El 2016 va tancar amb un registre de 62 inscripcions de nous fitxes de càmeres de videovigilància, segons la memòria anual de l’ Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA). Això representa un 42% més de nous registres d’aquests aparells respecte a l’exercici anterior en el Registre Públic d’Inscripció de Fitxers, que depèn de l’APDA. Cal destacar que no és un fitxer per càmera, sinó que un mateix fitxer pot englobar diferents dispositius de videovigilància. El director de l’agència, Joan Crespo, va relatar que aquesta xifra només fa referència a l’àmbit privat, ja que són els que han d’informar de la instal·lació d’aquestes aparelles a l’entitat, mentre que l’àmbit públic té l’obligació de publicar-ho al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA).
 

En el cas de les càmeres de videovigilància en l’àmbit privat, Crespo va detallar que aquest increment, principalment, s’ha notat en el que són comunitats de propietaris  o comerços. No obstant això, no va atribuir aquest augment a la percepció que hi hagi més sensació d’inseguretat. «Les persones volen utilitzar aquests sistemes com una garantia complementaria», va detallar Crespo. 

Per utilitzar aquestes càmeres, però, s’ha de seguir al peu de la lletra un protocol per evitar que es facin un mal ús de les dades. En aquest sentit, Crespo va indiciar que encara que les càmeres estiguin tot el dia enregistrant, només es poden visualitzar les imatges en cas que ho decreti un batlle. «Ningú té accés a aquests enregistraments, a no ser que hi hagi una instrucció judicial o vulneració d’un dret», va precisar Crespo.

Una de les principals funcions de l’agència és registrar les dades i la manera com les emmagatzemen diversos establiments, negocis o entitats, entre d’altres. En total, l’any passat hi havia inscrits 2.983 fitxers, dels quals 490 van ser registres nous. Això suposa un 132% més de dades inscrites. Crespo va assenyalar que aquestes poden ser de diferents tipus: dels departaments de recursos humans; comerços que volen fidelitzar els clients o els seus proveïdors. En aquestes dades també s’inclouen les de les càmeres de videovigilància. «Són declaracions formals, se’ns informa de l’estructura del fitxer, tipus i categoria, però mai del contingut», va puntualitzar Crespo.

D’altra banda, segons la memòria, l’agència va respondre un total de 3.320 consultes, una xifra que representa un 67% més que un any abans. Majoritàriament, 3.030 es van formular des de l’àmbit privat. Principalment les consultes es van produir per via telefònica (un 42%), per correu electrònic (un 32%) i de mode presencial (un 26%). Les principals qüestions que van motivar les demandes són:  els tràmits de declaració de fitxers, sobre la videovigilància, la cessió i  la comunicació de dades a altres empreses, les transferències internacionals de dades, com exercir els drets d’accés, la supressió o cancel·lació de dades, entre altres. Aquestes peticions van desencadenar que s’elaboressin una cinquantena d’informes, dels quals 17 van respondre peticions de l’àmbit públic. 

 

Via judicial / En un altre context, també es van perpetrar 13 denúncies relacionades amb la suposada vulneració de les dades el 2016. Aquesta xifra és exactament la mateixa que l’exercici anterior. 
 

Així mateix, l’any passat es van resoldre set sentències que tenien alguna relació amb la violació de les dades d’una persona. D’aquestes, el Tribunal Constitucional en va respondre quatre, mentre que el de Batlles, Superior i el d’Estrasburg, una cada un. 

El 2016 aquesta entitat va comptar amb un pressupost d’uns 400.000 euros, dels quals en va utilitzar el 92%, és a dir, uns 371.400 euros. Aquesta xifra, va indicar Crespo, és similar a la dels altres anys.

Per una altra banda, el director de l’APDA va alertar que el maig de 2016 la Unió Europea va consensuar un nou reglament de protecció de dades per adaptar-se a la nova realitat tecnològica. «Haurem d’adaptar els nous criteris en l’àmbit europeu», va dir Crespo. Ara bé, existeix un termini de dos anys per aplicar la normativa.