Escaldes-Engordany
L’Audiència espanyola manté l’empresonament de Besolí
La magistrada rebutja el recurs interposat per la defensa del lauredià en contra de la presó preventiva
L’Audiència Nacional Espanyola va notificar ahir que rebutja el recurs presentat per la defensa de l’empresari lauredià, Joan Besolí, contra la presó provisional sense fiança que la magistrada, Carmen Lamela, va dictaminar per ser presumptament el testaferro de l’expresident del FC Barcelona, Sandro Rosell, que es trobaria en la mateixa situació. Tots dos, per tant, seguiran per ara empresonats a Soto del Real acusats de blanquejar diners a través de comissions il·lícites en l’afer relacionat amb la Confederació Brasilera de Futbol (CBF).
Segons fonts properes al cas, la jutgessa ha desestimat la petició de llibertat de la defensa de Besolí en considerar que el fet de ser andorrà provoca que hi hagi risc de fuga, ja que el Principat no contempla l’extradició de nacionals. El fet que l’empresari lauredià volgués renunciar al seu passaport per obtenir la nacionalitat espanyola i així esvair els dubtes de la magistrada no van convèncer a Lamela. Segons ella, la renuncia és una «maniobra estranya» que no elimina el risc a fuga.
Tampoc hauria convençut a la jutgessa la situació personal que viu Besolí. Tot i exposar el delicat estat de salut en què es troba el fill del lauredià, ingressat a Catalunya en un centre especialitzat en lesions medul·lars, la magistrada no veu amb bons ulls la demanda dels lletrats de la defensa. Així mateix, l’escrit que els advocats van presentar de l’entitat brasilera en què aquesta afirmava que no es tracta d’una organització pública, sinó privada, i que no s’ha vist perjudicada per les gestions fetes per Rosell i els seus col·laboradors, tampoc va fer canviar l’opinió de la jutgessa.
Les fonts consultades van indicar que no entenen perquè l’Audiència Nacional ha trigat tant en donar resposta al recurs si finalment l’han rebutjat. Les mateixes fonts van manifestar que Besolí «no és un perill», ja que el delicte del qual se l’acusa és econòmic, i que, per tant, no entenen perquè se li ha posat la mesura de presó preventiva sense fiança. En tot cas, la defensa estudiarà noves vies d’actuació per tal que Besolí quedi en llibertat fins que es celebri el judici.
El tribunal, però, considera que Besolí «tenia una funció determinant en l’entramat d’empreses» de la suposada organització criminal i explica que «la seva actuació es revela realment transcendent», segons informa Europa Press.
El cas de Sandro Rosell / Pel que fa a la resposta al recurs interposat per la defensa de Sandro Rosell, la jutgessa va confirmar la presó sense fiança al·legant que persisteix els risc de fuga, ocultació de proves i reiteració delictiva.
L’expresident del Barça va indicar en el seu recurs, entre altres coses, que no es pot escapar perquè és conegut «a nivell planetari». A això, la Sala contesta que la seva «notorietat» li podria «dificultar el sostreure de l’acció de la justícia a Espanya, però no en altres països on no gaudeixi» d’ella, «sense oblidar que també hi ha moltes persones que no estan interessades per l’esport i desconeixen els que s’hi dediquen».
En tot cas, el tribunal afirma que «la notorietat de l’apel·lant no li impediria poder cercar refugi en països en els quals no hi hagi cooperació policial i judicial amb Espanya i que dificultarien la seva posada a disposició de la justícia espanyola en cas de ser localitzat».
Segons l’Audiència Nacional, els fets pels quals s’acusa Rosell i Besolí «tenen aparença de delicte» perquè «es descriu un concert entre persones per apropiar-se de quantitats de diners que no els pertanyen ni els corresponen, doncs justifiquen la seva recepció a la prestació de serveis que no presten i en perjudici d’un tercer, la CBF, que no té perquè ser conscient que s’ha comés un delicte».
