PUBLICITAT

Andorra La Vella

L’acord amb la UE, entre els neguits dels empresaris francesos

La Cambra considera que les negociacions no són un fre per a les relacions amb França

Per ESTEFANIA GRACIA

Empresaris de França, la Cambra de Comerç i Actua es reuneixen per afermar relacions, ahir.
Empresaris de França, la Cambra de Comerç i Actua es reuneixen per afermar relacions, ahir. | CAMBRA DE COMERÇ
La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, l’Agence de Développement Economique et Culturel Nord-Sud i Actua van donar ahir el tret de sortida a la missió inversa França-Andorra. Una trobada entre empresaris d’ambdós països que té l’objectiu d’establir llaços comercials entre els dos territoris. L’activitat continuarà durant el dia d’avui amb el propòsit de contactar nous clients i socis que permetin als empresaris introduir-se en el mercat andorrà, obrir nous mercats a l’explotació i facilitar els intercanvis comercials. 
 
Al llarg de la trobada, diversos participants del sud de França van mostrar interès en les negociacions que està duent a terme Andorra amb la Unió Europa (UE), doncs un cop s’estableixi l’acord, les especificitats comercials i turístiques del Principat variaran, així com les relacions que aquest té amb els països veïns. 
 
Al respecte, la directora de la Cambra, Pilar Escaler, va especificar que el futur acord no és per a res un fre entre les relacions comercials i turístiques d’Andorra i França. En tot cas, «si l’Acord d’Associació tira endavant, caldrà veure quins avantatges tindrà una empresa andorrana a l’hora de poder accedir al mercat europeu, sobretot en el sector dels serveis, però instal·lar-se a Andorra per treballar tant de cara al mercat interior com per marxar a treballar a fora és un àmbit que ja es pot fer ara». En aquest sentit, Escaler va puntualitzar que «en la majoria dels casos» el que es mira des d’un país inversor és poder treballar «en llocs més llunyans, pensem per exemple en el fet que per als francesos, poder instal·lar-se a Andorra i treballar de cara als mercats iberoamericans pot ser un gran atractiu». 
 
D’altra banda, Escaler va remarcar que trobades com la d’ahir són importants per a l’obertura econòmica d’Andorra i per establir contactes entre empresaris d’ambdós països, perquè «malgrat som territoris veïns, moltes vegades no ens adonem del desconeixement que tenim a un costat i altre de la frontera».
 
Malgrat que aquesta és la sisena vegada que se celebra la missió inversa França-Andorra, Escaler va detallar que no hi ha dades especifiques de l’evolució d’aquestes jornades i que no té constància de quantes empreses s’han implantat  a Andorra després d’haver assistit a les trobades. Tot i això, va especificar que al llarg de les reunions d’ahir, hi van participar prop d’una vintena d’empreses foranes.
Propostes de França
 
Entre les propostes que portaven sota el braç els diferents empresaris francesos, es troba la de Jacques Gascuel, un emprenedor de la ciberseguretat que ja s’ha establert al Principat i que ha fet una aplicació per donar seguretat als mots claus que es fan servir per entrar, per exemple, als comptes de les xarxes socials. Aquesta és la primera vegada que una empresa especialitzada en l’àmbit de la ciberseguretat participa en les jornades de relació entre França i Andorra. 
 
D’altra banda, Michèle Salinas, una altra empresària francesa amb ganes d’establir-se al país, va presentar el seu projecte cultural, que consisteix en fer una ruta turística anomenada Carlemany. Salinas va destacar que es tracta d’una iniciativa que té una voluntat d’expansió arran d’Europa i que Andorra en podria formar part. 
 
També van assistir a les jornades responsables d’empreses d’energia renovable, com Michel Valverde, que va mostrar un sistema que serveix, essencialment, per a l’enllumenat públic. O un professor 
 
de medicina que ha format alguns professionals que treballen actualment a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.
Amb tot, la Cambra de Comerç i Actua s’han marcat com a objectiu conservar la competitivitat de les relacions comercials entre França i Andorra a llarg termini. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT