ANDORRA LA VELLA
Avortament? Pagat, però discret i lluny de casa
És ‘vox populi’ que les dones andorranes també interrompen voluntàriament l’embaràs i que, en alguns casos, els ho cobreix la CASS
L’article 8 de la Constitució reconeix «el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases». L’article 108 del Codi penal estableix que es castiga «amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària per un període fins a cinc anys» a qui provoqui un avortament consentit, i a la dona que s’hi sotmeti voluntàriament «ha de ser castigada amb pena d’arrest». La temptativa també és «punible».
Per tot això, a Andorra ningú avorta ni practica cap avortament. O almenys de cara a la galeria. Segons les últimes xifres facilitades pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, 120 dones van avortar en clíniques catalanes l’any 2015, i des del 2006 ho han fet 1.362. Part d’aquestes dones –no hi ha xifres oficials – són derivades des de la sanitat andorrana per a què se’ls practiqui un avortament que els cobreix la CASS, tot i que en cap cas s’especifica aquest motiu. Una possible raó al·legada és ser sotmesa a un «raspatge», que consisteix en una «operació de raspar, amb un instrument tallant, la superfície d’un òrgan o quelcom que hi és adherit», generalment, per interrompre un embaràs.
L’entitat Stop Violències va organitzar dissabte una taula rodona per parlar de la despenalització de l’avortament –Andorra és un dels pocs estats europeus que el prohibeix– i els ponents van denunciar la «hipocresia» que regna entorn d’aquest tema. La consellera general del PS, Rosa Gili; l’advocada i vicepresidenta de Liberals, França Riberaygua, i el doctor de capçalera Eric Sylvestre en van parlar sense embuts i van defensar el dret de les dones a poder decidir lliurement si tiren endavant o no amb un embaràs.
Tot i que van admetre que és vox populi que les dones són derivades a fora a avortar i que la CASS ho reembossa, van témer que si les dades es fan públiques tingui un efecte rebot i les perjudiqui. Amb tot, també van valorar que ja és hora que la societat doni suport a la despenalització de la interrupció voluntària de l’embaràs.
Gili va recordar que el seu partit va portar el debat al parlament l’any 2013 i que, tot i que aleshores era paritari, la majoria en va tombar la presa en consideració. Per la seva part, Riberaygua va admetre que, particularment, hi està a favor, però que a Liberals hi ha llibertat de vot.
L’any 2013, la Cedaw (Comitè per a l’eliminació de la discriminació contra la dona) de l’Organització de les Nacions Unides va instar Andorra a legalitzar l’avortament en almenys tres supòsits (violació, perill per a la vida de la mare i malformacions fetals). Aquest mes, el Govern ha de respondre què ha fet al respecte.
Per tot això, a Andorra ningú avorta ni practica cap avortament. O almenys de cara a la galeria. Segons les últimes xifres facilitades pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, 120 dones van avortar en clíniques catalanes l’any 2015, i des del 2006 ho han fet 1.362. Part d’aquestes dones –no hi ha xifres oficials – són derivades des de la sanitat andorrana per a què se’ls practiqui un avortament que els cobreix la CASS, tot i que en cap cas s’especifica aquest motiu. Una possible raó al·legada és ser sotmesa a un «raspatge», que consisteix en una «operació de raspar, amb un instrument tallant, la superfície d’un òrgan o quelcom que hi és adherit», generalment, per interrompre un embaràs.
L’entitat Stop Violències va organitzar dissabte una taula rodona per parlar de la despenalització de l’avortament –Andorra és un dels pocs estats europeus que el prohibeix– i els ponents van denunciar la «hipocresia» que regna entorn d’aquest tema. La consellera general del PS, Rosa Gili; l’advocada i vicepresidenta de Liberals, França Riberaygua, i el doctor de capçalera Eric Sylvestre en van parlar sense embuts i van defensar el dret de les dones a poder decidir lliurement si tiren endavant o no amb un embaràs.
Tot i que van admetre que és vox populi que les dones són derivades a fora a avortar i que la CASS ho reembossa, van témer que si les dades es fan públiques tingui un efecte rebot i les perjudiqui. Amb tot, també van valorar que ja és hora que la societat doni suport a la despenalització de la interrupció voluntària de l’embaràs.
Gili va recordar que el seu partit va portar el debat al parlament l’any 2013 i que, tot i que aleshores era paritari, la majoria en va tombar la presa en consideració. Per la seva part, Riberaygua va admetre que, particularment, hi està a favor, però que a Liberals hi ha llibertat de vot.
L’any 2013, la Cedaw (Comitè per a l’eliminació de la discriminació contra la dona) de l’Organització de les Nacions Unides va instar Andorra a legalitzar l’avortament en almenys tres supòsits (violació, perill per a la vida de la mare i malformacions fetals). Aquest mes, el Govern ha de respondre què ha fet al respecte.