Fa gairebé dos mesos que el Govern va aprovar el Reglament que determina les mesures de protecció dels treballadors exposats a l’amiant, també conegut com asbest. I és que fins ara, Andorra era un dels pocs països europeus que encara no tenia prohibida ni regulada la utilització d’aquest material tan perjudicial per a la salut. 
 

Malgrat que, a hores d’ara, el país té una normativa en relació a aquest material tòxic, entitats sanitàries com l’Organització Mundial de la Salu (OMS) han detallat en reiterades ocasions que els efectes nocius de l’amiant perduren en el temps. I està clar que si fins ara no existia una reglamentació, significa que l’exposició a l’amiant s’ha perpetuat i que les seqüeles que pot deixar aquest material perduraran durant força més temps.
 

Segons l’OMS, el contacte amb l’amiant s’associa a malalties com: càncer, fibrosi pulmonar o pleural i lesions benignes, entre d’altres. De fet, l’organització detalla que en funció del temps d’exposició, la gravetat de les malalties i l’afectació va en augment. 

A més, l’organització especifica que a hores d’ara encara es pot torbar asbest en materials com: jardineres, plaques, dipòsits d’aigua, teules, xemeneies i conductes d’aire o aigua, rajoles de vinil i fibromarbres. 

La normativa/ Amb la nova norma andorrana no es prohibeix el contacte amb l’amiant, sinó que s’acoten més les hores d’exposició i es posen mesures de seguretat. De fet, poc després d’aprovar-se el reglament, el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, va arremetre contra el Govern denunciant que les mesures que s’havien aprovat no eren prou «efectives», ja que l’«exposició a l’amiant hauria de ser totalment nul·la» i no limitada a 25 dies seguits, com s’ha establert en el reglament. A més, Ubach va especificar que tot i que celebra que Andorra tingui «per fi» una llei en aquest àmbit, la legislació «arriba molt tard, doncs els països veïns van regular el treball amb l’amiant fa ja molt de temps». 
 

Precisament, la consellera general del Grup Parlamentari Mixt, Rosa Gili, també va destacar en el seu moment que el reglament venia «tard». I és que després de preguntar en diverses ocasions al Govern com estava avançant la normativa (doncs des que es va anunciar que es faria fins que es va acabar aprovant van passar més de dos anys), la consellera va lamentar que no s’hagués fet «molt abans, ja que l’any 2003 la Unió Europea (UE) va fer pública una directiva i amb aquesta va deixar la feina mig feta».

Sigui com sigui, Andorra ja té regulades les mesures de protecció dels treballadors exposats a l’asbest, i malgrat que no en prohibeixi el seu contacte, detalla –entre d’altres aspectes– que es prohibeix que els treballadors estiguin exposats a concentracions de fibres d’amiant diàries (VLA-ED) «superiors a 25 fibres per centímetre cúbic mesurades com una mitjana ponderada en el temps per un període de 8 hores». 
 

Tot i això, sí que s’ha pensat en els més petits, ja que la normativa prohibeix «als menors d’edat qualsevol treball que pugui, directament o indirectament, produir fibres d’amiant, ni que sigui en quantitats inferiors al valor ambiental d’exposició diària a l’amiant». 

Tanmateix, es prohibeix d’una vegada per totes «la comercialització i ús de l’amiant com a matèria primera i dels materials que en continguin, per la qual cosa, en endavant, l’amiant només es pot trobar en els materials i productes, la composició dels quals forma part, que van ser fabricats amb anterioritat». A més, es deneguen «les activitats que exposen els treballadors a les fibres d’amiant en l’extracció, la fabricació i la transformació de productes d’amiant o la fabricació i transformació de productes que contenen amiant afegit deliberadament».