La implicació de Rosell i Besolí en l’entremat, segons la magistrada del cas
Segons fonts properes al cas, la jutgessa ha desestimat la petició de llibertat de la defensa de Besolí en considerar que el fet de ser andorrà provoca que hi hagi risc de fuga, ja que el Principat no contempla l’extradició de nacionals. El fet que l’empresari lauredià volgués renunciar al seu passaport per obtenir la nacionalitat espanyola i així esvair els dubtes de la magistrada no van convèncer a Lamela. Segons ella, la renuncia és una «maniobra estranya» que no elimina el risc a fuga.
Tampoc hauria convençut a la jutgessa la situació personal que viu Besolí. Tot i exposar el delicat estat de salut en què es troba el fill del lauredià, ingressat a Catalunya en un centre especialitzat en lesions medul·lars, la magistrada no veu amb bons ulls la demanda dels lletrats de la defensa. Així mateix, l’escrit que els advocats van presentar de l’entitat brasilera en què aquesta afirmava que no es tracta d’una organització pública, sinó privada, i que no s’ha vist perjudicada per les gestions fetes per Rosell i els seus col·laboradors, tampoc va fer canviar l’opinió de la jutgessa.
Les fonts consultades van indicar que no entenen perquè l’Audiència Nacional ha trigat tant en donar resposta al recurs si finalment l’han rebutjat. Les mateixes fonts van manifestar que Besolí «no és un perill», ja que el delicte del qual se l’acusa és econòmic, i que, per tant, no entenen perquè se li ha posat la mesura de presó preventiva sense fiança. En tot cas, la defensa estudiarà noves vies d’actuació per tal que Besolí quedi en llibertat fins que es celebri el judici.
El tribunal, però, considera que Besolí «tenia una funció determinant en l’entramat d’empreses» de la suposada organització criminal i explica que «la seva actuació es revela realment transcendent», segons informa Europa Press.
El cas de Sandro Rosell / Pel que fa a la resposta al recurs interposat per la defensa de Sandro Rosell, la jutgessa va confirmar la presó sense fiança al·legant que persisteix els risc de fuga, ocultació de proves i reiteració delictiva.
L’expresident del Barça va indicar en el seu recurs, entre altres coses, que no es pot escapar perquè és conegut «a nivell planetari». A això, la Sala contesta que la seva «notorietat» li podria «dificultar el sostreure de l’acció de la justícia a Espanya, però no en altres països on no gaudeixi» d’ella, «sense oblidar que també hi ha moltes persones que no estan interessades per l’esport i desconeixen els que s’hi dediquen».
En tot cas, el tribunal afirma que «la notorietat de l’apel·lant no li impediria poder cercar refugi en països en els quals no hi hagi cooperació policial i judicial amb Espanya i que dificultarien la seva posada a disposició de la justícia espanyola en cas de ser localitzat».
Segons l’Audiència Nacional, els fets pels quals s’acusa Rosell i Besolí «tenen aparença de delicte» perquè «es descriu un concert entre persones per apropiar-se de quantitats de diners que no els pertanyen ni els corresponen, doncs justifiquen la seva recepció a la prestació de serveis que no presten i en perjudici d’un tercer, la CBF, que no té perquè ser conscient que s’ha comés un delicte».
La implicació de Rosell i Besolí en l’entremat, segons la magistrada del cas
- La titular del Jutjat Central d’Instrucció número 3 acusa a l’expresdient del FC Barcelona, Sandro Rosell, i a l’empresari lauredià, Joan Besolí, de formar part d’una organització criminal dedicada a blanquejar diners procedents de comissions il·lícites derivades de la venda dels drets de la selecció brasilera de futbol a una mercantil àrab amb seu a les illes Caiman, la denominació social de la qual és International Sports Events (ISE). Tot això a través d’un entramat de societats i comptes que es trobarien principalment al Principat.- En el seu acte, la magistrada que instrueix el cas, Carmen Lamela, va decretar presó preventiva sense finaça per a Rosell i Besolí davant el risc de destrucció de proves, de fuga i de reiteració delictiva i després que tots dos prestessin declaració en dependències judicials.
- Concretament, Lamela atribueix a Besolí la creació d’empreses al país amb les quals presumptament es van blanquejar 15 milions d’euros procedents de comissions il·lícites pels drets audiovisuals de la selecció brasilera de futbol.