PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Transformació final

El MoraBanc arrenca fatal, amb 5 punts al primer quart, i a l’últim període reacciona per sumar el segon triomf

Per JOAN JOSEP BLASCO

Stevic bloqueja a Richiotti per a que Fernández tingui el camí lliure, ahir.
Stevic bloqueja a Richiotti per a que Fernández tingui el camí lliure, ahir. | Martin Imatge
P artit estrany on el BC MoraBanc Andorra suma la segona victòria de la campanya. De moment, els equips canaris són els únics que se li donen bé. Va guanyar a l’Iberostar Tenerife en un matx on la falta d’encert va predominar en els dos conjunts. El partit no tenia bons presagis per tal i com va començar, amb l’equip bloquejat en atac, però no va deixar de creure i al darrer quart va aconseguir ofensivament tot el que no havia assolit fins llavors, amb un Jaime Fernández espectacular que va portar als seus fins al triomf.
 
Els dos equips van mostrar-se especialment espessos, no només en el tir, sinó a l’hora de ser precisos. El MoraBanc va mostrar un desencert molt preocupant, sent capaç d’anotar únicament cinc punts en els primers 10 minuts de partit. Els canaris s’avançaven amb quatre punts i Albicy anotava un triple, que no va ser gens premonitori. Perquè les errades per part local es van anar succeint, mentre que el rival tampoc estava massa millor, però almenys anava fent. Els andorrans mostraven molt poques idees en atac i amb els llançaments de tres no hi havia manera. Albicy, Shurna i Blazic els anaven fallant, i el quart el finalitzarien amb només un encert de vuit intents des de la distància. Karnowski, fent valer el seu cos, era l’únic que també va anotar en aquest període, que va ser realment per oblidar. El pitjor de la temporada.
 
Al segon temps res feia preveure que la cosa millorés. Vázquez i Bassas permetien als seus escapar-se de dotze, i un llançament de Jelinek que no va tocar ni cèrcol mostrava de manera evident el que estava passant en pista i quin era l’estat d’un equip i un altre. Diagné amb dos tirs lliures trencava la ratxa, però la dinàmica era la mateixa perquè no entrava res i tot eren imprecisions. La sort era que l’Iberostar tampoc estava fi en atac i els seus errors mantenien al MoraBanc encara dins el partit. Faltaven aquelles dues cistelles seguides per capgirar els ànims i aquestes van arribar. I van tenir continuïtat, amb un parcial de 9-0, amb Jaime Fernández materialitzant cinc punts i Stevic quatre. Beirán aguantava als seus i al descans s’arribava 18-23. El marcador era molt pobre, però el millor era que la diferència era només de cinc, que donava lloc a l’esperança només que s’estigués una mica fi.
 
Walker obria el quart amb un triple i posteriorment Blazic errava una cistella molt clara que mostrava que no tenia el dia, perquè no sumava encara cap punt. Walker, amb 2+1 era l’únic que anotava per part andorrana. Shurna, un altre que ho havia fallat tot fins llavors, aconseguia un triple per reduir més les distàncies. White també la veia de tres i les pèrdues dels dos equips eren constants. Karnowski provava de fer-se fort a la pintura, i Jankovic va intentar un triple per igualar el marcador, però sense tenir l’encert necessari. El matx, a pesar de les imprecisions d’uns i altres, estava del tot obert. Les cistelles de Karnowski i Jankovic permetien concloure el quart només un per sota (34-35).
 
Fernández es fa l’amo del partit/ El canvi de tendència estava marcat i hi havia un jugador que estava especialment entotat. Fernández va encapçalar la victòria del MoraBanc. Anotava al darrer període 14 punts. Començava amb una cistella que capgirava el marcador i donava el primer avantatge en tot el matx als locals. Shurna també anotava i un triple de Fernández completava un parcial de 9-0 entre els dos quarts que s’encarregava de trencar Vázquez esmaixant. Però el partit ja s’havia transformat del tot i mentre uns estaven en plena línia ascendent, els altres les veien magres. La millora en els percentatges va ajudar i un nou parcial de 6-0 encarava la victòria, que encara s’havia de seguir treballant per acabar-la de fer realitat. Stevic, sempre solvent, aportava en punts i rebots, mentre que Fernández seguia amb el seu espectacle particular, demostrant les seves capacitats i el perquè del seu fitxatge. El Tenerife ho va intentar, però defensivament els andorrans els posaven en problemes. A més, Fernández estava del tot crescut i quatre punts seus tancaven el marcador.
 
Peñarroya: «Un partit per estar molt orgullós»
El tècnic considera que aquest és «un partit per estar molt orgullós de l’equip, la feina i de com l’hem afrontat», meritori perquè «veníem de dos molt mals partits, i la confiança baixa, i tenim un inici de partit en el qual totes aquestes coses es reflecteixen en el nostre atac». El seu equip «ha fet una demostració de voler i creure» i aquest és el «primer partit on hem tingut una constància defensiva els 40 minuts». Des de darrera va arribar el triomf: «El ritme defensiu i l’estar junts ens ha portat a la victòria».Per com es va produir és un matx «al que li dono vol valor perquè guanyar un partit quan no tens la confiança alta, fas cinc punts al primer quart i jugues amb un rival de l’entitat de Tenerife, té molt mèrit». Al descans va fer saber als seus jugadors que «si continuàvem igual en defensa guanyàvem segur». Amb aquest triomf espera que hi hagi una reacció a nivell de resultats, perquè «necessitàvem guanyar, hem perdut molts partits».
PUBLICITAT