 1.100 participants. L’any passat la xifra se situava en els 1.500 i per aquest es va posar els 2.000 com a màxim. Però la idea canvia perquè en només una setmana des de que les inscripcions estan obertes són ja 700 les persones que s’han apuntat. S’estan realitzant gestions per comprovar la viabilitat de l’ampliació. «Si es pogués superar aquest límit per a nosaltres seria important», afirma Joaquim Rodríguez, que està «encantat com està funcionant aquesta marxa» que porta el seu sobrenom i que té un constant creixement: «Cada any se’ns està disparant de gent».
 

 L’esdeveniment compta amb tres recorreguts. El llarg és de 145 quilòmetres i un desnivell de 5.200 metres, amb les ascensions a la collada de Beixalís, coll d’Ordino, alt de la Rabassa, coll de la Gallina, alt de la Comella i els Cortals Encamp. El traçat curt és de 80 km i 3.500 m i el mini de 28 km i 1700 m. A pesar de l’exigència de l’itinerari més extens, que «el 60-70% de les inscripcions siguin per a la llarga i no per a la curta per a nosaltres és increïble», ja que es tracta d’un recorregut que requereix una excel·lent preparació per finalitzar-lo, com ha quedat demostrat: «Com a etapa de la Vuelta a Espanya ja va ser duríssima i va haver-hi professionals que van patir moltíssim i van dir que va ser una de les més dures. Imagina’t a nivell cicloturista».
 

Les xifres de participació indiquen la popularitat amb què compta la prova. «Està agafant un nom», subratlla Purito. El recorregut i les muntanyes andorranes fan que la cursa, i sobretot acabar-la, tingui el seu misticisme. També permet que prengui popularitat la presència no només del mateix Purito, sinó també la d’excorredors, com l’any passat, quan va haver-hi la presència de Claudio Chiappucci. Aquesta vegada també hi haurà algun protagonista d’aquestes característiques, però Rodríguez no vol desvelar encara el seu nom. Tampoc descarta la participació d’algun professional que estigui preparant la Vuelta.

 

Canvi de dates / En aquesta tercera edició la Purito s’avança una setmana respecte les edicions precedents. És una demanda que s’havia realitzat donada l’ocupació turística del país la segona quinzena de mes. Josep Vila, cònsol major de Sant Julià de Lòria, parròquia on es troba situada la sortida i part del traçat, destaca que l’ideal seria que es realitzés la primera quinzena de setembre perquè «a l’agost són dates on hi ha molta gent a Andorra». Un cop superat el període estiuenc de més alta ocupació «ens aniria millor» acollir l’esdeveniment. El que queda del tot descartat és avançar-se al juliol, ja que es realitza la Volta als Ports d’Andorra i «no és prudent fer-ne dues seguides a Andorra». Vila remarca el creixement de la Purito, que és «un esdeveniment important per a Sant Julià, Andorra i el ciclisme».
 

Després de la retirada / «Comença una vida nova». Així mateix defineix Purito com se sent després de retirar-se al final de la temporada passada. Es troba integrat dins l’estructura tècnica de l’equip Bahrein-Merida, que l’ajuda a «desconnectar una mica més a poc a poc». Però no baixa de la bici i s’ha passat a la BTT. El mes vinent participarà per primera vegada a la Cape Epic, a Sud-àfrica. En aquest debut «no vaig a per la victòria o fer un resultat. Vaig a disfrutar al màxim».
 

La Vuelta torna a Andorra aquest pròxim estiu amb dues etapes. La que té al final al Principat serà «com sempre molt maca i seguida», i tot i que no presenta un recorregut tan exigent com en d’altres ocasions, no permetrà que ningú del pilot s’adormi. «La gent es pensa que no serà dura», però tindrà la seva exigència: «No donarà qui serà el guanyador de la Vuelta, però sí qui no la guanyarà».