Sant Julià de Lòria
Vila es justifica amb un to conciliador després de la reunió amb Martí
El cònsol nega confrontació amb Martí i diu que va demanar l’informe per «responsabilitat política»
El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Miquel Vila, va convocar ahir a la tarda els mitjans de comunicació per justificar la demanda feta pel comú lauredià d’un informe jurídic que considera que les lleis de competències i transferències tenen punts que són inconstitucionals. Una afirmació que podria portar els liberals a votar en contra dels dos textos legislatius encallant novament la proposta, que no tindria el suport necessari per ser aprovada. La compareixença, que es va caracteritzar per un to molt conciliador del mandatari, va tenir lloc després que Vila es reunís amb el cap de Govern, Toni Martí, i en un context molt difícil per la parròquia amb un gran deute acumulat, problemes evidents a Naturlandia i la incògnita sobre si el projecte del ràfting tirarà endavant o no.
Segons va explicar el líder lauredià, l’objectiu de sol·licitar l’informe és «perfeccionar la llei» amb una visió «nacional» i sense tenir en compte «egos particulars ni grups polítics». «Nosaltres no durarem gaire al comú», va afirmar, «però la llei durarà per molts anys i hem d’aportar el nostre granet de sorra perquè sigui el millor possible». En aquest sentit, va deixar clar que durant les reunions a tres bandes –Govern, Consell General i comuns– «se’ns va demanar la nostra opinió i l’hem donat sempre amb la finalitat de millorar, no en tenim cap altra». «S’ha fet per responsabilitat política i institucional», va remarcar. Per aquest motiu, va afegir, «hem posat l’informe a disposició dels grups perquè en facin l’ús que creguin oportú».
Vila també va assegurar que la reunió amb el Govern va ser «distesa i agradable». Malgrat això, fonts consultades van informar que Martí està molt enfadat amb els moviments del comú lauredià, ja que posen en perill que una de les reformes cabdals de la legislatura no tiri endavant. Preguntat sobre si aquest pas ha perjudicat la relació amb l’Executiu, del mateix color polític, el mandatari comunal va exposar que «a vegades el punt de vista d’un no coincideix amb els altres però això és bo per al futur del país».
En aquesta línia, el cònsol va recordar que l’informe posa en dubte algunes qüestions «que es poden resoldre però això ja és feina dels grups». Al seu entendre, cal, entre d’altres, un repartiment «equitatiu que no ens allunyi de l’equilibri econòmic».
El paper dels liberals / Tot el pes perquè una de les grans reformes del mandat de Martí tiri endavant està ara sobre els liberals. En aquest sentit, i segons fonts consultades, el president del Grup Parlamentari Liberal, Josep Pintat, ja disposava dilluns de l’informe en qüestió per via extraoficial però no el va compartir amb la resta de membres del partit. Amb el Debat d’Orientació Política que s’inicia avui i que s’allargarà fins divendres, però, el principal partit de l’oposició no tindrà més remei que posicionar-se davant d’un text que podria ser inconstitucional.
Segons va explicar el líder lauredià, l’objectiu de sol·licitar l’informe és «perfeccionar la llei» amb una visió «nacional» i sense tenir en compte «egos particulars ni grups polítics». «Nosaltres no durarem gaire al comú», va afirmar, «però la llei durarà per molts anys i hem d’aportar el nostre granet de sorra perquè sigui el millor possible». En aquest sentit, va deixar clar que durant les reunions a tres bandes –Govern, Consell General i comuns– «se’ns va demanar la nostra opinió i l’hem donat sempre amb la finalitat de millorar, no en tenim cap altra». «S’ha fet per responsabilitat política i institucional», va remarcar. Per aquest motiu, va afegir, «hem posat l’informe a disposició dels grups perquè en facin l’ús que creguin oportú».
Vila també va assegurar que la reunió amb el Govern va ser «distesa i agradable». Malgrat això, fonts consultades van informar que Martí està molt enfadat amb els moviments del comú lauredià, ja que posen en perill que una de les reformes cabdals de la legislatura no tiri endavant. Preguntat sobre si aquest pas ha perjudicat la relació amb l’Executiu, del mateix color polític, el mandatari comunal va exposar que «a vegades el punt de vista d’un no coincideix amb els altres però això és bo per al futur del país».
En aquesta línia, el cònsol va recordar que l’informe posa en dubte algunes qüestions «que es poden resoldre però això ja és feina dels grups». Al seu entendre, cal, entre d’altres, un repartiment «equitatiu que no ens allunyi de l’equilibri econòmic».
El paper dels liberals / Tot el pes perquè una de les grans reformes del mandat de Martí tiri endavant està ara sobre els liberals. En aquest sentit, i segons fonts consultades, el president del Grup Parlamentari Liberal, Josep Pintat, ja disposava dilluns de l’informe en qüestió per via extraoficial però no el va compartir amb la resta de membres del partit. Amb el Debat d’Orientació Política que s’inicia avui i que s’allargarà fins divendres, però, el principal partit de l’oposició no tindrà més remei que posicionar-se davant d’un text que podria ser inconstitucional.
Les possibilitats existents per portar les lleis davant del Tribunal Constitucional
En el supòsit que les lleis s’aprovin però que algun comú no hi estigui d’acord també podrien començar un tràmit judicial des de l’inici acudint a la Batllia fins arribar al Tribunal Constitucional. Aquesta, però, ja seria una alternativa més llarga i feixuga que, a més, s’hauria de dur a terme amb una norma vigent.
En cas que els agents polítics no estiguin d’acord en aprovar una llei que alguns consideren inconstitucional tenen diverses possibilitats. Per una banda, la Constitució marca que es pot recórrer al Tribunal Constitucional sempre que una quinta part dels membres del Consell General, és a dir sis consellers, així ho desitgin.
Una altra possibilitat podria venir de l’àmbit comunal. En aquest cas, però, és necessari que tres comuns es posin d’acord per portar els textos legislatius davant dels tribunals.
En el supòsit que les lleis s’aprovin però que algun comú no hi estigui d’acord també podrien començar un tràmit judicial des de l’inici acudint a la Batllia fins arribar al Tribunal Constitucional. Aquesta, però, ja seria una alternativa més llarga i feixuga que, a més, s’hauria de dur a terme amb una norma vigent.
Finalment, els comuns, per separat, tenen la possibilitat de promoure un conflicte de competències al Tribunal Constitucional argumentant que el Govern s’atorga competències que no li pertoquen.